02.10.2021 - 21:50
Aquesta setmana entrant arriba a les llibreries Després de la vergonya, una novel·la negra carregada de suspens i de dolor escrita per Marc Moreno i editada per Llibres del Delicte. En aquesta història novel·lada, però també molt lligada a la biografia de l’autor, Moreno ens presenta en Pau, la nit que li diu a la Sandra que ho deixen, que acaba de conèixer una altra persona i que s’ha enamorat perdudament d’ella. I se’n va del pis on viuen. Però just després de sortir de l’edifici, un cotxe l’atropella. Després de quatre anys en coma, en Pau es desperta a l’hospital. Però allà no hi ha ningú. Tan sols els pares. Ni rastre de la Sandra, ni del seu fill ni de la dona que el va enamorar quatre anys enrere. I entre les seqüeles físiques causades per l’accident i les psicològiques derivades de la situació en què s’ha vist abocat, en Pau lluitarà per descobrir què va passar la nit de l’atropellament.
Llegiu els primers capítols de Després de la vergonya, de Marc Moreno (Llibres del Delicte).
Marc Moreno és l’autor de Després de la vergonya i també és l’editor de Llibres del Delicte. En primera persona, ens parla de l’elaboració d’aquesta novel·la negra, que beu d’experiències personals doloroses viscudes. Amb aquesta perspectiva doble, però sobretot com a autor, explica:
“Un escriptor sempre s’escriu a si mateix. I no parlo d’autoficció. Ens podem escriure de diferents maneres, fins i tot sense ser-ne conscients, però és impossible que no acabem abocant les nostres cabòries al paper. Potser per higiene mental. O tan sols per facilitar la feina de documentació. En tot cas, cada línia, cada paràgraf arriba al lector impregnat de l’escriptor. Un trosset de l’autor, a cada llibre.
A Després de la vergonya m’he cregut més que mai aquesta idea, que segur que hi haurà molts companys que no compartiran, i he escrit una novel·la a la qual he deixat anar molta de la problemàtica personal que m’acompanya des de fa un bon grapat d’anys. Ficcionant, és clar, que per això faig novel·la, no pas biografia.
I és que ficciono de tal manera, a Després de la vergonya, que serà possible que molts m’hi vegin –i fins i tot s’hi vegin– sense que aquesta hagi estat la meva voluntat principal. No obstant això, també n’era conscient, d’aquesta possibilitat transformadora del text que el lector pot dur a terme, ja que des d’una ficció carregada de vivències personals, de traumes, de patiments i dolor –força dolor–, la lectura pot esdevenir una crònica d’algú castigat per la malaltia, per les seqüeles físiques i psicològiques i per les absències.
Perquè Després de la vergonya és un thriller lent i introspectiu en el qual l’acció ràpida i adrenalítica d’aquesta mena de trames deixa pas a un relat més pausat, reflexiu i psicològic. Un suspens que més enllà del ‘què ha passat’, que també és important, posa l’èmfasi en el perquè. I en allò que hi ha dins de cadascun dels personatges.
De fet, la idea inicial de la novel·la era trencar amb allò que havia fet fins ara i escriure una història completament allunyada del thriller, de la novel·la negra i del relat fosc que fins ara ha estat la base de tot el que he escrit. Però un escriptor es defineix pels registres que domina i és complicat renunciar a la veu en la qual et trobes còmode. I els fonaments de la meva veu com a escriptor és el suspens i una mirada bruta de les realitats que vull explicar.
Per això Després de la vergonya no és una novel·la amable, ni pretén ser-ho. És personal, dura i molt humana. Però també és entretinguda, intenta enganxar el lector i mantenir-lo en un suspens que l’acompanyi al llarg de tota la narració, perquè aquest sóc jo, com a escriptor, però també com a persona.”
Marc Moreno
