18.11.2023 - 21:40
Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries l’assaig Del natural (Edicions 62), obra de Martí Domínguez, que va obtenir el tercer premi Bones Lletres d’assaig humanístic. És un assaig en què Martí Domínguez, que a més d’escriptor i periodista és llicenciat en biologia i s’ha interessat de sempre pel món de l’art, es mira la història de la pintura a partir d’alguns exemples en relació amb la percepció que els artistes tenen de la natura en cada època i com ens la mostren. De la representació que fa Giotto d’un corder a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes, l’autor reflexiona sobre com la natura ha estat en cada cas interpretada i pintada, incloent-hi l’estudi del paisatge i de la naturalesa humana mateixa.
Martí Domínguez (1966) és professor de periodisme a la Universitat de València, en què dirigeix la revista científica Mètode, una publicació de referència en l’àmbit de la divulgació científica. Com a novel·lista, ha escrit Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire, El fracassat (sobre la vida de Cézanne), La sega, L’assassí que estimava els llibres, L’esperit del temps (premi Òmnium a la millor novel·la del 2019). Ha rebut el IV premi Proa de novel·la per Mater (2022). També és autor de l’assaig El somni de Lucreci, premi Carles Rahola.
Llegiu el primer capítol del llibre Del natural, de Martí Domínguez, sobre Giotto (Edicions 62).
L’editora, Pilar Beltran, ens parla de l’obra:
“Novel·lista, assagista i biòleg, Martí Domínguez ha obtingut amb Del natural el III premi Bones Lletres d’assaig humanístic. A parer del jurat (format per Lola Badia, Judit Carrera, Borja de Riquer, Marta Segarra i Margalida Tomàs), es tracta d’un assaig molt personal sobre la relació entre art i natura. La idea subjacent és que la natura té un paper crucial en la història de l’art i que la manera com els artistes la interpreten ens ajuda a comprendre millor com evoluciona el concepte estètic i en darrer terme també a millorar la nostra relació amb la natura, assumpte urgent i de plena vigència. Des d’aquesta òptica naturalística, Del natural és, doncs, una història de la natura en la pintura que descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d’art.
Com a exemple: què diríeu que són els animalons que figuren a la coberta del llibre i que pertanyen a una escena de l’Adoració dels mags de la capella dels Scrovegni? Són cavalls, són camells? Ni una cosa ni l’altra o, en tot cas, uns camells imaginaris. Giotto volia reproduir uns camells però no va poder pintar del natural, segurament no n’havia vist mai cap, i simplement se’ls va imaginar i els va dibuixar com bonament va poder: amb unes orelles prodigioses, amb uns ulls blaus clars i amb unes potes dotades d’unes peülles equines. El pintor ignorava que els camells tenen les orelles petites i ben peludes per evitar que els entri sorra durant les tempestes. Tampoc tenen peülles sinó uns coixinets de teixit esponjós entre els dits que els resulten molt útils per a caminar pel desert. ‘Buscant la realitat, Giotto va caure en la més deliciosa fantasia’, conclou Martí Domínguez.
Ja ho veieu, un llibre per a gent amb curiositat i ganes d’aprendre coses: els lectors més coneixedors de la història de l’art hi trobaran el plaer de revisitar algunes obres fonamentals. Els que tenen afició a la fauna i la flora veuran recompensada la seva passió per la natura. Els que mostren un interès general per adquirir coneixements quedaran satisfets per l’enorme quantitat d’informació que l’autor posa al seu abast.”
Pilar Beltran, responsable d’Edicions 62
