Avançament editorial: ‘Culpes compartides’, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

El Riksmord, la unitat d’homicidis de la policia, és en una crisi profunda d’ençà que en Billy, un dels seus integrants, ha estat desemmascarat com un assassí en sèrie. La Vanja Lithner lluita per salvar el seu departament quan troben una dona d’uns seixanta anys assassinada en una granja de porcs als afores de Västerås. Hi ha senyals que indiquen que l’assassí va cometre el crim pensant en una persona molt concreta: el psicòleg criminal Sebastian Bergman. Durant anys, en Sebastian ha ajudat el Riksmord a resoldre molts casos, però darrerament ha esdevingut persona non grata. El seu retorn serà la salvació o la caiguda del Riksmord? Mentrestant troben mort en Tim Cunningham, un antic client d’en Sebastian. Hi ha moltes preguntes que envolten la família Cunningham, preguntes que la Cathy, la filla d’en Tim, potser podrà respondre. Aquesta és la nova trama de la sèrie Bergman, Culpes compartides, dels suecs Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt, traduïda per Jordi Boixadós, que arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant.

Llegiu un fragment de Culpes compartides, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt (Columna).

L’editora de Columna, Marta Selvas, ens parla del llibre i dels autors:

“El duet Hjorth i Rosenfeldt ens han fet esperar més de dos anys i mig per continuar amb la fascinant sèrie Bergman, una espera que se’ns ha fet eterna, però que ha valgut molt la pena. El ja mític Sebastian Bergman, sorrut i implacable, no decebrà ningú en aquesta nova entrega. Anem a pams: a l’últim llibre el van apartar de la unitat d’homicidis d’Estocolm, però quan una dona apareix assassinada i al costat del cadàver hi ha una inscripció adreçada directament a ell, en Bergman es veu obligat a implicar-s’hi i acceptar el repte intel·lectual d’un boig que vol demostrar que és més astut que el psicòleg criminal més famós de Suècia.

Aquesta és una sèrie que atrapa el lector pels misteris que planteja, pels assassinats i pels perfils psicològics d’un seguit de psicòpates que fa anys que terroritzen (literàriament parlant) la ciutadania sueca i fan gaudir al màxim els lectors de tot el món. Però, no ens enganyem, el secret del seu èxit és l’evolució psicològica dels personatges, que van creixent a còpia de superar situacions vitals complicades, i molt especialment del protagonista. En Sebastian Bergman, sempre tan controvertit i polèmic, un cretí integral des del primer lliurament, aconsegueix connectar amb el lector per les seves contradiccions: és arrogant, faldiller i antipàtic fins a fer-se insuportable. Però té els seus motius: un passat dramàtic que fa posar els pèls de punta i que al llarg dels anys i de les set novel·les anteriors va desvelant i va intentant superar. I malgrat que la sèrie té un protagonista claríssim, tots els personatges que l’acompanyen són rodons, humans, contradictoris i fascinants. Fins i tot la unitat d’homicidis sembla que d’alguna manera tingui vida pròpia, hi connectem i ens arrossega amb les seves alegries i també els seus fracassos, perquè hi ha de tot, i aquesta és una de les seves principals gràcies.

Aquest vuitè lliurament manté el ritme narratiu a què els autors ens tenen acostumats i té un gir de guió final molt sorprenent, d’aquells que et fan fer un bot a la cadira. I qui no hagi llegit cap de les altres novel·les pot començar per aquesta sense cap problema, perquè de seguida connectarà amb la història. Això sí, qui ho faci corre un risc enorme d’enganxar-s’hi i haver de sortir corrent cap a la llibreria a buscar els anteriors. Sou avisats.”