Avançament editorial: ‘Cap altre amic que les muntanyes’ de Behrouz Boochani

El 2013, el periodista i poeta kurd Behrouz Boochani, refugiat que fugia de l’Iran, va ser empresonat il·legalment en arribar a Austràlia, on el van tenir sis anys tancat a l’illa de Manus. En aquest temps va escriure la novel·la Cap altre amic que les muntanyes, de manera clandestina, mitjançant el WhatsApp.

El 2018 la novel·la es va publicar en aquest país, traduïda pel seu amic, el filòsof Omid Tofighian, que era el receptor dels missatges i el seu testimoni va trasbalsar la societat australiana. El llibre va aconseguir alguns dels premis més prestigiosos d’Austràlia i el reconeixement de la crítica i el públic, i es va convertir en un dels llibres més venuts. L’editorial Raig verd publica l’obra en català, amb una traducció de Josefina Caball. L’obra arribarà el 7 de setembre a les llibreries.

Behrouz Boochani és un reconegut defensor dels drets humans, guanyador d’un Media Award d’Amnistia Internacional d’Austràlia, i li han atorgat també els premis Diaspora Symposium Social Justice Award, Liberty Victòria 2018 Empty Chair Award i l’Anna Politkóvskaia de periodisme.

Llegiu un fragment de Cap altre amic que les muntanyes, de Behrouz Boochani.

L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, explica del llibre i l’autor:

‘Behrouz Boochani va escriure un llibre mitjançant WhatsApp clandestinament des de la presó. El 2013 va arribar a l’illa de Manus, on va ser empresonat sense càrrecs i sense judici. Un refugiat kurd que fugia de l’Iran per persecució política es va trobar sense acollida on ell la buscava amb esperança una vida millor.

Austràlia havia decidit dies abans de l’arribada de Boochani d’endurir la política migratòria i, com a resultat, centenars d’immigrants es van expulsar a Papua Nova Guinea, però empresonats, a menys que decidissin de tornar als seus països d’origen. Això no és una opció per a les persones que han decidit de jugar-se la vida creuant l’oceà en una barca més o menys insegura. I així van quedar, sense pàtria, sense drets, sense humanitat. Atrapats a les presons que el govern australià pagava per retenir aquests immigrants.

Boochani va fer pública aquesta vergonya amb el llibre i va revolucionar tot el país. A Cap altre amic que les muntanyes explica no tan sols el seu viatge, sinó també els primers anys d’estada a la presó. La deshumanització, la precarietat, les tortures i les injustícies pretenien ser les armes de l’estat australià per a fer fora aquelles persones. Boochani va contestar amb aquesta obra i va aconseguir que es convertís en un debat nacional que ha dissolt aquestes presons.

Moltes persones es troben ara en terra de ningú i encara cal trobar-hi una solució. Si fem la lectura des del Mediterrani, no en sortim millor parats. Cal començar a salvar vides i cal fer-ho ja. Sens dubte, aquest llibre passarà a la història com a testimoni de tot allò que fem i serem jutjats pels nostres actes, un genocidi encobert amb la idea que aquesta no és la nostra guerra. Però si el progrés no ens porta cap a l’empatia, la compassió i la solidaritat, cap a on què se suposa que avancem?

Llegiu Behrouz Boochani i veureu que no podem deixar passar un dia més en què es dissenyi i es practiqui aquesta violència en el nostre nom.’