18.05.2024 - 21:40
Arriba per primera vegada en català la novel·la més antiga de les conservades fins ara, Cal·lírroe, que, com es diu al començament del text, va escriure Caritó d’Afrodísias. L’obra sembla que data entre el primer quart de segle I aC i el segle I dC. El text, en edició bilingüe, és traduït per l’hel·lenista Jaume Almirall i editat per Adesiara.
La bellíssima Cal·lírroe, una noia siracusana de llinatge noble, s’enamora del formós Quèreas i s’hi acaba casant, però la gelosia d’ell ocasiona accidentalment la mort de la jove, o, si més no, això és el que pensen els seus conciutadans, que l’enterren amb tots els honors. Rescatada viva per un lladre de tombes, Cal·lírroe és venuda a Milet, on trobarà tota mena de contratemps. Paral·lelament, Quèreas, assabentat per atzar que la seva dona ha estat raptada, emprèn un viatge ple de perills en cerca de l’estimada, viatge que el duu moltes vegades al llindar de la mort. Però la passió dels enamorats fa possible, com calia esperar, el retrobament definitiu.
Llegiu un fragment de Cal·lírroe, de Caritó d’Afrodísias (Adesiara).
Jordi Raventós, director editorial d’Adesiara, ens parla de l’obra i de l’autor:
La primera novel·la de la història
La setmana vinent arriba a les llibreries, en edició bilingüe grec-català, la primera novel·la de la història, segons que diuen els entesos, o, si volem filar prim, la més antiga de les novel·les conservades. Acostumats com estem a llegir novel·les, gènere inqüestionablement de moda en els darrers segles, molt pocs dels nostres lectors han llegit –segurament ni tan sols en tenien notícia– aquesta deliciosa novel·la grega, titulada Cal·lírroe a partir del nom de la protagonista femenina.
“Jo, Caritó d’Afrodísias, secretari de l’orador Atenàgoras, em disposo a contar una història d’amor esdevinguda a Siracusa.” Aquests mots, que encapçalen l’obra, són tot el que sabem de l’autor de Cal·lírroe, de qui només tenim constància que va escriure aquesta novel·la. Tot i que al principi alguns filòlegs van datar-la en el segle V dC o VI dC, el descobriment, a principi del segle XX, d’un seguit de fragments papiracis va permetre de situar-la entre el darrer quart del segle I aC i la primera meitat del segle I dC, fet que la converteix, com acabo de dir, en la primera novel·la de la història, més antiga fins i tot que el sensacional, i fragmentari, Satíricon del romà Petroni. L’únic manuscrit que conserva el text de Cal·lírroe no fou descobert fins al segle XVIII, i és per això que, malgrat el seu notable valor literari i la seva influència en novel·listes posteriors, ha gaudit fins ben entrat el segle XX d’un prestigi força reduït que n’ha limitat també l’accés al públic lector en general.
La novel·la és dividida en vuit llibres (ara en diríem capítols) i, tal com assenyala l’autor de bon començament, narra les aventures de dos amants de Siracusa, Quèreas i Cal·lírroe, seguint l’argument típic d’aquesta mena d’obres: un contratemps provoca la separació dels amants, que, després d’insòlites peripècies i innombrables perills, s’acaben retrobant en un final feliç. Caritó ens presenta aquesta història amb un estil directe i senzill, molt allunyat dels artificis retòrics de la Segona Sofística que vingueren després, que fa que la lectura sigui molt amena. A més, incorpora com a teló de fons una sèrie d’elements històrics que converteixen Cal·lírroe en un dels models principals de la novel·la grega.
Cal destacar, finalment, la feina impagable de l’hel·lenista Jaume Almirall Sardà, que va obtenir, per aquesta mateixa obra, el Memorial Montserrat Ros de Traducció de Clàssics Grecs i Llatins l’any 2022. Gràcies a aquesta traducció excepcional, la primera que s’ha fet de Cal·lírroe en català, Almirall ens obre una nova finestra al món clàssic; ens recorda la importància de preservar les joies literàries de l’antiguitat, i ens demostra, un cop més, que la modernitat, almenys pel que fa a la literatura, sempre és relativa.
