12.02.2017 - 02:00
|
Actualització: 12.02.2017 - 12:24
La setmana vinent arriba a les llibreries ‘Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya’, tercera novel·la de Max Besora (Barcelona, 1980), publicada per l’editorial Males Herbes. La història se centra en un personatge que va existir però que és ben desconegut, Joan Orpí (Piera, 1593-Nova Barcelona, 1645). És un llibre torrencial on es narra l’odissea que va portar aquest personatge a Barcelona, primer, més tard a Sevilla i, finalment, a Amèrica, on va viure tota mena de situacions rocambolesques. Llegiu-ne un fragment.
L’editor de Males Herbes, Ramon Mas, explica:
«Quan l’any 2011 va aparèixer Vulcano, el debut en narrativa d’en Max Besora, no van ser pocs els qui van augurar que estàvem davant del naixement d’un escriptor capaç de fer coses importants, d’un autor a qui caldria seguir en el futur. Tot i així, dubto que cap dels qui vam imaginar delitosos les següents obres d’aquell jove narrador, ens poguéssim imaginar que pariria quelcom de la magnitud i la gràcia de les Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya.
En la seva tercera novel·la, Besora ens relata les facècies d’un personatge real encara que poc conegut, el dit Joan Orpí, fill de Piera, que va viure a cavall entre els segles XVI i XVII, i en el seu periple vital —que el va portar primer a Barcelona i més tard a Sevilla— acabaria anant a petar a les amèriques, on es revoltaria contra l’imperi ‘español’ per fundar una efímera i bananera Nova Catalunya. El narrador d’aquesta història és un capità de l’exèrcit que, durant el setge de Barcelona de 1714, s’escapa de la batalla juntament amb alguns dels seus homes, i mentre veuen caure les bombes els explica la increïble però veritable història d’aquest tal Joan Orpí.
Escrit a la manera de les grans sàtires literàries, des de Gargantua i Pantagruel fins a Els viatges de Gulliver, des de Les aventures del bon soldat Svejk fins a Jaques el fatalista, i trinxant el prisma tant de la novel·la de cavalleries com de la novel·la històrica, aquest llibre d’aventures fa gala d’una erudició només comparable a la seva irreverència, amb un ús del llenguatge que es mou sense manies entre el català antic i els més flamants neologismes, amb el torrent verbal que ja és segell i marca del seu autor, i, el més important de tot, amb una facilitat inaudita per provocar rialles sonores capítol rere capítol.
En definitiva, les aventures de Joan Orpí arriben per omplir un descuit flagrant en la història de la literatura catalana i reflotar una tradició que semblava morta des dels temps del Tirant lo Blanc, ja que qualsevol llengua mereix tenir, com a mínim, dues grans novel·les satíriques. I aquesta, estimats lectors, és tan nostra que fa mal de panxa.»
