28.01.2023 - 21:50
La matinada de l’11 de desembre de 2017, una vuitantena de guàrdies civils, amb l’uniforme d’assalt i metralleta en mà, van entrar en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, davant la mirada atònita dels treballadors, que havien obert la porta sense cap manifestació o insinuació de resistència que justifiqués aquest desplegament de força. Portaven una ordre d’un jutjat de primera instància de l’Aragó que els autoritzava a endur-se’n quaranta-quatre obres d’art. La notícia va causar una consternació enorme en els àmbits culturals europeus i nord-americans, que no entenien com era possible un comportament d’aquesta mena a l’Europa del segle XXI.
La revista Écrire l’Histoire va demanar al catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida Flocel Sabaté que expliqués l’episodi en aquesta publicació. L’objectiu era detallar-ne els fets tenint present un fenomen molt actual: l’ús de la història i del patrimoni cultural en el foment d’identitats col·lectives sota el lideratge d’autoritats públiques, amb la finalitat de construir noves identitats a partir del conflicte.
Assalt militar en un museu a la Catalunya en el segle XXI, de Flocel Sabaté (Edicions Sidillà), arribarà a les llibreries la setmana entrant, en una traducció d’Anna-Maria Corredor.
Llegiu dos fragments d’Assalt militar en un museu a la Catalunya en el segle XXI del catedràtic de la Universitat de Lleida, Flocel Sabaté (Edicions Sidillà).
Els editors de Sidillà, Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, expliquen a VilaWeb el perquè de l’edició del llibre:
“El 2021 Flocel Sabaté, prestigiós historiador medievalista de la Universitat de Lleida, va respondre la demanda de la revista Écrire l’Histoire de fer un article llarg sobre l’assalt militar al Museu de Lleida el desembre del 2017. Europeus i nord-americans van viure aquells fets amb consternació i volien entendre què havia passat. Aquesta mateixa consternació la vam sentir la majoria de catalans quan vam veure la Guàrdia Civil entrant armada, de nit, en una institució cultural. Ni que fos intuïtivament, tots vam saber que allò que passava no responia a una demanda judicial estricta (que encara no té a darrere una sentència ferma), sinó a un cop de força de l’estat espanyol contra Catalunya, que en aquells moments vivia la màxima indefensió, amb bona part del govern a l’exili i l’altra, a la presó. Tot plegat, el resultat de l’ensulsiada que va seguir el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La decisió, doncs, va ser sobretot política, feta més amb la voluntat d’espantar, que no pas de fer justícia. Tanmateix, el 2021 el govern de l’Aragó es va endur més obres del Museu de Lleida cap a l’Aragó sense cap reacció per part del govern català.
Fent recerca, vam trobar aquest article de Flocel Sabaté i ens va semblar un relat periodístic de primer ordre, referendat per un coneixement profund de la història medieval, especialment de la Corona catalanoaragonesa, el moll de l’os del conflicte. I és que, darrere de l’assalt militar al Museu de Lleida, hi ha també l’intent de construir i de cohesionar la identitat col·lectiva aragonesa a partir de la confrontació amb Catalunya, una confrontació que, com explica molt bé el professor Sabaté, no només altera les vies de col·laboració institucional, social i econòmica mantingudes d’ençà del segle XII, sinó que comporta la distorsió, la manipulació i l’apropiació pública de la història sobre el passat medieval i del patrimoni que l’evidencia, un intent de reescriure el passat que restringeix de manera esfereïdora la llibertat d’expressió, manipulant manuals escolars, prohibint l’ús de denominacions com Corona catalanoaragonesa, imposant la numeració aragonesa dels reis… tot un relat que prescindeix completament de les aportacions científiques fruit de la recerca històrica.
No és el primer cop que governs i premsa afina intenten manipular el passat a fi d’imposar-ne una visió política. No comptem tampoc que sigui l’últim. Justament patim cada dia l’ús fraudulent del presentisme històric. Els resultats, no cal dir-ho, poden ser molt perillosos.
D’ençà del 2021, a Edicions Sidillà hem obert una línia de publicació de llibres d’història que volem anar ampliant. Són llibres escrits majoritàriament per historiadors europeus que han posat el país al centre de la seva recerca i que s’ho han mirat des de fora, amb la llibertat que dóna la distància. Així, el 2021 vam editar El naufragi de Catalunya. La guerra civil del segle XV, d’Alan Ryder, i, del mateix autor, a final del 2023, editarem Alfons el Magnànim. Rei d’Aragó, de Nàpols i de Sicília (1396-1458), tots dos amb pròleg de Flocel Sabaté. Encetarem el 2024 amb l’edició del llibre Els Borja. El porpra i la sang, de Jean-Yves Boriaud. Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI s’insereix en aquest context de retrobament amb el passat històric dels Països Catalans, que, com a membres de la Corona catalanoaragonesa, han llegat una memòria fragmentada i dispersa, diluïda finalment en diferents estats.”
Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, responsables d’Edicions Sidillà
Flocel Sabaté (Igualada, 1962) és catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida, investigador a ICREA-Acadèmia, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, doctor honoris causa per la Universitat de Cuyo (Argentina) i corresponent de les acadèmies d’història d’Espanya, França i els Estats Units. Ha estat professor convidat a universitats com les de París-1, Poitiers, Cambridge, Tòquio, Yale, Lisboa, Tashkent, Concepción i Mèxic. Entre les seves publicacions es poden destacar Lo senyor rei és mort!, El territori de la Catalunya medieval, La feudalización de la sociedad catalana i La pena de mort a la Catalunya baixmedieval.
