Arriba a les llibreries Anna K., de Martí Rosselló (Premià de Mar, 1953-2010), publicada a la Segona Perifèria, vint-i-cinc anys després d’haver estat publicada a Quaderns Crema i quinze després de la mort de l’autor. Considerada una novel·la de culte, una obra única en la narrativa catalana contemporània, avui era introbable. I per què? L’editor, Miquel Adam, que signa el comentari que segueix, diu: “Podríem dir que és un melodrama extrem i trepidant, on en els primers capítols ja hi ha un grapat de morts i algun incest. Podríem dir, també, que és una novel·la excessiva: hi passen tantes coses –morts, segrestos, incestos, venjances, seduccions, enamoraments, i sexualitats descordades–, que amenaça de ser inversemblant. Però en canvi, misteriosament, miraculosament, el món que ens relata Anna K. és reconeixible i pròxim, d’una gran bellesa i tristor alhora. Perquè Anna K. és un personatge que viu sense saber qui és. No ho sap ella i no ho sap ningú al seu voltant: només el lector coneix els seus orígens, i tots els cadàvers que hi ha sota el seu nom.” Aquesta nova edició incorpora dos epílegs, un de Tina Vallès i l’altre de Borja Bagunyà.

Llegiu un fragment d’Anna K, de Martí Rosselló (la Segona Perifèria).

L’editor, Miquel Adam, ens parla de com s’ha desenvolupat la recuperació d’aquesta obra:

“El maig de l’any passat ens vam reunir la Tina Vallès, els propietaris dels drets de l’obra de Martí Rosselló i jo mateix en un hotel cèntric de Barcelona. Recordo que algú dels presents va prendre suc de taronja. Qui hagi llegit el llibre, o el llegeixi, comprendrà que era una temeritat. Ens vam reunir per conèixer-nos, per explicar als propietaris a veure què era això de la Segona Perifèria i quina mena de plans teníem per a Anna K.

Després d’una hora, en un sobre de color marró, vaig gargotejar: ‘XXX i YYY i jo mateix, en presència de la Tina Vallès, acordem iniciar la meravellosa aventura de redescobrir, per a les generacions futures, l’obra Anna K. de Martí Rosselló.’

Les quatre persones presents a taula vam signar aquell sobre i vam encaixar les mans.

Fa justament vint-i-cinc anys va sortir publicada a Quaderns Crema una novel·la del tot singular en la narrativa catalana. Va causar certa sensació. Elogis de la crítica. Estupefacció dels lectors? M’imagino que sí. Després, com tot en aquest món, Anna K. va desaparèixer de les llibreries. No va esdevenir un clàssic. Ni un long seller. Se’n va fer una edició en francès, això sí. A més, deu anys més tard de la seva publicació, Martí Rosselló va morir de sobte, enmig del carrer. La mort de Rosselló té la seva particular història, plena de tristes casualitats, que algú altre explicarà. Pel que fa a Anna K., passats els anys, l’edició es va exhaurir i aparentment tothom la va oblidar.

Però el temps sembla estar aliat amb aquesta novel·la. De fet, en Borja Bagunyà en parla, sobre com passa el temps, a Anna K., al seu epíleg. Hi passa d’una manera misteriosa: ràpidament i lenta. El seu epíleg és una brillantíssima reivindicació de l’obra. L’epíleg de la Tina Vallès parla de la dimensió humana de Rosselló, que a més de ser un agitador cultural de Premià de Mar, va ser, sobretot, el seu bibliotecari. Com l’Anna K., una molt joveneta Tina Vallès un dia va pujar les escales de la biblioteca vella de Premià de Mar per trobar refugi en la lectura per sempre més. Allà va conèixer Martí Rosselló.

Ni Bagunyà ni Vallès van oblidar mai l’existència d’Anna K., i la van reivindicar l’un a la revista els Marges (l’epíleg recupera el seu article), i l’altra aquí mateix, a VilaWeb. Jo n’era vagament conscient, de l’existència de la novel·la, però no l’havia llegida. En una conversa entre amics, va sortir aquest títol. I vaig descobrir que els meus amics en parlaven amb autèntica devoció. Un d’ells conservava com un tresor l’edició de Quaderns Crema, i quan la hi vaig demanar per llegir-la em va mirar amb recel i em va deixar el seu exemplar advertint-me seriosament: ‘Que torni, eh, aquest que torni.’ Em vaig ofendre una mica. Vaig mirar de trobar algun exemplar en alguna plataforma de llibreries de vell. Debades. No hi havia ni un sol exemplar disponible. Em va semblar estrany. Vaig entendre que qui el posseïa no se’n desprenia, que era un d’aquells llibres que fa biblioteca.

Tot és estrany, en Anna K. Hi ha com una petit grupuscle de militants de la meva generació i més joves que malden perquè aquesta novel·la torni a ser a les llibreries. Jo ja m’hi compto, naturalment. La primera lectura que vaig fer d’Anna K. em va deixar estupefacte. És una lectura pleníssima de revolts i de girs argumentals cruels i elegants com una bufetada ben donada. De vegades són girs grotescos, de vegades bellíssims, sovint d’una inversemblança absolutament al·lucinant, però que, alhora, tenen tot el sentit, en el món d’Anna K. També és una lectura –que Déu em perdoni, odio aquest adjectiu– trepidant. L’arbre genealògic d’Anna K. és més enrevessat que el de la dinastia julioclàudia. En canvi, l’escriptura de Rosselló és impassible i gens recargolada, indiferent als drames que es congrien a cada pàgina, com si ens volgués advertir que de joans, peres i drames n’hi ha a totes les cases, i que no en farem un drama, del drama.

O que si ignores que la teva vida és la suma d’un munt de drames, doncs no hi ha drama… El problema és que nosaltres, els lectors, els observadors, ho sabem tot, de la vida d’Anna K. I ella no en sap res. I la seva ignorància és la nostra omnipotència. I així veiem créixer l’Anna K., d’ulls irresistibles, fins a fer-se gran, fins a fer-se vella. Sensual, autocentrada, silenciosa, ignorant que viu sobre una muntanya de morts, ignorant que hi ha una cosa anomenada ‘destí’. I nosaltres, els observadors, acabarem la lectura amb la malenconia dels déus de l’Olimp, que observen, estupefactes, que Zeus per distreure’s un dia va inventar-se els homes i les dones, va sacsejar els daus i els va deixar a la seva sort.”