20.03.2021 - 21:50
Nelly Sachs (Berlín, 1891 ‒ Estocolm, 1970), una de les poetesses europees més importants del segle XX, és alhora una desconeguda per al lector en català, perquè fins ara no s’havia traduït la seva poesia. Per primera vegada, Adesiara tradueix al català la poesia corprenedora de Sachs recollida al llibre Als estatges de la mort, de la mà de Feliu Formosa, en una versió bilingüe alemany/català. De família jueva, Sachs va fugir del règim nazi just abans de ser enviada a un camp de treball. I fou a l’exili suec on va escriure la major part de la seva obra lírica i dramàtica.
Llegiu tres poemes del llibre Als estatges de la mort, de Nelly Sachs (Adesiara).
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ens parla de l’autora i de l’obra:
Nelly Sachs, la força poètica del destí de tot un poble
Aquesta setmana arribaran a les llibreries catalanes dos dels reculls poètics més exquisits que van donar les lletres europees al segle XX, si més no segons el meu parer: Ossos de sípia, de l’italià Eugenio Montale, i Als estatges de la mort, de l’alemanya Nelly Sachs. Aquests llibres, tots dos en edició bilingüe, han estat traduïts de manera impecable, respectivament, per Joan Navarro i Octavi Monsonís, el primer, i per Feliu Formosa, el segon.
Si bé tots dos escriptors van rebre el premi Nobel de literatura (Montale el 1975 i Sachs, el 1966), tinc la sensació que l’italià és més conegut a casa nostra que no pas la poetessa alemanya, ni que sigui pel fet que ha estat més traduït (malauradament, tampoc no gaire). En realitat, no costava gens ser més traduït que Nelly Sachs, perquè Als estatges de la mort és, si no vaig errat, el primer llibre de poesia de l’escriptora que podem llegir en català –fins avui hi havia una traducció i prou del drama èpic Eli. Ein Mysterienspiel vom Leiden Israels, que Domènec Guansé va signar un llunyà 1967 amb el títol La passió d’Israel.
Sigui com sigui, Als estatges de la mort és el llibre que va donar a conèixer Sachs com a poetessa a escala internacional, l’any 1947, quan ella tenia més de cinquanta anys i vivia a Suècia, exiliada. Com afirma Heike van Lawick, que ens regala un aclaridor epíleg que clou el volum, “tota l’obra de pes d’aquesta autora es deu als horrors que hagué de viure, com ella mateixa remarcà en diverses ocasions. La seva obra creativa començà amb la Xoà. De fet, la mateixa Sachs no va voler reeditar mai el que va escriure –i havia començat de ben jove– abans d’haver de fugir de l’Alemanya nazi”. Sachs, de fet, va fugir d’Alemanya just quan rebia l’ordre de presentar-se a un “camp de treball”, i ho va fer amb l’ajut, entre més personalitats, d’una escriptora famosa, la sueca Selma Lagerlöf.
Aquest llibre és dur, molt dur, és colpidor, és pertorbador: el primer poema del recull s’inicia precisament amb una invocació a “les xemeneies”, que ja us podeu imaginar que no són les de les fàbriques, ni les de les cases, sinó les dels camps d’extermini. Sachs hi obre una via poètica, en quatre cicles de títols ben entenedors (“El teu cos dins el fum per l’aire”, “Pregàries pel nuvi mort”, “Epitafis escrits en l’aire” i “Cors després de mitjanit”), per dotar de veu els morts a fi que ens recordin, sense subterfugis, els horrors dels camps, els éssers estimats que ja no hi són, els destins de tanta gent anònima truncats de soca-rel i els col·lectius desfets pel desastre. I curiosament aconsegueix, gràcies a la bellesa dels seus versos, que puguem preservar la memòria d’uns fets monstruosos. Veient com el feixisme campa avui tan a prop nostre, sembla més escaient que mai provar de vèncer-lo amb la paraula d’aquesta gran dama de la poesia universal.
Jordi Raventós
