Durant més de sis dècades, d’ençà del seu debut amb La Pointe Courte (1954) fins a Varda par Agnès (2019), Agnès Varda va concebre imatges cinematogràfiques amb una llibertat única. Sensible als fets del seu temps i amb una curiositat viva pels altres, el seu cinema combina documentari i ficció tot aportant un testimoni de realitats amb una subjectivitat compromesa, però a la vegada expressa l’imaginari de la cineasta amb les seves fantasies. Un cinema entre la vida i la representació, la realitat i el somieig, la naturalitat i l’artifici, l’atzar i l’elaboració. El llibre Agnès Varda. Espigoladora de realitats i somnis, d’Imma Merino, conté un assaig sobre l’obra cinematogràfica de Varda i una llarga entrevista feta a casa de la cineasta mesos abans de la seva mort: un homenatge a una creadora que ha deixat empremta.

Llegiu un fragment d’Agnès Varda. Espigoladora de realitats i somnis, d’Imma Merino (Edicions de la Ela Geminada)

Laia Regincós, editora d’Ela Geminada, ens parla de l’obra:

“El llibre de l’Imma Merino aconsegueix de capturar amb una sensibilitat especial la riquesa de l’univers cinematogràfic i artístic d’una cineasta singular. En l’obra d’Agnès Varda, hi trobem observació del món que l’envolta i dels problemes socials dels temps que vivia. També jocs, atreviment, intel·ligència, ficció i realitat. Tota l’obra esdevé testimoni d’una mirada única sobre el món… que era la seva manera de fer, trencadora, experimental, curiosa, en constant renovació.

L’entrevista final que inclou el llibre és un document de gran valor. Dona i obra no s’expliquen l’una sense l’altra; Varda era un calidoscopi enigmàtic que feia servir les possibilitats de l’art per explicar la història, la pròpia i la del món, des d’una llibertat inigualable que vol fer pensar l’espectador. Publicar aquest llibre en català (va ser originalment escrit en castellà gràcies a l’edició per encàrrec de la Filmoteca Basca) és un esdeveniment especial. De la mà del coneixement de l’Imma Merino i al costat de l’exposició del CCCB Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, esdevé una peça imprescindible per a reivindicar entre el públic català una dona que va marcar la història del cinema i de l’art.”