06.07.2019 - 21:50
L’editorial Adesiara, especialitzada en obres d’autors clàssics grecs i llatins i la recuperació de clàssics moderns, comença ara una nova aventura amb la col·lecció Baluard. Presenta algunes de les obres més destacades de la literatura juvenil que, per la qualitat i la lectura, com a llibres clàssics que són, són també d’allò més recomanables per al públic no tan jove. En aquesta col·lecció s’inclouen títols tant d’autors estrangers com de catalans. Els tres primers: La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres; La cabana de l’oncle Tom, per primera vegada en una edició complerta d’aquest clàssic de Harriet Beecher Stowe, traduït per Alba Dedeu; i El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier, traduït per Lídia Anoll.
Llegiu un fragment de La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val de Josep Maria Folch i Torres.
Alguns dels títols en preparació per a aquesta col·lecció són Selma Lagerlöf, El meravellós viatge de Nils Holgersson al voltant de Suècia (traducció del suec de Lluís Solanes); Frank B. i Ernestine Gilbreth, Tretze a la dotzena (traducció de Joaquim Mallafrè); Rudyard Kipling, Kim (traducció de Carles Miró); Gottfried August Bürger, Les aventures del baró de Münchhausen (traducció de Montserrat Camps).
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, explica les raons que han dut l’editorial a obrir aquesta col·lecció de títols clàssics de la literatura juvenil:
«El 9 de juliol arribaran a les llibreries els tres primers títols de la nova col·lecció Baluard de clàssics juvenils. I dic ‘clàssics’ i ‘juvenils’ en el sentit més ampli que es pot donar a ambdós termes. En efecte, la col·lecció presentarà algunes de les obres més destacades de la literatura històricament adreçada al jovent, si bé la seva lectura, com a llibres clàssics que són, és també d’allò més recomanable per al públic adult.
Aquesta nova col·lecció, que combinarà obres d’autors estrangers (anostrades per traductors i traductores de prestigi) i d’autors catalans, es presenta amb tres títols ben significatius: La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val, un dels llibres més recordats de Josep Maria Folch i Torres, segurament l’escriptor més llegit a casa nostra durant dècades; La cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe (en traducció d’Alba Dedeu), una de les novel·les més influents de les lletres nord-americanes, i El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier (en traducció de Lídia Anoll), indubtablement el llibre de capçalera de la majoria dels joves francesos al llarg del segle XX.
Reconec que la tria dels tres primers títols vol ser tota una declaració de principis i constitueix, així mateix, una mostra de la manera com van les coses, en aquest particular, a casa nostra. Recuperar una novel·la de Josep Maria Folch i Torres no hauria de ser notícia en un país culturalment normal, però als Països Catalans, on es convoca cada any un premi Folch i Torres de literatura infantil, només es poden trobar regularment a les llibreries, si no m’erro, tres dels més de dos-cents títols que l’escriptor barceloní va publicar a les mítiques Biblioteca Patufet i Biblioteca Gentil. Tampoc no hauria de ser notícia en absolut la publicació en la nostra llengua de La cabana de l’oncle Tom i d’El gran Meaulnes; però, encara que sembli mentida, no existia fins al moment cap traducció íntegra en català de La cabana de l’oncle Tom, i, pel que fa a la novel·la d’Alain-Fournier, sí que hi ha una traducció catalana, però té més de cinquanta anys…
Aquesta és una de les raons principals que ens han portat a crear una nova col·lecció de ‘bellíssims llibres vells’. No cal dir que cap dels textos que presentem en els volums esmentats (i en els que vindran) no ha estat adaptat ‘per a joves’, una pràctica, al meu gust, massa habitual en els darrers temps, com si el nostre jovent fos al·lèrgic a l’adquisició de més vocabulari i tingués pànic als diccionaris. Així, de la novel·la de Folch i Torres, únicament se n’han corregit les errates que hi havia a l’edició del 1929 (l’única existent fins ara) i s’han unificat alguns usos vacil·lants, deguts molt probablement a les diferents mans que van intervenir-hi a causa dels diversos lliuraments de fulletó.
Potser algú dirà que naveguem contra corrent, que anem lluny d’osques, que els joves d’avui ja no llegeixen aquesta mena de llibres, però em nego a creure que unes obres que són esplèndides i que han estat primordials per a generacions i generacions de nois i noies, d’homes i dones, ara no puguin ser útils per als lectors més joves, per als bons lectors, en definitiva. Crec sincerament que seran de molt profit i que faran gaudir a tothom del plaer de la lectura. Si més no, ara ningú ja no ens podrà dir que, si no es llegeixen, és perquè no es troben a les llibreries.»
Jordi Raventós
