Avanç editorial: dos nous títols de la col·lecció Inquiets, de Viena edicions

Inquiets de Viena és una col·lecció que pretén recollir testimonis de personatges que van viure a contracorrent del seu temps o, més ben dit, que anaven avançats al seu temps, segons que explica l’equip de Viena Edicions. I amb aquesta voluntat, a final de l’any passat va aparèixer-ne el primer volum, ‘Memòries d’un capellà que no creia en Déu’, de Jean Meslier. Ara, amb un parell de setmanes de diferència, arriben el segon i el tercer títols: fa pocs dies que s’ha publicat ‘El món on visc’, de Helen Keller, i aquesta setmana vinent arribarà a les llibreries ‘Cartes d’una pionera’, d’Elinore Pruitt Stewart. Us oferim un tast de totes dues i un comentari de l’editora, Isabel Monsó.

El món on visc, de Helen Keller
Explica Isabel Monsó: ‘L’obra descriu en primera persona com interpretes el món quan no tens visió ni oïda des de la infantesa. I ho fa amb una subtilesa que em sembla extraordinària, especialment perquè no va conèixer el llenguatge ni el pensament simbòlic fins a set anys. Ella capta el món amb el tacte, l’olfacte i el gust, però aquestes capacitats les ha desenvolupades al màxim, de manera que, quan algú es compadeix de les persones cegues o sordes, ella salta de seguida dient que ens plany a nosaltres, que som incapaços de captar matisos en el tacte, en la brisa… No hi ha mai cap mena de victimisme; a l’inrevés, hi ha una força extraordinària, i una absoluta desmitificació del concepte de “discapacitat”… I és un llibre del 1908!’

Continua dient l’editora: ‘A mi m’han semblat particularment curiosos tres capítols: aquell en què explica com fa noves coneixences. Sense vista i sense oïda el primer contacte és l’encaixada de mans, que a ella li resulta molt reveladora (descriu encaixades amb personatges que ha conegut). Un altre capítol curiós, el que descriu com “sent” la música, no pas a través de l’oïda, sinó a través de la vibració de la caixa del piano, del violí o del coll d’un cantant… Un altre capítol molt interessant és el que explica com les olors i el tacte del vent (la brisa, la quietud…) varien durant el dia. Per exemple, ella sap si encara no ha sortit el sol, o si ja ha sortit, per les olors…’

Llegiu-ne un fragment.

Cartes d’una pionera, d’Elinore Pruitt Stewart
Diu Isabel Monsó: ‘Si pogués triar amb qui em vull perdre pels boscos de Canadà, triar l’autora d’aquest llibre seria un encert. Té una empenta formidable! Ella, una vídua jove amb una nena d’un any o dos, decideix de deixar la Costa Est, on només troba feines mal pagades de bugadera, i anar a viure a Wyoming per fer de majordoma d’un ramader escocès (que fins i tot toca la gaita!), propietari d’un territori extensíssim. I això l’any 1909! El llibre és tot un clàssic sobre els colons de l’Oest, però transmet una idea totalment diferent de la de les pel·lícules del “Far West”. Hi ha un optimisme i una empenta impressionants, i el relat és construït a base de cartes dirigides a la que era la seva antiga mestressa, a qui explica totes les seves peripècies. Ella, que no és una persona “de lletra”, té un estil molt directe, amè, divertit… i llegir-la és un plaer. Us ho passareu molt bé, segur!’

Llegiu-ne un fragment.

L’editora acaba assegurant: ‘Són dues grans dones, fortes i sensibles alhora!’