Avaluem l’avaluació continuada

Any 2000. Una aula magna, un professor i 150 alumnes. Mentre el docent dóna la seva classe magistral, els alumnes i les alumnes prenen apunts. S’ho juguen tot, perquè l’única oportunitat de demostrar que han assolit els coneixements és mitjançant un examen final. De tots els temes.

Any 2015. Una aula, un professor i 80 alumnes. Mentre el docent dóna la seva classe, els alumnes i les alumnes prenen apunts. Al final de la classe el professor els explica el treball que hauran de presentar a final de curs. Els recorda que divendres tenen el seminari i que han de començar a llegir les lectures obligatòries, de les quals hauran de fer un qüestionari.

Aquest és el canvi que ha portat a les universitats catalanes i espanyoles l’avaluació continuada. Però realment s’està duent a terme amb tot el seu potencial? Què en pensen professors i alumnes d’aquest canvi de mètode educatiu?

La teoria

Segons la Joana Maria Tierno Garcia, del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, l’avaluació continuada és una avaluació formativa: “Avui en dia es segueix el concepte d’avaluació continuada lligat a l’avaluació processual i formativa que facilita el seguiment. Això significa no deixar l’avaluació com una cosa que no té a veure amb el procés d’aprenentatge sinó integrar-la.”

Per tant, el model educatiu que arriba amb l’avaluació continuada canvia l’esquema del professor o professora que explica i l’alumne que rep informació. S’estableix una relació més propera entre les dues parts, on l’alumne realitza una sèrie de treballs, seminaris o exercicis que el professor ha de corregir i avaluar per tal de tenir un seguiment constant del seu aprenentatge.

El moment en que la universitat es planteja l’avaluació continuada com a model generalitzat és a partir de la implantació del pla Bolonya. Tot i això, Tierno recorda que en alguns ensenyaments l’avaluació continuada ja es duia a terme, sobretot en les carreres lligades a les ciències socials.

L’objectiu del pla Bolonya era unificar l’ensenyament superior europeu per facilitar la mobilitat entre centres universitaris de diferents països. Una de les mesures que va incloure és la implantació del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits, coneguts com crèdits ECTS, una unitat que valora quantes hores dedica l’estudiant a una assignatura. Aquests crèdits compten tant les hores a l’aula com les hores de treball a casa. Unes hores de treball a casa que són les que diferencien l’avaluació continuada de l’avaluació única vigent abans de la implantació del pla.

Jordi Guiu, professor de Sociologia i degà de la Universitat Pompeu Fabra durant el procés d’implantació, explica que quan es va començar a parlar de Bolonya hi veia una oportunitat de millorar les coses. Tot i així, Guiu recorda que “tan bon punt això es va començar a posar en marxa ja van passar algunes coses greus.”

El primer problema va ser que l’Estat espanyol va aplicar un sistema diferent al de la resta de països europeus, amb 4 anys de grau i 1 de màster contra els 3 anys de grau i 2 de màster.  “L’altre qüestió fatal que va venir és que des del deganat vam rebre l’ordre d’aplicar Bolonya a cost zero.”

La pràctica

Això significa que Bolonya es va començar a implantar en un context de falta de recursos i de retallades en el sector de l’educació. “Qualsevol se n’adonava que si volíem fer el mètode de Bolonya ben fet necessitàvem no només més espais, més aules, sinó també més professorat“, comenta en Jordi Guiu.

“El potencial de l’avaluació continuada és veu frustrat per la manca de temps i de recursos”, afirma la Marta Narberhaus, professora de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ella va començar a donar classes quan l’avaluació continuada ja estava implantada a les aules i s’ha encarregat sobretot de la part dels seminaris.

No només el professorat nota la manca de recursos, sinó que els alumnes també estan d’acord en què un dels problemes principals en l’aplicació de l’avaluació continuada és que s’hagi dut a terme sense les instal·lacions i els recursos humans necessaris.

Lligat a la falta de recursos, professors i alumnes es queixen de la quantitat de temps que requereix la constant dedicació que demana l’avaluació continuada, tan per realitzar els treballs com per corregir-los. Joana Maria Tierno Garcia creu que no és qüestió de quantitat de temps sinó de qualitat. “Ha de ser un estudiant molt ben organitzat, ja no tant que hagi d’estar full time sinó que el temps que hi dedica, sigui parcial o total, sigui de qualitat i distribuit en el temps”.

Javier Romero, professor d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, opina que “l’avaluació continuada requereix un esforç considerablement major per part dels professors que normalment no es té en compte, no es reconeix i pel qual no sol haver ningun tipus de suport per part de la universitat”. A més a més, Romero també afegeix que aquest esforç suplementari no només es demana al professorat, sinó que també se li exigeix als alumnes, a vegades de manera poc coordinada i planificada.

Per la seva part, l’alumnat també nota que el temps que s’ha de dedicar a la universitat per treure profit de l’avaluació continuada acaba tenint un pes excessiu, sobretot quan l’activitat acadèmica s’ha de compaginar amb l’activitat laboral o extracurricular.

“És paradoxal que necessitem treballar per pagar-nos els estudis i la pròpia avaluació continuada no ens deixi temps per trobar feina”, diu en Luca Raventós, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) del Campus de Ciutadella de la UPF. Hi ha centres educatius, com la Universitat de Barcelona, que han optat per oferir a l’alumne la opció d’escollir la avaluació única per paliar aquest problema, però d’altres com la UPF no ho contemplen.

Tot i així, professors, alumnes i pedagogs coincideixen en que una avaluació continuada aplicada correctament és un bon mètode d’aprenentatge que actualment no s’ha desenvolupat amb tot el seu potencial.

“Una avaluació estesa en el temps, diversificada en les seves eines i en paral·lel a les classes permet que els docents siguin conscients de com els alumnes van adquirint i estructurant coneixements i habilitats, ajuda al procés formatiu i facilita el feedback professor-alumne”, explica Javier Romero.

Tierno afirma que, si s’apliqués bé, tindria un avantatge pedagògic molt gran. “L’avaluació continuada en educació és més formativa i té més potencialitat per fer que l’aprenentatge sigui més significatiu, més durador, més profund.”