Quin grau de tensió pot causar en el govern el cas Borràs?

El TSJC ha anunciat que obria judici oral a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, una decisió que implica un procés a la cambra que previsiblement acabarà amb la suspensió dels seus drets i deures com a diputada.

Borràs ja ha convocat la mesa del parlament de manera extraordinària per a abordar el cas i prendre alguna decisió. Habitualment, la suspensió d’un diputat implica uns tràmits que inclouen un dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats i la votació en ple, però en els casos vinculables a delictes de corrupció, seguint la via de l’article 25.4 del reglament del parlament, la decisió es pot prendre simplement en una votació de la mesa a porta tancada.

Tots els partits amb representació a la mesa tret de Junts –és a dir, el PSC, la CUP i ERC– ja han avançat que demanarien d’aplicar l’article 25.4 si Borràs no es retirava. Per aquesta raó, doncs, podria ser suspesa demà mateix. Però el reglament estableix que quan hi ha dubtes sobre si el cas és vinculable a un delicte de corrupció, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Junts, que ahir va reunir l’executiva, ha optat fins ara per aquesta via, perquè al·legava que la causa tenia motivacions polítiques. Però ara fonts del partit diuen que són partidaris que no vagi al ple i que ERC i la CUP es comprometin a la mesa.

L’aval d’ERC a aquesta via sembla abocar el govern a una nova crisi, afegida a les que hi ha hagut en aquest temps de presidència de Pere Aragonès –de poc més d’un any–, arran de la taula de diàleg, del primer pacte per la immersió, de les declaracions de Rufián sobre Puigdemont…

El partit que presideix Laura Borràs va acordar aquest mes, en el segon congrés, que faria un balanç de l’acord de govern i que consultaria els afiliats sobre la continuïtat a l’executiu. La votació encara no té data, però sens dubte es pot trobar influïda per aquesta decisió. Amb tot, sembla que la voluntat del partit no és ara com ara de trencar el govern.

El coordinador de la ponència política aprovada en el congrés de Junts per Catalunya, Aleix Sarri, remarcava en una entrevista a VilaWeb que la decisió sobre Borràs és un factor important, però segurament no l’únic sobre la continuïtat del govern, i optava per cercar un acord sobre un full de ruta conjunt amb ERC abans de fer decidir a la militància. L’objectiu, segons Sarri, seria aquest: “Utilitzar tot el nostre poder institucional per preparar el país per a fer efectiva la declaració d’independència.” A partir d’aquest enfocament, i amb una consulta que no serà immediata i encara no té data, sembla difícil que hi hagi trencament.

En una línia semblant, la consellera Victoria Alsina deia la setmana passada en una entrevista al diari Ara: “La millor manera de fer valer el programa electoral és ser al govern. Per tant, jo crec que hem de continuar al govern i, a més, hem de tenir més lideratge.”

Per una altra banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, deia dilluns que en els governs de coalició sempre hi ha discrepàncies. I afegia: “Si algú està incòmode allà on és, que prengui decisions; si algú té ganes de fer soroll, que prengui les decisions més oportunes.” Amb tot, va afegir que això no volia dir que convidés Junts a anar-se’n del govern.

La presidència del parlament i el calendari electoral

La suspensió de Borràs com a presidenta també obre la porta a un altre possible conflicte sobre qui l’ha de substituir al capdavant del parlament. Vilalta deia dilluns que, segons els compromís d’ERC i Junts, aquest darrer partit exercia la presidència del parlament i que, per tant, l’havien de mantenir. La vice-presidenta de la cambra Alba Vergés (ERC) podria ser qui assumís les funcions temporalment, però hi ha veus que diuen que caldria triar un nou president arran de la suspensió. Això pot originar un nou conflicte si Junts es nega a proposar cap candidat.

Tot això passa quan resta menys d’un any per a les eleccions municipals, el 28 de maig de l’any que ve, una situació que de segur que pot fer créixer la tensió entre els dos socis, que competiran per ser la principal força a Catalunya. També hi haurà eleccions espanyoles l’any vinent, a tot estirar a final d’any, i les desavinences encara es poden palesar més.

Alhora, a mitjan 2023 s’acaba el termini que van acordar ERC i la CUP a començament de legislatura perquè la taula de diàleg amb el govern espanyol donés fruits. Igualment, abans de la investidura van acordar una moció de confiança a mig mandat, és a dir, en aquestes mateixes dates.