Autocrítica

L’altre dia Jaume Asens va demanar autocrítica als partits independentistes. El paràgraf és aquest i paga la pena de llegir-ne la transcripció:

‘Jo trobo a faltar en els partits independentistes una certa i necessària autocrítica. Quan defenses un full de ruta, es posa en funcionament, es confronta amb la realitat i els efectes d’aquest pla són molt diferents dels que tu t’havies imaginat en el teu pla teòric, en el pla mental, fins i tot amb efectes contraris, tu et pots dir el que vulguis davant el mirall, però potser has de repensar les premisses de partida. És evident que la via unilateral ens ha portat on som i a unes quotes d’autogovern i de progrés social menors. I això ens hauria de portar a repensar aquest debat. Carme Forcadell fa temps que fa unes crítiques que jo trobo a faltar en els altres dirigents d’ERC o de l’independentisme, quan diu que s’havien equivocat i que no havien empatitzat amb la gent que no era independentista. I que no havien calculat la por que podia suscitar aquest procés. Crec que cal prendre’n nota, d’això. De les lliçons, de l’experiència, de la història. Miquel Caminal deia que s’autodetermina no pas qui vol, sinó qui pot. I això té a veure amb les condicions objectives, té a veure amb la correlació de forces, que són les que dibuixen el camp d’allò que és possible. I aquí el que ha passat és que heu estat d’una enorme ingenuïtat, les forces independentistes. No heu tingut en compte el context en què us movíeu. I crec que hauríeu de prendre’n nota.’

Asens té raó. L’autocrítica sempre és necessària. La seva, també. La seva i la dels qui com ell van optar per investir Pedro Sánchez. Incloent-hi els independentistes. Asens i companyia van creure que fer fora el PP i posar el PSOE serviria per a calmar el conflicte. Si es descuiden! Potser és hora que els qui van investir Sánchez també facin autocrítica. Si, a les paraules de Jaume Asens, s’hi aplica la seva pròpia música, farien així:

‘Jo trobo a faltar en tu, Jaume, una certa i necessària autocrítica. Quan defenses un full de ruta, es posa en funcionament, es confronta amb la realitat i els efectes d’aquest pla són molt diferents dels que tu t’havies imaginat en el teu pla teòric, en el pla mental, fins i tot amb efectes contraris, tu et pots dir el que vulguis davant el mirall, però potser has de repensar les premisses de partida. És evident que investir Pedro Sánchez ens ha portat on som. Pedro Sánchez ens ha portat a unes quotes d’autogovern i de progrés social menors. I això ens hauria de fer repensar aquest debat. Dante Fachin i Grosfoguel fa temps que fan unes crítiques que jo trobo a faltar en els dirigents d’En Comú Podem, quan diuen que no s’ha empatitzat amb els independentistes. No s’ha calculat que sota el govern del PSOE hi hauria pallisses amb sang dins la Via Laietana i gent perdent els ulls (més que no pas amb Rajoy). No s’ha calculat que el govern socialista demanaria dotze anys de presó via l’advocacia de l’estat, que voldria tancar a la presó els exiliats com feia Rajoy i que faria tancar apps com la dictadura xinesa. Crec que cal prendre’n nota, d’això. De les lliçons, de l’experiència, de la història. Manuel Delgado deia: “El PSOE són els hereus històrics de la Falange.” I això té a veure amb les condicions objectives, té a veure amb la correlació de forces, que són les que dibuixen el camp d’allò que és possible. I aquí el que ha passat és que heu estat d’una enorme ingenuïtat, les forces lliristes. Començant amb l’Open Arms. No heu tingut en compte el context on us movíeu. I crec que hauríeu de prendre’n nota i mirar més vídeos d’Albert Lloreta sobre el PSOE. Els socialistes han fet perdre ulls, apallissar dins la Laietana, empresonar als Lledoners, perseguir a Waterloo i a incomunicar joves durant setmanes en unes presons infectes.’

Doncs ara vés i feu-lo president un altre cop.