Autoconsum elèctric: com instal·lar plaques solars a casa nostra

Amb la baixada del preu de les plaques solars fotovoltaiques, en molts països s’ha produït un boom de les instal·lacions solars en habitatges particulars. A Europa, els països nòrdics i especialment Alemanya n’han encapçalat el desplegament a escala mundial tot i estar situats en latituds elevades amb poc sol. Al nostre país, en canvi, tot i disposar de molt més sol, la instal·lació de plaques solars particulars no acaba d’enlairar-se. Els dos motius principals són, primer, la legislació espanyola, que fins fa a la pràctica poc impedia d’instal·lar-ne. El segon és que, mentre que a Europa la majoria de la població viu en habitatges unifamiliars on és fàcil instal·lar plaques, al nostre país el 70% de la població viu en edificis on no hi ha tant espai. Recentment, l’estat espanyol ha reformat la legislació i ha permès finalment d’instal·lar plaques solars residencials per a facilitar l’autoconsum i la venda dels excedents a la xarxa elèctrica. A continuació us expliquem què cal fer per a instal·lar energia solar a casa nostra.

La legislació

El 5 d’abril passat es va publicar al BOE el reial decret que regula l’autoconsum d’energia elèctrica. En principi serveix per a tota mena de producció elèctrica particular, però l’atenció s’ha centrat en les plaques solars fotovoltaiques, car és la millor forma de producció elèctrica per a particulars. La primera bona notícia del canvi normatiu és que permet l’autoconsum, llargament reivindicat per col·lectius en favor de les energies renovables. D’ara endavant podem tenir una instal·lació de 100 kW de potència. Si bé per a una família és una potència molt gran (típicament necessitarem per sota de 10 kW), és interessant per un segon aspecte: permet les instal·lacions col·lectives. Ara, doncs, les comunitats de veïns poden fer instal·lacions solars. Un tercer aspecte positiu de la nova normativa és que no solament en podem instal·lar al nostre habitatge o als edificis de veïns: Podem posar-ne en qualsevol terreny o edifici adjacent, sempre que no sigui més de 500 metres lluny.

Finalment, ha estat acceptada una altra de les reclamacions: d’ara endavant els excedents que no consumim s’injectaran de la nostra instal·lació a la xarxa general i la companyia elèctrica ens haurà de compensar de dues maneres. La normal la té qualsevol central elèctrica i que se sotmet a una tributació d’un negoci. Tanmateix, la més interessant i recomanable per als particulars és la simplificada, perquè no requereix fer cap declaració fiscal. Es farà un balanç entre què consumim de la xarxa i què hi aportem. La compensació no podrà mai ser superior a quant hem consumit. Així, si per exemple consumim 150 kWh però n’hi hem aportat 200, només en compensaran els 150. La resta de kWh els haurem regalat a la xarxa. D’aquesta manera, mai no podrem ingressar diners per aquest concepte i, per tant, no cal fer cap declaració fiscal. En el cas de les comunitats de veïns, poden fer una instal·lació comunitària a la teulada de l’edifici i la companyia farà el balanç net en funció d’un coeficient acordat per cada veí. Així, si deu veïns tenen el mateix coeficient (0,1, tot i que poden acordar de tenir-ne de diferents) i hi ha, per exemple, un excedent de 1.000 kWh, la companyia elèctrica en compensaria 100 en el rebut de cada veí.

La manera més fàcil

Hem decidit d’instal·lar-nos plaques solars al nostre habitatge o edifici. Com ho podem fer? La manera més senzilla, però també probablement la més cara, és mitjançant la nostra companyia elèctrica. No totes ofereixen aquesta possibilitat, però comercialitzadores d’energies renovables, com ara les catalanes Som Energia i Hola Luz, ofereixen la possibilitat de fer-nos tota la instal·lació. Consulteu si la vostra companyia també ofereix aquest servei. És la manera més còmoda, perquè sap perfectament quant consumim i pot fer un disseny adequat de tota la instal·lació. A més, gestionarà els permisos municipals, sempre enrevessats i que poden durar tres mesos o més. Un altre avantatge és que poden oferir facilitats de finançament. En el cas que la nostra companyia no ofereixi la possibilitat de fer una instal·lació d’autoconsum, hi ha l’alternativa de canviar de companyia elèctrica. Actualment és una opció senzilla, on tots els tràmits de canvi són gestionats per la nova companyia sense cost, i no implica cap tall de llum específic.

Una altra opció és contractar una empresa especialitzada per a fer tota la instal·lació solar, independentment de la companyia elèctrica –no cal demanar-li permís. En aquest cas haurem de pagar-ho tot d’entrada (directament o mitjançant finançament bancari), però és possible que sigui una opció una mica més econòmica que no pas fer-ho mitjançant el nostre subministrador elèctric. Informeu-vos si en la vostra població hi ha instal·ladors solars i demaneu un pressupost. En qualsevol cas, aquestes dues opcions són interessants fins i tot quan pensem que podem fer la instal·lació nosaltres mateixos, com veurem tot seguit. De fet, una altra opció seria que ens fessin una instal·lació mínima i ens estalviessin tots els tràmits administratius havent fet les obres més significatives. Un cop ens hàgim familiaritzat amb aquesta tecnologia, podem fer una ampliació de potència de manera relativament senzilla i econòmica nosaltres mateixos.

Autoconsum i autoinstal·lació

Podem optar per fer la instal·lació sense encarregar-la a ningú. Cal advertir, tanmateix, que fer aquesta mena d’instal·lacions és perillós i s’han de seguir normatives de seguretat. Així doncs, en instal·lacions en teulades hem de fer treballs verticals, i qualsevol instal·lació elèctrica pot electrocutar-nos. Hem de ser conscients que alguns accidents poden causar fins i tot la mort. També podem optar per una opció mixta i contractar un instal·lador que ens ajudi i que comprovi que complim la normativa. De fet, encara que nosaltres fem tota la instal·lació, és molt recomanable que, una vegada acabada, contractem un especialista que la validi per evitar-nos algun accident o sanció de l’administració. Haurem de fer els tràmits administratius nosaltres mateixos. Cal no oblidar que és possible que hi hagi bonificacions fiscals al nostre municipi, generalment en funció de la potència instal·lada (com a orientació, pot arribar a ser d’un 50% de l’IBI).

Per començar la instal·lació, necessitem plaques solars. Podem adquirir-ne a una botiga física o comprar-ne a internet. Cal informar-se bé de la marca. El consell és defugir de marques barates i adquirir-ne de fabricants reconeguts. El primer que cal tenir present és que hi ha dues cel·les solars: monocristal·lines i policristal·lines. Les primeres són les més recomanables, perquè produeixen més electricitat, malgrat que són més cares. El segon aspecte recomanable és que siguin de cel·la partida. Les que no ho són, en cas que els afecti un ombra (un núvol, un arbre o un edifici), afecta tota la producció encara que ocupi només una part. A les partides (generalment en dos), en canvi, només afecta la part en qüestió, mentre que l’altra continua produint electricitat. Les mides són generalment d’1×2 metres i ofereixen potències màximes d’entre 300 W i 400. El preu se situa a partir de 100 € o 150. Si considerem que una instal·lació solar típica és de 5 kW de potència, necessitarem entre 13 plaques i 17. En superfície, entre 26 metres quadrats i 34. El preu total de les plaques se situaria, per tant, al voltant dels 2.000 €. Com us dèiem abans, amb aquests preus i la facilitat d’instal·lació, és factible de començar per poques i anar ampliant-ne progressivament el nombre.

El segon element que necessitem és el suport de les plaques solars. També en podem trobar per internet. Hem de decidir de primer on les posem. Si tenim un habitatge unifamiliar és més típic damunt la teulada. Així no ocupen espai. Tanmateix, és la instal·lació més complexa, perquè s’ha de treballar en alçada, hem de fixar el suport a la teulada (amb el perill de generar filtracions d’aigua) i el manteniment de les plaques (especialment la neteja periòdica) pot resultar més difícil. A més, han d’anar en l’orientació i la inclinació de la teulada, un aspecte que pot perjudicar-ne l’eficiència. La segona opció és sobre un suport metàl·lic ancorat a terra. Sigui en el terreny del nostre habitatge unifamiliar, a la terrassa del nostre pis, a la teulada comuna del nostre edifici –si la comunitat ho autoritza–, o en els terrenys o edificis adjacents fins a 500 metres que comentàvem al principi. L’inconvenient és que ocupen espai, però l’avantatge és que podem posar-les en l’orientació i inclinació més eficient i el manteniment i la revisió seran molt més fàcils. La Comissió Europea disposa d’una pàgina que ens permet de trobar quina és la millor orientació i inclinació, però en general al nostre país les plaques han d’anar orientades al sud i en inclinacions entre els 30 graus i el 60, depenent de l’època de l’any. Un cop ancorades al suport, haurem de decidir com les connectem entre si, en paral·lel o en sèrie. Generalment es recomana en sèrie per augmentar el voltatge i tenir menys pèrdues.

El tercer element necessari és l’inversor. És un element car –típicament per damunt els 1.000 €. Hi ha dos aspectes clau a considerar. El primer és que es pugui posar en paral·lel amb més inversors. Això és important si decidim d’ampliar la potència de la instal·lació solar, car els inversors són d’una potència màxima fixa. Per tant, si hem fet una instal·lació inicial d’1 kW, comprem un inversor no paral·lelizable de la mateixa potència (tot i que és altament recomanable d’adquirir-ne un de 5 kW) i posteriorment decidim ampliar-la, haurem de canviar d’inversor. En canvi, si és un com el que us recomanem i passeu d’una potència de 5 kW a 10, només haureu de connectar-ne un segon de 5 kW en paral·lel a l’anterior. El segon aspecte important és que incorpori un carregador per a bateries. Com veurem a continuació, adquirir una bateria ara per ara no és l’opció més econòmica, però a mitjà termini pot ser interessant. A banda això, cal considerar que l’inversor és l’element clau de la instal·lació. S’encarrega de transformar l’electricitat contínua que produeixen les plaques a electricitat alterna, que és la que utilitzem a casa. També puja el voltatge resultant de les plaques solars als 220 V que fan servir els dispositius. Però a més l’inversor reparteix l’electricitat entre la xarxa, les plaques solars i les bateries. És ell qui decideix de desviar l’excedent de les plaques a la bateria o la xarxa. O, en el cas que no hi hagi prou producció solar, pren l’electricitat de la xarxa.

Amb les plaques, el suport, l’inversor, la instal·lació elèctrica (proteccions i cables estàndards seguint la normativa) i la connexió a la xarxa general de què ja disposem, tindríem la instal·lació funcionant. Tot plegat, si ens fem nosaltres mateixos la instal·lació, ens podria sortir a partir d’uns 5.000 €. Ara, podem adquirir opcionalment una bateria. Si decidim de desconnectar-nos completament de la xarxa general (una opció no gaire recomanable), una bateria és obligatòria. Però també si preferim d’emmagatzemar l’excedent d’energia en compte d’injectar-lo a la xarxa. Primer de tot, hem de considerar que hi ha diverses bateries. Les més barates són les d’àcid, com ara les de plom. Encara que es desenvolupen unes altres tecnologies (com les bateries de sals) actualment són recomanen les de liti, tot i que són més cares. El problema és que les bateries que no són de liti requereixen manteniment, poden generar hidrogen –que és inflamable i explosiu–, tenen efecte memòria i no es poden descarregar profundament (generalment només podrem utilitzar el 50% de la capacitat total). A més, són catalogades com a perilloses i molt contaminants. En canvi, les de liti no, no contaminen ni tenen els problemes que esmentem. El problema: el seu preu elevat. El Powerwall de Tesla és la referència del sector. El preu d’un de 10 kWh (la necessitat diària d’un habitatge normal) és de 8.240 €. Si considerem una amortització a deu anys, només la bateria tindria un cost de 70 € mensuals. Aquest cost caldria afegir-lo a l’amortització típica de vint anys de la instal·lació solar. Més enllà del cost (que ha de baixar significativament els anys vinents), hem de considerar que una bateria aporta estabilitat (ens oblidem dels talls de llum) i podríem programar-la perquè es carregués de nit –tarifa reduïda– en cas que amb les plaques solars no cobríssim tota la demanda de la nostra llar. D’aquesta manera, compensaríem part del cost.

Com veiem, avui dia ja és possible de fer-nos una instal·lació solar d’autoconsum amb facilitat, sigui a un habitatge unifamiliar o a una comunitat de veïns. Consulteu els instal·ladors de la vostra localitat i la vostra companyia elèctrica. També trobareu molta informació a Youtube i internet, amb particulars i professionals que expliquen la seva experiència. En tot cas, avui dia una instal·lació solar per a autoconsum ens permetrà d’estalviar diners en el nostre rebut elèctric, contribuir a l’economia circular i la independència energètica, a més de lluitar contra el canvi climàtic i la pol·lució.