22.05.2016 - 02:00
Els austríacs voten avui, en segona volta, qui serà el nou president del país. El líder del partit d’extrema dreta Partit de la Llibertat d’Àustira (FPÖ), Norbert Hofer, va ser el candidat més votat amb el 34,4% dels vots en la primera volta i ara es disputarà la presidència amb Alexander van der Bellen, l’aspirant del partit de Els Verds que va aconseguir el 21,3% dels vots. Des del 1945, aquesta és la primera vegada que els dos partits del govern actual, socialdemòcrates (SPÖ) i democristians (ÖVP), no opten a la presidència. Les enquestes no han abundat i només n’han sortit dues que preveuen un resultat molt ajustat. Així, després d’anys de creixement de l’extrema dreta a Europa, Àustria podria ser a partir d’avui el primer país amb un president neonazi.
El debat entre els dos candidats en aquesta segona volta s’ha basat en dos temes que ja el monopolitzaven a la primera volta: com gestionar l’arribada dels refugiats i els poders que hauria de tenir el president austríac, una figura més aviat protocol·lària amb alguns poders que no han estat utilitzats per cap president, com el de dissoldre el Parlament o destituir el govern.
L’entrada de refugiats
Sobre la gestió dels refugiats les posicions eren molt clares des del principi perquè és un debat obert des del setembre passat. L’FPÖ és partidiari de tancar les fronteres mentre que els Verds són partidaris d’acollir-los. Segons que el politòleg austríac Franz Trautinger, el tema dels refugiats ha estat molt present en totes les entrevistes als candidats però no s’hi ha dit res de nou. També apunta que el control de la immigració ha estat, des dels anys ’90, l’única proposta de l’FPÖ i l’escletxa a través de la qual han sumat vots.
Des de fa anys l’FPÖ ha liderat el discurs sobre immigració i els altres partits han anat a remolc. Trautinger explica: ‘Hem passat de “Benvinguts refugiats” a “Fronteres tancades”, hem arribat fins aquí perquè l’FPÖ ha estat el propietari d’aquest tema i n’ha definit el discurs: els estrangers tenen la culpa de l’augment de l’atur, la delinqüència, les deficiències en l’educació, dels problemes de seguretat pública, de l’antisemitisme, de la no-igualtat de gènere, etc.’
Quatre dies després de la victòria de l’FPÖ a la primera volta, el parlament austríac va aprovar una nova llei antiimigració, de les més restrictives d’Europa, i mesures per aturar l’entrada de migrants, com instal·lar un filat d’uns 400 metres de llarg a la vall del Brennero, a la frontera amb Itàlia, a més d’augmentar els controls en els trens i els vehicles particulars.
El poder del president austríac
De totes maneres el debat sobre els refugiats té poc sentit en les eleccions presidencials, ja que el president no té cap poder sobre el control de les fronteres. Pel que fa al poder del president, el politòleg austríac Franz Trautinger, explica que es tracta d’un debat habitual. ‘En aquesta campanya els candidats i els mitjans han discutit si és necessari que el president tingui un paper més actiu, que tingui una agenda pròpia. En les últimes eleccions es va debatre si el rol del president era ocupar un lloc semblant, o bé substitutiu, del ministre d’exteriors’, afegeix.
Precisament, Hofer es va referir als poders del president després de saber que havia guanyat la primera volta a les presidencials: ‘Ningú m’ha de tenir por, sóc una persona amable, però amb principis. Però si el govern no millora, llavors serà difícil per a l’executiu’, va dir en referència a la possibilitat de destituir la coalició de govern en cas de convertir-se en el nou president.
L’evolució de l’FPÖ
L’FPÖ és un partit amb més de seixanta anys d’història. Es va crear el 1956 i el seu primer president, Anton Reinthaller, era un antic membre de les SS. Des de llavors no ha parat de créixer i ha estat vinculat a diferents governs austríacs. El 1970, quan el partit estava dirigit per un altre exmembre de les SS, van donar suport al govern en minoria dels socialdemòcrates (SPÖ). Pocs anys més tard va prendre el lideratge el conegut líder, mort en un accident de cotxe, Jörg Haider. Durant els anys en els que Haider va liderar el partit va aconseguir ser el segon més votat a les eleccions generals. El 1999 van arribar a un acord de govern amb els democristians (ÖVP) i van ocupar la vicecancelleria, un fet que va provocar que la Unió Europea trenqués les relacions polítiques amb Àustria durant uns mesos.
Avui l’FPÖ és la tercera força política a Àustria, té 38 dels 183 escons al Consell Nacional i quatre europarlementaris. Al Parlament Europeu forma part del grup Europa de les Nacions i de les Llibertats, del qual també en formen part el Front Nacional francès i Alternativa per Alemanya. De fet, el dia en que Nofer va guanyar la primera volta a les presidencials els líders dels partits d’extrema dreta europeus van córrer a felicitar-lo a través del Twitter.
Les felicitacions via Twitter de Marine Le Pen (Front Nacional, França), Geert Wilders (Partit de la Llibertat, Països Baixos) i Frauke Petry (Alternativa per Alemanya):
Mes plus sincères félicitations à nos amis du #FPÖ pour ce résultat magnifique. Bravo au peuple autrichien 🇦🇹 ! MLP #BPW2016
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) April 24, 2016
Fantastic! FPÖ-candidate Norbert Höfer in the lead at the first round of Austria's presidential election! https://t.co/IQspETN9gN
— Geert Wilders (@geertwilderspvv) April 24, 2016
Glückwunsch an Norbert Hofer für ein grandioses Wahlergebnis im 1. Wahlgang!
— Frauke Petry (@FraukePetry) April 24, 2016
