The Washington Post · Michael E. Miller

Sydney, Austràlia. Austràlia aprovà ahir una de les lleis sobre l’ús de les xarxes socials més restrictives del planeta, que prohibeix als més joves de setze anys de fer servir plataformes com ara TikTok, Snapchat i Instagram.

La legislació, que arriba enmig d’una preocupació creixent per l’impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves, té el suport de bona part de l’arc parlamentari australià. Tanmateix, molts experts l’han criticada perquè consideren que és excessivament simplista i que podria acabar creant més problemes que no en resol.

La legislació, els detalls clau de la qual s’acabaran de tancar més endavant, pot multar les plataformes de xarxes socials amb penes fins de trenta-tres milions de dòlars en cas que cometin “errors sistèmics” a l’hora de prevenir que els menors d’edat hi accedeixin.

Les empreses implicades s’han mostrat contràries a la llei. Meta, l’empresa matriu de Facebook i Instagram, l’ha qualificada de precipitada i de difícil d’aplicar, tot i que ha dit que la compliria. Snapchat, per la seva banda, ha advertit de “conseqüències imprevistes”.

L’oposició més feroç ha estat la de X, el propietari de la qual, Elon Musk, ha qualificat el text de “mecanisme encobert per a controlar l’accés a internet de tots els australians”. En un escrit presentat al parlament australià, X va dir que tenia “dubtes seriosos sobre la legalitat del projecte de llei”.

Sigui com sigui, totes les parts implicades coincideixen a assenyalar que uns altres països pararan molta atenció a la trajectòria de la nova llei. El primer ministre australià, Anthony Albanese, fins i tot ha arribat a dir que dirigents d’Europa i Amèrica del Nord li havien fet arribar el seu suport al projecte. “Tothom es fixa en això que fem i aplaudeix el nostre lideratge en aquest àmbit”, va dir dilluns al parlament.

Però molts experts diuen que l’atenció del món se centra, més aviat, en els desafiaments pràctics que suscitarà la nova llei.

“Com s’ho faran els pares per a fer que els seus fills deixin de fer servir plataformes que fa anys que fan servir?”, es demana Faith Gordon, professora de dret de la Universitat d’Austràlia i una de les autores d’una carta oberta al primer ministre signada per més de cent vint acadèmics contraris a la llei.

Per què Austràlia prohibeix les xarxes socials als més joves de setze anys?

El govern australià, de centre-esquerra, diu que el projecte de llei és dissenyat per protegir els joves, amb l’argument que hi ha un vincle entre l’ús de les xarxes socials i els problemes de salut mental.

“Per a massa joves australians, les xarxes socials poden ser perjudicials”, va declarar la setmana passada al parlament la ministra de Comunicacions, Michelle Rowland, durant la presentació el projecte de llei. “Gairebé dos terços dels australians de catorze anys a disset veuen continguts extremadament nocius a internet habitualment, com ara imatges violentes, suïcidis o autolesions. Una quarta part ha estat exposada a continguts que promouen hàbits alimentaris poc segurs”, afegí.

El projecte de llei, que ha rebut el suport del govern i de l’oposició conservadora, ha donat a Albanese –que ha caigut a la segona posició d’alguns dels sondatges per a les eleccions de l’any vinent– l’oportunitat de parlar d’una qüestió que preocupa molt els australians.

“Això és per a les mares i els pares”, va dir aquest mes, durant la presentació de la llei. “He parlat amb milers de pares, avis i oncles. A ells, com a mi, els angoixa la seguretat dels seus fills a internet. I vull que els pares i famílies australians sàpiguen que el govern entén i comparteix aquestes preocupacions”, afegí.

Com funcionarà, a la pràctica, la prohibició?

Encara no se sap ben bé què farà el govern per garantir que la llei es compleixi.

L’esmena sobre la seguretat a les xarxes, el nom tècnic la llei, no estipula els mecanismes que les plataformes han de seguir per fer complir el requisit d’edat. Però el text exigeix que les plataformes afectades per la legislació “prenguin mesures raonables per a impedir que els usuaris amb edat restringida” puguin fer-les servir.

No hi ha cap excepció per als joves amb permís dels pares, cosa que uns altres països sí que han permès, ni tampoc cap excepció per als joves que ja tenen comptes a les plataformes. El límit d’edat entrarà en vigor d’ací a un any.

Molts dels detalls de la llei encara no han estat definits, incloent-hi els mecanismes que les plataformes hauran de seguir per verificar l’edat dels usuaris. Una possibilitat és que demanin a qualsevol persona que s’hi vulgui registrar una identificació emesa pel govern. Alguns crítics de la llei diuen que, en cas d’implantar-se aquesta identificació, la informació personal de milions d’australians es convertiria en un objectiu per als pirates informàtics. Meta i Snapchat han advertit dels inconvenients logístics i de seguretat que implicaria exigir a les plataformes que verifiquessin l’edat dels usuaris.

Albanese, per la seva banda, ha restat importància a aquestes dificultats i ha confiat que el termini de dotze mesos fins a l’entrada en vigor de la llei donaria temps al govern i a les empreses de xarxes socials perquè decidissin què calia que fessin per aplicar-la.

Quines plataformes seran afectades per la prohibició?

El límit d’edat no s’aplica a totes les xarxes socials, sinó tan sols a Snapchat, TikTok, Facebook, Instagram i X. La llei inclou algunes exempcions per a “serveis amb el propòsit principal de donar suport a la salut i l’educació dels usuaris finals”, una categoria que, segons el govern, inclou plataformes com ara Google Classroom i YouTube.

Segons que explica Lisa Given, catedràtica de ciències de la informació del Reial Institut de Tecnologia de Melbourne, els més joves de setze anys podran continuar veient vídeos a YouTube, però no podran registrar-se com a usuaris de la plataforma. Això els protegirà de rebre missatges potencialment nocius, però no pas de veure continguts qüestionables.

La legislació també eximeix les aplicacions de missatgeria, incloent-hi WhatsApp, i els videojocs en línia.

Què n’opinen els detractors?

Molts experts consideren que, en compte d’obligar-les a purgar els continguts nocius de les seves plataformes, la legislació donarà a les empreses de xarxes socials una excusa per a continuar com fins ara, si més no per als australians de més de setze anys.

“En si mateixa, aquesta mesura no millorarà la seguretat dels usuaris”, diu Philippa Collin, codirectora del Young and Resilient Research Center de la Western Sydney University. “Castiga els joves i els impedeix d’accedir a espais que sabem que també tenen beneficis importants”, continua.

Molts joves australians fan servir les xarxes socials per organitzar-se, com en el cas de la vaga escolar contra el canvi climàtic, segons que assenyala Gordon. I els joves marginats, incloent-hi molts membres del col·lectiu LGBTI, sovint tenen les xarxes socials com a últim recurs de socialització.

“En aquest aspecte, els drets polítics i civils dels joves es veuran realment limitats”, afirma.

Aquestes preocupacions van empènyer la Comissió de Drets Humans australiana a pronunciar-se en contra del projecte de llei la setmana passada. L’organització defensà que hi havia més maneres de protegir els joves sense limitar-ne els drets i suggerí que el govern podria començar per exigir a les empreses de xarxes socials que apliquessin mesures més restrictives per a limitar la prevalença de continguts nocius a les seves plataformes.

El govern d’Albanese ha anunciat que també presentaria un projecte de llei que permetria als australians de presentar queixes contra les plataformes de xarxes socials en cas de trobar-hi continguts perjudicials.

Què n’opinen els més joves de setze anys?

La legislació també ha dividit els més joves. Alguns, com ara aquells que han estat víctimes d’assetjament a les xarxes, hi han donat suport. Tanmateix, uns altres han advertit que la prohibició podria distanciar-los dels seus amics.

En declaracions a l’Australian Broadcasting Corporation, un grup d’estudiants ha lamentat que la prohibició faria més difícil que poguessin mantenir-se en contacte amb els seus amics. Una de les entrevistades diu que li preocupa com es continuarà comunicant amb una amiga d’una altra escola. “Tan sols tinc Snapchat per a parlar amb ella”, digué.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb