15.12.2024 - 21:40
The Washington Post · Michael E. Miller
Sydney, Austràlia. Austràlia i Papua Nova Guinea van anunciar dijous la creació la d’un equip de rugbi en aquesta nació del Pacífic que s’unirà a la Lliga Nacional de Rugbi (NRL, per les sigles en anglès) australiana. Més enllà d’aprofundir en la relació econòmica i cultural entre tots dos països, veïns regionals, l’acord també representa un mur de contenció per a les aspiracions geopolítiques de la Xina, que veu en Papua Nova Guinea un aliat clau en la lluita per a l’hegemonia al Pacífic.
Segons els termes l’acord, Austràlia proporcionarà a Papua Nova Guinea uns quatre-cents milions de dòlars per ajudar a crear un equip a la seva capital, Port Moresby, l’any 2028. Però els diners vénen amb una condició: fer costat a Canberra en matèria de seguretat a la regió, en un moment en què tant la Xina com Austràlia i els Estats Units competeixen per seduir els diplomàtics papús.
El primer ministre de Papua Nova Guinea, James Marape, va dir en una conferència de premsa que el nou equip ajudaria a unir una nació altament heterogènia del punt de vista ètnic i cultural, on es calcula que es parlen més de vuit-centes trenta llengües natives.
“No hi ha cap nació més al planeta Terra que pugui dir que el rugbi de 13 és el seu esport nacional, excepte Papua Nova Guinea”, digué. “Per a nosaltres, no és tan sols un esport.”
El primer ministre australià, Anthony Albanese, explicà que l’acord amb l’NRL formava part d’una “confiança estratègica creixent” entre Austràlia i la seva antiga colònia, amb què comparteix una frontera marítima –l’estret de Torres– de pocs quilòmetres d’amplada en els punts més estrets.
“Ens uneix una història de sacrificis compartits i un compromís comú per a un Pacífic pacífic, estable i pròsper”, continuà Albanesa. “I ens uneix, naturalment, l’amor pel rugbi de 13”, afegí.
Tots dos dirigents van evitar de respondre directament la pregunta de si Austràlia podria cancel·lar unilateralment l’acord si Papua Nova Guinea signava un pacte de defensa amb la Xina.
No obstant això, un segon acord paral·lel aprovat per tots dos gabinets estipula que Canberra podria retirar el finançament i la llicència de l’equip si Papua Nova Guinea incompleix la promesa de mantenir Austràlia com a soci de seguretat preferent. Ho explica així un funcionari del govern australià que parla sota condició d’anonimat per protegir les relacions diplomàtiques entre tots dos països.
L’NRL australiana té 17 equips: 16 a Austràlia –la meitat dels quals, a Sydney– i 1 a Nova Zelanda. Tanmateix, el rugbi de 13 és un esport molt popular a tota la regió del Pacífic, i molts equips tenen a les seves files jugadors de nacions insulars veïnes. Papua Nova Guinea va proposar per primera volta la idea d’unir-se a la competició l’any 2008.
L’acord és el darrer d’un seguit de pactes en matèria de seguretat que Austràlia ha signat amb les nacions insulars del Pacífic d’ençà que la Xina va fer saltar les alarmes –tant a Canberra com a Washington– quan va signar, l’any 2022, un acord de defensa amb les illes Salomó.
L’any passat, el govern d’Albanese va signar un acord migratori amb la nació insular de Tuvalu que atorgava a Canberra poder de vet sobre les relacions de defensa de la nació –i així descartava, a efectes pràctics, cap entesa hipotètica entre Tuvalu i la Xina.
Aquesta setmana, Austràlia va signar un tractat amb la nació insular Nauru que incloïa una clàusula semblant, en canvi de noranta milions de dòlars en ajuda humanitària. El pacte arribà menys d’un any després de l’anunci de Nauru que deixaria de reconèixer diplomàticament Taiwan, en favor de la Xina.
Dijous proppassat va entrar en vigor, també, l’acord bilateral de seguretat entre Austràlia i Papua Nova Guinea, signat ara fa un any.
Els acords amb Papua Nova Guinea i Tuvalu, en particular, demostren que Austràlia ha après dels seus errors i com més va està més disposada a emprar la seva influència cultural –en àmbits com ara l’esport i la política migratòria– per reforçar el seu poder polític a la regió. Ho explica així Mihai Sora, ex-diplomàtic australià i actual analista al Lowy Institute, un think tank amb seu a Sydney.
“Austràlia aprofita tant com pot els seus avantatges naturals, entre els quals destaquen el seu emplaçament estratègic i els seus vincles històrics profunds amb la resta de països de la regió”, diu.
“La Xina no pot oferir una alternativa a la lliga de rugbi de 13”, afegeix Oliver Nobetau, funcionari del govern papú i investigador convidat del Lowy Institute. “La jugada, per part d’Austràlia, ha estat molt intel·ligent.”
Però el cost de l’acord ha aixecat polseguera a banda i banda de l’estret de Torres.
“El dubte és si la creació d’un equip de rugbi hauria de ser una prioritat de la diplomàcia australiana”, explica Nobetau. “És una pregunta que s’ha fet tant a Austràlia, que inverteix molts diners dels seus contribuents en el projecte, com a Papua Nova Guinea.”
Les relacions amb la Xina –el soci comercial més important de Papua Nova Guinea– són una qüestió molt delicada per al govern de Marape, que sovint ha remarcat que els seus vincles econòmics amb Pequín no tenien cap relació amb qüestions de seguretat o defensa.
El secretisme sobre el segon acord de seguretat paral·lel entre Canberra i Port Moresby fa difícil de saber el grau de compromís de Papua Nova Guinea a l’hora de col·laborar amb Austràlia i els seus aliats –començant pels Estats Units– per contrarestar la influència regional de la Xina, diu Sora.
Una de les raons que explica per què Austràlia té tant d’interès a mantenir a la policia i l’exèrcit xinès fora del territori papú és que Canberra hi té tres estacions d’observació, equipades amb radars capaços d’analitzar les profunditats de la mar de la Xina Meridional.
Però fins i tot si les aspiracions de la Xina en matèria de seguretat a Papua Nova Guinea són frustrades, Pequín continuarà provant d’ampliar la seva influència al país mitjançant programes com ara subvencions a pimes i beques per a estudiar a la Xina, segons que explica James Chin, professor de la Universitat de Tasmània (Austràlia).
A parer de Chin, la setmana passada va haver-hi una fita en les relacions australianes-papús segurament més important que l’acord del rugbi: l’obertura de l’acadèmia de policia del Pacífic a la ciutat australiana de Brisbane, part d’una iniciativa de dos-cents cinquanta milions de dòlars destinada a formar a agents provinents de tota la regió.
“Això canvia les regles del joc, per què vol dir que l’objectiu dels australians són els pròxims comissaris de policia de la regió: pretenen seduir la gent amb més poder cap al camp pro-occidental o, si més no, pro-australià”, explica.
En la conferència de premsa de presentació de l’acord de l’NRL, Albanese i Marape van parlar extensament dels valors comuns que unien els seus països i van traçar un contrast subtil amb la Xina.
“Totes dues som grans democràcies”, digué Albanese, en al·lusió a Austràlia i Papua Nova Guinea. “A totes dues ens uneix el compromís amb els drets humans. Totes dues compartim economies basades en el mercat”, afegí.
El president australià explicà que havia proposat la idea de l’NRL a començant d’any amb el seu homòleg papú, mentre tots dos dirigents caminaven pel camí de Kokoda, un sender a l’est de Papua Nova Guinea on les forces australianes –en què hi havia soldats papús– van lluitar contra l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial.
“Crec que avui és un dia en què la gent pensarà d’ací a 5, anys, 10 o 20 com un dia en què la relació entre les nostres nacions es va consolidar encara més”, acabà.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
