Base de la força aèria australiana Tindal, Austràlia. Amagada a l’interior del desert australià, una onada de construccions per part d’Austràlia i els Estats Units va transformant aquesta instal·lació militar, fins ara tranquil·la, en una potencial plataforma d’atac en cas de conflicte amb la Xina.

Les pistes d’aterratge s’amplien per acollir els avions més grans, incloent-hi els bombarders nord-americans B-52. També s’hi han fet un parell de grans dipòsits per a subministrar combustible als avions de combat dels EUA i Austràlia. I s’han construït dos búnquers coberts de terra per a guardar les municions nord-americanes.

Però l’activitat a la base Tindal de la Reial Força Aèria d’Austràlia no és única ni excepcional. Per tot el país, hi ha instal·lacions amb dècades d’antiguitat –moltes, construïdes pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial– que són restaurades o millorades arran del temor creixent d’un altre conflicte global.

“És qüestió de dissuasió. Treballem plegats per dissuadir la possibilitat de futurs conflictes i per proporcionar seguretat col·lectiva a la regió”, ens diu en una entrevista Richard Marles, ministre de Defensa d’Austràlia.

Els Estats Units han intensificat darrerament els seus vincles de defensa amb aliats de tota la regió, incloent-hi les Filipines i el Japó, mentre proven de frenar una Xina com més va més assertiva i agressiva. Austràlia ofereix als Estats Units un govern estable i amistós, un exèrcit petit però capaç, i una extensió vasta de terreny on poden organitzar-se còmodament o reposar esforços militars.

Austràlia també s’ha unit a l’acord AUKUS, en el marc del qual els Estats Units i el Regne Unit li proporcionaran submarins de propulsió nuclear, una de les tecnologies més secretes del món.

Aquests moviments subratllen un canvi més gran, atès que Canberra s’ha anat acostant a Washington mentre ambdós països es mostren recelosos de Pequín. La cooperació militar s’ha tornat tan extensa que ací alguns crítics fan broma dient que Austràlia és el “51è estat” dels Estats Units.

Mihai Sora, un antic diplomàtic australià que és analista a l’Institut Lowy, un think tank de Sydney, té una metàfora diferent. Austràlia és “un portaavions insubmergible situat just al final de les rutes marítimes més crítiques”.

“A mesura que augmenten les tensions a la Mar de la Xina Meridional, i que creix el risc de conflicte a Taiwan, el nord d’Austràlia esdevé especialment valuós estratègicament per als Estats Units”, diu Sora.

Però alguns experts australians argumenten que la presència militar creixent dels EUA més que no dissuadir d’un conflicte amb la Xina assegura que Austràlia hi estarà involucrada si passa.

“Tinc molts dubtes sobre tots aquests moviments” diu Sam Roggeveen, un antic analista d’intel·ligència australià que també treballa a l’Institut Lowy. “Es confonen els objectius estratègics d’Amèrica a Àsia amb els nostres, i això fa que aquestes bases es converteixin en un objectiu.”

El govern de centreesquerra australià va heretar l’AUKUS d’una administració conservadora anterior, però ha abraçat l’acord i la idea més àmplia d’una cooperació militar entre els Estats Units i Austràlia millorada. La recent guerra comercial de Pequín amb Canberra i un acord de seguretat xinès amb les Illes Salomó, veïnes d’Austràlia, han accelerat el gir del país i l’han allunyat del seu soci comercial més gran, la República Popular.

Austràlia ja ha gastat al voltant de mil milions de dòlars en la modernització de la base de la força aèria de Tindal. Construïda pels enginyers de l’exèrcit nord-americà el 1942 per organitzar raids de bombardament contra objectius japonesos a Papua Nova Guinea i Indonèsia, Tindal ara és l’escenari de desenes de projectes de construcció. Un de molt important és la nova plataforma d’aparcament capaç d’acollir quatre dels avions més grans d’Austràlia: els KC-30, cisternes que poden reabastir en vol avions de combat i permetre atacs molt més distants.

Però també hi ha plans perquè els Estats Units construeixin la seva pròpia plataforma d’aparcament ací, prou gran per a allotjar-hi sis bombarders B-52 capaços d’arribar dins la Xina. “Evidentment, la Xina tindrà molt en compte això”, diu Roggeveen.

Darwin, situada uns 300 quilòmetres al nord de Tindal, ha acollit rotacions semestrals de Marines nord-americans d’ençà del 2012, però allò que va començar com una missió d’entrenament s’ha transformat ara en una empresa molt més gran.

Els Estats Units hi han construït un nou dipòsit de combustible per als Ospreys MV-22 dels Marines, avions de rotor basculant que poden enlairar-se i aterrar verticalment com un helicòpter però que poden canviar a volar com un avió en ple vol. Austràlia també estudia de tornar a fer servir tres “bases inactives” –instal·lacions mínimes en parts remotes de l’Austràlia Occidental i Queensland– perquè els avions més pesats australians i nord-americans les puguin utilitzar. I aviat començarà a millorar la pista d’aterratge a les Illes Cocos per tenir-hi avions militars més pesats, incloent-hi el P-8A Poseidon, un “caçador de submarins” que podria monitorar l’augment de l’activitat naval xinesa a la zona.

Aquestes “bases inactives”, que s’estenen per tot Austràlia, encaixen amb la nova estratègia dels EUA de dispersar les seves forces per evitar que la Xina pugui fer un cop decisiu.

Tanmateix, a Washington persisteixen algunes preocupacions sobre el compromís d’Austràlia. Durant una visita recent a Darwin, caps militars americans van preguntar sobre el lloguer de 99 anys que una empresa xinesa té al port que envolta la base naval australiana. Els funcionaris australians van dir que, després de dues revisions, havien conclòs que no hi havia cap problema de seguretat i que, en cas de conflicte, el port podria ser nacionalitzat.

“El cas és que Austràlia depèn de la Xina per a la prosperitat econòmica, i dels Estats Units per a la seguretat”, diu el representant demòcrata Jimmy Panetta a The Washington Post. “I aquesta balança no és fàcil.”

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb