El canvi climàtic agreuja les divisions racials al desert de l’interior d’Austràlia

The Washington Post · Michael E. Miller

Coober Pedy, Austràlia. De la porta de casa estant, Sonya Crombie pot veure els turons de gres que els blancs, després d’anys de perforar-los a la recerca d’òpals, van apropiar-se, tot convertint les seves mines en elaborades cases subterrànies aïllades de la calor del desert.

El novembre passat, just quan la calor abrasadora de l’estiu austral era a tocar, l’aire condicionat de Crombie s’espatllà. Sense túnels on refugiar-se, l’aborigen, que té una malaltia crònica, tenia més dificultats per a respirar a mesura que la temperatura dins de casa s’enfilava per sobre dels 37 graus. Va ser aleshores que els equips d’emergència la van traslladar amb avió a un hospital a més de 800 quilòmetres de distància.

“Vaig estar a punt de morir”, diu. “Aquesta calor et pot matar.”

La calor extrema ha augmentat a tot el món, perquè el canvi climàtic fa pujar les temperatures, un fenomen que amenaça d’obligar centenars de milions de persones a abandonar les seves llars d’ací al 2050.

Austràlia és una de les nacions més riques del planeta per capita. Però aquesta estatística oculta l’escletxa dura i persistent que hi ha entre la qualitat de vida de la població indígena i la de la no indígena.

Segurament, no hi ha cap lloc on aquesta escletxa sigui més evident que a Coober Pedy, una comunitat remota situada a l’interior de l’estat d’Austràlia Meridional. D’uns 1.500 habitants, el poble està segmentat en dos. Sota terra, la població blanca de la ciutat viu en “caus” on la temperatura es manté entorn els 20 graus, i les factures d’electricitat són baixes. A la superfície, els aborígens –que representen un 17% de la població– se sufoquen sense aire condicionat, o bé s’arrisquen a acumular factures d’electricitat enormes. Crombie, per exemple, deu uns 10.000 dòlars en concepte de factures elèctriques a l’ajuntament. Els registres municipals mostren que 76 titulars de comptes, molts dels quals són aborígens, deuen un total de 320.000 euros a les autoritats.

Fa més de 50.000 anys que els aborígens habiten els deserts de l’interior d’Austràlia. Molts senten una connexió molt profunda amb la terra, com més va més inhòspita per als humans. Avui, les temperatures a l’estat són tres graus més altes que no pas fa un segle, i es preveu que hagin pujat quatre graus més l’any 2050.

“La calor ja és insuportable, i el canvi climàtic no farà sinó empitjorar la situació”, alerta Priscilla Larkins, directora executiva del Servei de Salut Umoona Tjutagku, que atén els residents aborígens. “S’ha abandonat la població aborigen.”

Una divisió subterrània

A l’altra banda de la ciutat, Thomas Hammermeister sent l’aire fred a la cara mentre entra al seu “cau”. L’home, de 60 anys, ha passat el matí treballant sota el sol del desert, però ha hagut de plegar quan la temperatura superava els 40 graus.

“Començo a pensar de construir un bany a l’habitació”, diu Hammermeister, amb una cervesa a la mà, mentre recorre el seu búnquer de setze habitacions, situat nou metres sota la superfície. I afegeix: “A voltes, ací dins pot arribar a fer massa fred.”

Quan els blancs van arribar ací el 1915 a la recerca d’or, molts van optar per viure a les mines com a forma d’escapar de la xafogor del desert. El nom aborigen del poble, de fet, significa “forat de l’home blanc”.

Hammermeister, nascut a Alemanya, forma part d’una onada d’europeus que van arribar ací a final dels seixanta i començament dels setanta. En aquella època, la població aborigen es concentrava en una petita reserva de barraques. Mig segle després, la zona en què Hammermeister viu ha passat a ser propietat de la comunitat aborigen, que la lloga a Crombie i els seus veïns. Però els aborígens asseguren que les divisions racials pràcticament no han canviat.

La calor sí que ha canviat. La ciutat registra una mitjana anual de 24 dies amb temperatures superiors als 40 graus, una xifra que es preveu que augmenti a 35 dies a final d’aquesta dècada i que pràcticament es dupliqui a final de segle si les emissions no disminueixen. Ho explica Michael Grose, investigador del CSIRO, l’agència científica nacional d’Austràlia.

Tan sols els dos primers mesos del 2025, Coober Pedy ha experimentat 27 dies amb temperatures superiors als 40 graus, incloent-hi un dia amb una màxima de 48 graus.

La calor seca del poble no és tan perillosa per a la salut humana com la calor humida típica d’altres punts d’Austràlia, explica Grose, però les temperatures superiors als 40 graus poden ser letals, especialment per als ancians o els malalts. “El clima no és l’única variable que determina l’impacte del canvi climàtic en la població: també hi ha factors com l’exposició a les temperatures i la vulnerabilitat, en termes socioeconòmics, de les víctimes”, afirma.

Els experts han fet saltar les alarmes sobre la relació entre les desigualtats socials i l’impacte de l’augment de les temperatures a Austràlia. Un estudi publicat fa poc, per exemple, revela que la calor –un factor que els metges sovint passen per alt– ha influït en el 2% de les morts al país.

El problema és encara més greu a les comunitats aborígens remotes, on les barraques d’alumini han estat substituïdes per edificis de formigó.

“Molts d’aquests edificis tenen parets de formigó que absorbeixen i irradien calor com si fossin forns”, explica Simon Quilty, metge i activista. Això, explica, agreuja problemes de salut, com les cardiopaties reumàtiques, cosa que contribueix al fet que els aborígens visquin una mitjana de vuit anys menys que no la resta de la població.

Com molts altres pobles remots, Coober Pedy no està connectat a la xarxa nacional d’electricitat, sinó que compra l’energia a un productor privat per vendre-la als residents.

Aquest sistema ha causat problemes de tota mena. Una investigació estatal revelà, per exemple, que l’ajuntament havia pressionat indegudament els residents aborígens perquè paguessin els deutes acumulats en concepte de factures d’electricitats no pagades.

El deute de Joanne O’Toole, resident aborigen del poble, s’ha enfilat a més de 10.000 euros, tot i que l’estat fa anys que li resta uns 250 euros mensuals dels seus xecs d’assistència social per pagar el deute. Crombie diu que, per a pagar els seus deutes, l’estat li resta una part tan gran dels seus xecs que es veu obligada a sobreviure amb uns pocs dòlars a la setmana.

Garry Herdegen, representant de l’ajuntament de Coober Pedy, explica que la ciutat té un deute de més de 6 milions d’euros, i que no pot permetre’s reduir les tarifes dels serveis públics ni perdonar els deutes.

“Si algú contracta un producte bo i sabent què costa, li recomano que en gestioni més bé l’ús que en fa”, diu Herdegen, que viu en un “cau”.

En perill de mort

Un matí calorós de febrer, el telèfon de Dora Mushongera comença a sonar. L’aparell alerta la directora del centre comunitari aborigen de Coober Pedy que s’ha declarat l’alerta vermella per calor extrema. Unes hores més tard, Mushongera prova de cercar un sostre per a una parella sense llar, Heather Lang i Yami Smith, quan el telèfon li torna a sonar. L’alerta per calor extrema ha assolit el nivell 2, explica, i es preveu que les temperatures arribin als 43 graus.

“Hem d’ocupar-nos-en; si no, hi ha el perill que es morin”, explica en al·lusió als aborígens de la ciutat, i especialment als sense-sostre. Fa pocs dies, explica, Lang ja va ser hospitalitzada per deshidratació.

Els administradors de l’hospital local expliquen a The Washington Post que no fan seguiment de les malalties o morts relacionades amb la calor, que consideren que no és un problema de salut pública a Coober Pedy. Però Mushongera es pregunta si la calor no ha influït en algunes morts recents. Molts aborígens expliquen a The Washington Post que s’han arribat a desmaiar a causa de les temperatures, entre més problemes de salut.

Crombie –que té un emfisema, i també diabetis i problemes cardíacs– diu que, uns quants dies abans de la seva crisi respiratòria, s’havia queixat al propietari del seu pis que l’aire condicionat no funcionava. Tres mesos més tard, explica, l’aparell continua espatllat, tot i que la temperatura a l’exterior voreja els 40 graus. El nét de Crombie, autista i asmàtic, ha tingut convulsions per culpa de la calor.

Uns blocs més enllà, Christopher Dodd diu que fa més d’un any que dorm en un matalàs a l’exterior, perquè l’aire condicionat no li funciona. “És l’únic lloc fresc de la casa”, sospira.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb