26.06.2024 - 21:40
The Washington Post · Michael E. Miller
Cànberra, Austràlia. Dimecres a la tarda, els australians esperaven amb una mescla d’alegria i alleujament l’arribada de l’avió de Julian Assange. Mentrestant, polítics de tots els partits es felicitaven pel fet que hagués estat alliberat.
Una petita multitud de partidaris d’Assange es va aplegar davant el consolat dels Estats Units a Sydney, tot bevent xampany en gots de plàstic i sostenint cartells amb l’efígie del fundador de WikiLeaks, alliberat després d’haver-se declarat culpable d’un càrrec de violació de la llei d’espionatge nord-americana.
Però ningú no estava més feliç que els familiars d’Assange, molts dels quals no han vist el fundador de WikiLeaks en quinze anys, gairebé. El pare d’Assange, John Shipton, va dir als mitjans locals que estava a punt de posar-se a fer salts d’alegria, i Christine Assange va dir que la saga li havia passat factura com a mare.
L’esposa d’Assange, Stella, i els seus dos fills, de cinc anys i set, també van viatjar fins a Austràlia des de casa seva, a Londres. En el moment del retrobament, els nens ignoraven que estaven a punt de veure el seu pare fora d’una presó per primera vegada.
L’acord és el resultat de dos anys de negociacions entre bastidors amb el primer ministre australià, Anthony Albanese, que havia instat en privat –i en públic– el president Biden a permetre l’alliberament d’Assange.
“Això no és res que s’hagi precipitat en les darreres vint-i-quatre hores: és quelcom que ha estat considerat, pactat i treballat de manera calibrada, que és com Austràlia es comporta amb els seus socis internacionals”, deia Albanese ahir. “Com a dirigent laborista i com a primer ministre, he estat molt clar en el fet que, independentment de les opinions que la gent pugui tenir sobre les activitats d’Assange, el cas s’havia allargat durant massa temps. No en guanyem res, de l’empresonament, i volem que torni a Austràlia.”
Fins i tot alguns dels crítics més aferrissats d’Assange creuen que la fi del periple judicial de l’activista és alleugeridora. “Assange no és cap heroi, però és un alleugeriment que tot això hagi acabat, per fi”, deia el senador de l’oposició James Paterson a Sky News.
Però l’emoció generalitzada no ha aconseguit d’amagar la preocupació per la possibilitat que l’acord de culpabilitat d’Assange –presentat davant un tribunal a les illes Marianes del Nord, un territori nord-americà al Pacífic– significa per a la llibertat de premsa tant al món en general com a Austràlia, una nació on els periodistes i informants han sofert uns quants revessos en matèria de drets aquests darrers anys.
Assange va mantenir, davant el tribunal de les illes Marianes, que era periodista i que pensava que allò que havia fet, de publicar una allau d’informació classificada del govern dels Estats Units, era protegit per la Primera Esmena, i va al·legar que la llei d’espionatge nord-americana contravenia la llibertat d’expressió.
Andrew Wilkie, diputat no adscrit del parlament australià, va advertir que era “realment alarmant” que un periodista fos encausat d’aquesta manera. “És el tipus de cosa que caldria esperar en un país autoritari i totalitari”, va declarar. “No és el que esperaríem dels Estats Units o d’un país similar com Austràlia. El fet que s’hagi establert aquest precedent ocasionarà calfreds a periodistes de tot el món.”
Barnaby Joyce, diputat conservador que va fer campanya a favor de l’alliberament d’Assange, va dir que –tot i que no li agradava l’activista– l’extraterritorialitat era la clau del cas. “Imagina que algú dels Estats Units que ha fet alguna cosa que no és un delicte als Estats Units es trobés a Anglaterra i, de cop i volta, l’enviessin a Austràlia a complir 175 anys de presó”, reflexiona.
Encara que els australians han donat suport durant molt de temps a Assange –que va créixer al país abans de llançar WikiLeaks el 2006 i fer-se internacionalment famós el 2010, quan publicà documents secrets sobre les guerres de l’Irac i l’Afganistan–, l’acusació dels Estats Units va alimentar els temors que alguns tenien a Austràlia sobre l’aprofundiment dels llaços entre ambdues nacions.
Segons Antony Loewenstein, periodista australià que coneix Assange d’ençà que va fundar WikiLeaks i que ha fet campanya perquè fos alliberat, aquest temor també ha afectat l’actitud del públic sobre el cas Assange. Diu: “A Austràlia, la qüestió no és tan sols si Assange és un periodista que ha estat empresonat injustament. També es tracta d’aquesta estranya qüestió sense resoldre que és la relació malsana que mantenen Austràlia i els Estats Units.” Com més temps ha passat Assange a la presó, més han crescut els temors, afegeix.
Per a molts australians, la qüestió ara és si l’activista reprendrà les seves responsabilitats com a cara visible de WikiLeaks, o bé si el desgast físic i mental d’aquests darrers catorze anys n’atenuarà el perfil públic.
A la sortida del tribunal de Saipan, els seus advocats van donar entenent que Assange tornaria a l’escena pública. “No tinc cap dubte que Assange continuarà defensant la llibertat d’expressió i la transparència del govern”, afirma Barry Pollack, el seu advocat als Estats Units. “És una veu poderosa que no pot ser silenciada.”
En certa manera, Austràlia podria ser un lloc difícil –o tal volta propici– per a un activista pro-transparència. Johan Lidberg, director de periodisme de la Universitat Monash de Melbourne, diu que Austràlia podria considerar-se la democràcia liberal més hermètica del món, i el país ha estat criticat fa poc pel tracte que dispensa tant a informants com a periodistes.
Aquests darrers anys, Austràlia ha caigut en els índexs de llibertat de premsa, després d’una batuda de la policia federal, sota l’anterior govern conservador l’any 2019, a l’emissora pública arran d’una investigació per crims de guerra a l’Afganistan. Un informant de crims de guerra va ser condemnat fa poc a cinc anys de presó, i un altre serà jutjat aviat.
Albanese ha promès de reforçar les lleis de protecció dels informants, però fins ara el seu govern no ha complert, diu Monique Ryan, una altra diputada independent que va formar part d’una delegació multipartidista que va viatjar a Washington l’any passat per pressionar per l’alliberament d’Assange.
“És increïblement important que els periodistes d’Austràlia i de la resta del món puguin informar”, diu Ryan. “El sentiment de la majoria dels australians és que això és precisament el que va fer Assange: va revelar algunes veritats incòmodes que van avergonyir les potències mundials”, continua.
Les enquestes han mostrat de manera consistent que Assange té un suport ampli entre el públic australià, segons que explica Emma Shortis, experta del think tank Australia Institute que ha escrit sobre la relació entre els Estats Units i Austràlia. Un suport que ha crescut considerablement aquests darrers anys, a mesura que australians de tot l’espectre polític s’han anat posant d’acord en el fet que el tracte que rebia Assange era injust.
“Crec que el moment en què realment va augmentar el suport públic d’Assange va ser quan el van treure a la força de l’ambaixada de l’Equador i el van tancar a la presó de Belmarsh, a Londres”, diu Lidberg. “Va ser llavors quan el cas va passar de ser vist com una qüestió de periodisme a ser considerat una qüestió de drets humans”, afegeix.
Austràlia se’n va cansar, del calvari continu d’Assange, i també va créixer el suport polític al seu alliberament. Albanese va demanar la llibertat d’Assange abans de ser elegit president el 2022, i la família d’Assange ha pressionat diputats del parlament australià i del congrés nord-americà perquè l’alliberessin. Albanese mateix va pressionar el president Biden unes quantes vegades, fins i tot, durant una visita a la Casa Blanca a l’octubre. A l’abril, Biden va dir que “considerava” la petició.
L’alliberament d’Assange significa una victòria diplomàtica per a Albanese, explica Shortis. Tant Ryan com Wilkie creuen que el primer ministre mereix un reconeixement pel desenllaç del cas. Joyce hi coincideix, però adverteix que el govern corre el risc d’involucrar-se massa intensament en la causa d’Assange.
Malgrat l’ampli suport polític al retorn d’Assange, Loewenstein considera poc probable que el govern apadrini Assange com a estratègia política. La publicació de documents diplomàtics de WikiLeaks el 2010, al cap i a la fi, va avergonyir polítics tant dels Estats Units com d’Austràlia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
