Aurora i Prudenci Bertrana contra el 155

La incertesa que viu el país d’ençà de l’octubre passat s’ha fet palesa arreu. El mes de novembre, la Institució de les Lletres Catalanes fou intervinguda pel ministre Montoro –el setembre era ja una de les tres-centes entitats en règim d’especial observació–, ingerència externa que també va sofrir la Universitat de Girona. Una de les conseqüències directes, en fou la suspensió del simposi internacional sobre Prudenci i Aurora Bertrana que havia de tancar l’any Bertrana, amb què es commemoraven el 150è i 125è aniversari del naixement dels dos escriptors, pare i filla. Finalment, divendres passat, la jornada es va fer en un clima de màxima expectació per tot allò que passava a Madrid amb la declaració dels diputats catalans davant del jutge Llarena i amb la notícia de la fugida a l’exili de Marta Rovira. Una expectació que no era pas la millor circumstància per promoure un debat serè al voltant dels dos autors.

En total, varen ser deu hores llargues de ponències i conferències celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans. El simposi fou inaugurat per Bertrand Lévy, de la Universitat de Ginebra, que parlà sobre l’escriptura de viatge d’Aurora Bertrana. Comptà, entre més, amb la conferència del professor Enric Bou, de la Università Ca’Foscari de Venècia, sobre la literatura autobiogràfica de l’escriptora; la d’Adriana Bàrcia sobre la relació d’Aurora Bertrana amb els salvatges o la de Marta Vallverdú sobre la relació amb Josep Maria de Sagarra. Sílvia Roig repassà el feminisme i el compromís social de Bertrana filla, Elisabet Liminyana en comentà l’obra periodística i Caterina Bonnín, la biografia.

Pel que fa a les ponències sobre Bertrana pare, l’encarregada d’obrir foc va ser Mita Cascacuberta amb ‘Prudenci Bertrana i la revisió del modernisme’, mentre que Judit Pujol va parlar de l’escriptor i el periodisme literari a la I Guerra Mundial. Xavier Pla en va abordar la literatura cinegètica, i Jordi Cornellà va tractar la provocació i l’escàndol a la seva obra, mentre que Xavier Sanjuan, de l’Ajuntament de Tordera, parlà de l’escriptor i de la seva vida entre la realitat i la ficció.

Segons Xavier Pla, membre de la comissió organitzadora i professor de la Universitat de Girona: ‘la importància d’un simposi sempre és relativa, però aquest era important que es fes, tant pel fet que significava tancar l’any amb normalitat, com pel fet que pretenia i pretén estimular l’estudi de l’obra i la vida de Prudenci i Aurora Bertrana, que són autors de primera fila i molt importants. Sobre això, va complir escrupolosament els seus objectius, que eren reunir alguns dels especialistes que els han treballat, escoltar-ne les últimes investigacions, compartir reflexions i animar a continuar treballant en la seva descoberta’.

Pla va explicar molt bé la importància d’aquests dos escriptors: ‘No crec que siguin autors gironins en cap cas. És a dir, m’explico, no són autors només gironins, sinó que són autors d’una literatura catalana molt potent però que no tenen res a envejar dels seus col·legues europeus. Consegüentment, encara que bona part de la comissió organitzadora siguem gironins, era molt important de celebrar el simposi a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans precisament per defugir aquesta imatge local que han tingut sovint. El pare, en Prudenci, viurà més de trenta anys a Barcelona, fins a la mort. Va dirigir publicacions, va col·laborar amb moltíssima premsa i, a més a més, hi va desenvolupar la seva carrera literària. Pel que fa a Aurora, és gironina de naixement i dels darrers anys. Tots dos són escriptors de gran potència, i poder celebrar el simposi a l’Institut ja és important de per si. A la biblioteca de la universitat tenim un fons documental i modèlic des del punt de vista de la investigació i de la divulgació dels dos escriptors, i això els investigadors gironins ja ho sabem. Per tant, sortir cap a fora era important.’

Prudenci i Aurora Bertrana, entre tots dos, varen estar en actiu una seixantena llarga d’anys i van deixar una seixantena de títols, tot i que en el cas de Prudenci, Josafat, del 1906, ha ocultat bona part de la seva producció. L’any dedicat als Bertrana ha servit precisament per posar en solfa tot aquest patrimoni. El simposi, per obrir noves línies d’investigació.

Aurora Bertrana, més coneguda que el pare
El simposi ha clarificat una mica en quin punt es troben les investigacions sobre els dos autors. La primera cosa que sorprèn és que actualment Aurora és una autora molt més coneguda i acceptada que no pas el seu pare. ‘Durant molts anys, dècades senceres, l’Aurora ha estat una autora amagada sota l’ombra del pare. Bé, això ha canviat i ara tenim molts més estudiosos i lectors de la filla que no pas del pare’, explica Pla. Un dels perills que podria comportar aquest canvi de paradigma és que ara que s’ha aconseguit fer visible la figura de la filla, comenci a haver-hi una ocultació de la del pare. ‘Si per a molts era molest que Aurora Bertrana fos “la filla de”, ara cometríem un error si Prudenci Bertrana, amb tota la seva importància només passés a ser pare de l’Aurora, no hauríem d’incórrer en aquest error.’

La segona cosa que ha quedat clara és que l’obra d’Aurora Bertrana permet una reflexió profunda i interessant sobre el feminisme i com ella l’entenia en els anys trenta. De fet, en major a menor mesura, tres de les ponències ho han acabat tractant. ‘L’Aurora Bertrana era una persona molt lliure i això és objecte de debat. Era una dona alliberada, molt moderna, fumava i portava pantalons i, en el fons, el seu feminisme té un punt romàntic. A la vegada intenta construir-se una imatge intel·lectual moderna i femenina en el nostre país en els anys trenta, i cal veure si és capaç de connectar amb aquestes fornades d’intel·lectuals o no’, explica Pla, que assegura que el debat a l’entorn de les idees femenines i feministes de l’Aurora Bertrana serà bastant viu en el futur, així com ho ha estat en aquest simposi. Serà un dels temes de discussió en el futur, segur.

Xavier Pla també ha destacat un altre aspecte que pot obrir més investigacions en el futur, que és el paper de Prudenci Bertrana durant la I Guerra Mundial. ‘Es va mostrar com un aliadòfil català i republicà, i això contrasta molt amb l’artista despistat que teníem i obre molt de camí per córrer’. La Institució de les Lletres Catalanes, editarà les darreres investigacions sobre aquestes dues figures cabdals de la nostra literatura, que s’han presentat en aquest simposi.