Aureli Capmany: país, cultura i educació

‘Quan tenia vint anys, l’any 1888, la seva vida va fer un gir i va decidir que volia aprendre coses del món. I en només deu anys ja havia fundat l’Orfeó Català i escrivia sobre cultura popular pel diari La Renaixença’. Així comença Montserrat Garrich a parlar de la vida d’Aureli Capmany, enguany que es commemora el 150è aniversari del naixement. Garrich és la comissària de l’Any Capmany, que arrenca aquest vespre amb la presentació dels actes a l’Ateneu Barcelonès. A més de la seva trajectòria com a folklorista, segurament la més coneguda, durant aquest any es volen difondre unes altres vessants de la seva vida, com ara l’important obra de país que va llegar i la seva feina com a educador, una part molt desconeguda.

‘La seva filla, Maria Aurèlia Capmany, deia del seu pare que era un home del segle XIX i penso que tenia raó’, diu Garrich. Explica que el gir copernicà que va fer la vida de Capmany es deu a dos factors clau: la mort del pare i, sobretot, l’impacte que li va provocar l’Exposició Universal de 1888. Va deixar el seu futur com a cisteller al barri del Born i es va dedicar a acumular coneixement. ‘I al segle XIX, la millor manera de fer-ho era fent-se membre d’alguna entitat cultural’. Per això ràpidament Capmany es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya, on va conèixer i retratar el país i de l’Ateneu Barcelonès, on va participar en desenes de conferències i debats. Més tard va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català.

A més, al tombant del segle XIX, en ple auge de la Renaixença, el Principat vivia un moment d’efervescència nacional. ‘Capmany va contribuir al procés impulsant diversos projectes d’abast de país. Els més coneguts són la fundació de l’Orfeó Català i la revista En Patufet, que va ser la primera publicació infantil en català’ explica Garrich. Però el vessant que ha perdurat més ha estat la feina que va fer com a folklorista. Va fundar l’Esbart Català de Dansaires i va tocar des de la recopilació de cançons i rondalles a la dansa passant per escrits sobre gastronomia, dites i diversos costums de Barcelona. ‘A més, entre els altres folkloristes del seu temps, Capmany destaca pel rigor’ assenyala Garrich.

‘Una de les parts poc conegudes de la seva biografia i que durant aquest any es vol difondre és la tasca que va fer com a educador’, explica la comissària. Durant gran part de la seva vida, Capmany va impartir classes en centres educatius molt diferents: l’Institut de Cultura, la Biblioteca per a la Dona i als infants orfes de la Casa de la Caritat. Emprava un mètode pedagògicament molt innovador: ‘Segurament per la seva formació d’autodidacte, tenia un talent innat per les arts escèniques: actuar, ballar, cantar, dibuixar…’ I això ho aplicava a la seva manera de difondre el coneixement, plena d’obres de teatre, contes, concerts i jocs. ‘I això, als primers trenta anys del segle XX, era ser molt modern’ remata Garrich.

Enguany també es commemora el centenari del naixement de la seva filla, Maria Aurèlia Capmany. Sobre què li va transmetre el pare, Garrich assenyala que eren de dues generacions molt diferents, perquè quan la filla va néixer ja tenia 50 anys. Afegeix que Maria Aurèlia va abraçar altres causes, com ara el feminisme, i va fer servir altres formes, perquè es va dedicar a l’escriptura i la política. Tot i això, hi ha un seguit de temes que clarament havia heretat del pare, com ara l’estreta relació amb Barcelona, l’amor per la cultura popular i la implicació amb el país.