Aureli Capmany, 150 anys del naixement d’un barceloní polifacètic

Cisteller, actor, mestre, historiador, arxiver, escriptor, dansaire, rondallaire. I sobretot, conegut entre els barcelonins, entre la gent del carrer. Aureli Capmany era a tot arreu. Enguany se celebren 150 anys del seu naixement i la Generalitat ha volgut rememorar la seva figura commemorant l’Any Aureli Capmany. S’han fet diversos actes, des de la presentació d’un disc, fins a trobades de sardanes o diverses exposicions, algunes de les quals encara es poden visitar a Barcelona:

Una vida tan polifacètica dóna per molt. I ho evidencien tots els actes que s’han fet. Aureli Capmany era una persona inquieta, amb gustos per molts àmbits diferents però tot emmarcat dins la difusió de la cultura catalana.

La filla d’Aureli Capmany, Maria Aurèlia Capmany, de qui precisament aquest 2018 també se’n commemoren els 100 anys del seu naixement, en els seus llibres va escriure sobre el seu pare, considerant que, si aquest hagués tingut accés a estudis universitaris la seva vida hauria estat molt diferent. “Ell deia que si hagués pogut fer estudis sistemàtics, si hagués tingut estudis universitaris, potser s’hauria dedicat a una sola cosa. Però jo crec que els entusiasmes múltiples eren congènits i que la dispersió era fruit dels seus entusiasmes.” confessa Maria Aurèlia Capmany en un dels seus llibres.

El cert és que va ser al 1900, quan Aureli tenia 32 anys, que aquest va desenvolupar el que ell va anomenar el seu “pla d’autoformació”. La comissaria de l’any Aureli Capmany i autora d’un recull biogràfic d’Aureli Capmany, Montserrat Garrich, explica que va ser quan va decidir aprendre dibuix, fer cant gregorià, perfeccionar els estudis en música i començar a tenir una vida cultural activa, on després va deixar-hi un important llegat.

Capmany, el folklore i l’ensenyament

A mesura que Capmany es va començar a fer un nom, també va començar a pensar en el llegat que deixava als altres. L’any 1916 va formar-se en un curs d’ensenyament realitzat per la pedagoga italiana Maria Montessori, que treballava en les línies educatives de l’experimentació. Era l’educació a partir de la prova i error. En sortir d’aquest curs, Capmany va començar a donar classes folklòriques per a nens petits a la Casa de la Maternitat de les Corts. Tot i entrar com a professor de jocs folklòrics, Capmany va seguir el mètode montessorià i va aconseguir que els orfes adquirissin habilitats i coneixements per quan sortissin de la Casa de la Maternitat. Volia que els nens sabessin estar, parlar i raonar per poder integrar-se millor a la societat i aconseguir feina. Aprendre a respectar mitjançant la cançó i la dansa, a guanyar i perdre a través de jocs o a parlar a través de la rondalla, van ser algunes de les línies que va adoptar Capmany com a professor.

Al mateix temps, Aureli Capmany va dur a terme una important tasca d’ensenyament a la població sobre el folklore i la cultura catalana. Era una persona convençuda del valor que aquests portaven a la societat. Capmany va donar fruit a cançons, danses, teatre i rondalles per ajudar als mestres a transmetre millor. I és per això que Capmany va dedicar estudis a la dansa popular i les cançons per intentar que totes fossin conservades a través de representacions.

Aureli Capmany va col·laborar també en la direcció de la Sala Reig, el teatre de marionetes i titelles. A més a més també va ser Auxiliar de Biblioteca de Folklore, va col·laborar en la direcció de danses i ballets del Teatre Íntim i danses hel·lèniques al Palau de la Música.

Autor d’una obra literària inacabable

En la seva faceta literària, Capmany va col·laborar en moltíssimes publicacions. Garrich confessava que va estar més de tres anys per llegir-se la seva obra sencera. L’autor té més de 600 textos entre articles, col·laboracions i obres. A més a més, Garrich considera que “al seu fons personal encara hi ha textos inèdits”.

Però si per alguna cosa destaca la seva obra literària és per la revista En Patufet, publicació que dóna nom a una de les exposicions que actualment hi ha a Barcelona, “Patufet, on ets?”.

I un dels aspectes més desconeguts però no per això menys importants de la literatura de Capmany són els seus escrits sobre gastronomia.També va col·laborar amb diverses publicacions, sobretot amb el gremi de pastissers, escrivint sobre torrons, neules, la crema catalana i, en general, sobre la pastisseria.

Membre de l’Orfeó Català

El 6 de setembre de 1861 es va fundar l’Orfeó Català, organització en la qual Aureli Capmany figura com a vocal dins de la Junta. L’Orfeó és encara avui dia un dels cors amateurs de referència del país, que ara compta amb més de 125 anys d’història. En el document de la primera acta de la Junta es pot veure Capmany anomenat com a membre i també apareix el seu nom en un document fundacional elegantment decorat per Josep Lapeyra.

Com a membre de l’Orfeó, Capmany va ser una figura important dins de l’organització. Va promoure el nomenament de nous membres, aquest és el cas d’Enric Granados, a qui va proposar perquè fos considerat com a possible membre de l’Orfeó, i va participar de forma activa en les reunions de la junta.

Capmany va formar part de la Junta de l’Orfeó entre el 1891 i el 1893. Arran d’una reunió de la Junta, alguns membres van marxar, entre ells Capmany. Tot i que no se sap què és el que va fer que aquests vocals decidissin marxar, Montserrat Garrich opinava que podia ser una diferència d’opinions, malgrat que no hi ha cap document que ho verifiqui.Tot i així, el nom de Capmany va tenir ressò entre el cercle de l’Orfeó abans de marxar, fins al punt que hi ha entitats de prestigi de Barcelona que fan actes al Palau de la Música per suggerència d’Aureli Capmany.

La vida de Capmany

Mentre que en aquell moment es va considerar a Aureli Capmany com un mestre de jocs de folklore i rondallaire, avui dia, segons Montserrat Garrich seria “un freelance i un contacontes”. Però, per què s’ha perdut un personatge tan important en la història? La raó de la seva decadència, segons Garrich, no hauria de ser una altra que la Guerra Civil, que el va deixar sense feina i va fer que es perdés una part de la seva tasca. Però més enllà d’això, actualment Aureli Capmany mereix un lloc dins del panorama cultural barceloní. No únicament per la quantitat d’ambients en els quals es va moure, sinó per l’important llegat que va deixar en ells. Per tot això, l’Any Aureli Capmany.