19.09.2021 - 21:50
|
Actualització: 19.09.2021 - 23:25
Una nova aliança militar entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit proporcionarà submarins de propulsió nuclear a Austràlia per primera vegada.
Tot i que l’aliança no va dirigida oficialment contra cap altre país, és evident que l’acord AUKUS pretén de dissuadir la influència creixent de la Xina al Pacífic Sud. Encara que molts responsables polítics creuen que la dissuasió és l’única manera de protegir els interessos d’Occident, aquesta estratègia comporta riscs importants per al Regne Unit i els seus aliats.
AUKUS és una resposta directa als esforços recents de la Xina per a modernitzar i ampliar la capacitat nuclear. Les democràcies occidentals també estan preocupades per la implicació de la Xina als territoris en disputa de la mar del Sud.
L’aliança reflecteix l’opinió, sostinguda pels responsables de la política exterior, que les accions de la Xina són un desafiament directe a la influència nord-americana i britànica a la regió i han de ser resistides de manera activa. Aquest punt de vista ha estat qüestionat per uns quants estudiosos de les relacions internacionals i analistes de política exterior, que creuen que Occident hauria d’involucrar la Xina en la diplomàcia en lloc de resistir-s’hi.
Alguns comentaristes i responsables polítics creuen que dos països amb armes nuclears mai no s’atacarien per por de l’aniquilació mútua. Però un supòsit clau –i perillós– d’aquesta creença és que les persones són éssers racionals.
Aquesta suposició ignora que les persones solen prendre decisions basades en respostes emocionals, més que no pas en càlculs racionals. La crisi dels míssils a Cuba del 1962 –en què els Estats Units i Rússia van estar a punt de llançar-se atacs nuclears l’un a l’altre– n’és un exemple. La decisió de desplegar armes nuclears va ser el resultat d’un seguit de malentesos i percepcions, més que no pas d’una amenaça real presentada per cap de les parts. La negativa d’un oficial rus a seguir les ordres va ser l’única raó per la qual la guerra freda no va acabar en un desastre nuclear.
Encara que és comprensible una resposta defensiva a l’expansió nuclear de la Xina, corre el risc de crear l’anomenat “dilema de seguretat”. Es tracta d’una situació en què una de les parts, preocupada per la seguretat, millora les capacitats militars. Però en lloc de resoldre els problemes de seguretat, aquestes accions intensifiquen el conflicte amb les altres parts, cosa que acaba amb el resultat que tots miraven d’evitar.
Així, encara que AUKUS sigui un intent ben clar de dissuadir la Xina d’una expansió més gran, és probable que tingui l’efecte contrari. Si la Xina percep l’amenaça dels aliats occidentals, és probable que faci més esforços per millorar la capacitat militar com a resposta. Això pot portar a una situació molt similar a la cursa armamentística entre els EUA i Rússia durant la guerra freda.
Hi ha un precedent: durant l’administració de l’ex-president nord-americà Donald Trump, en lloc de dialogar amb la Xina sobre les pràctiques econòmiques que duia a terme, els EUA van imposar aranzels a les importacions xineses, fet que va donar lloc a una guerra comercial entre totes dues potències que encara dura.
La participació britànica
La pregunta, doncs, és: si l’estratègia de dissuasió nuclear comporta tants riscs, per què el Regne Unit forma part d’AUKUS? Al cap i a la fi, els EUA tenen la capacitat de proporcionar a Austràlia tota la tecnologia i el suport logístic que necessita per a desenvolupar submarins de propulsió nuclear. No obstant això, segons una notícia de fa poc, el Regne Unit ha pres la iniciativa de fer realitat aquesta associació, tot i que hi contribuirà amb molts menys recursos que els EUA.
Després del Brexit, el Regne Unit està disposat a restablir-se com a actor global. També vol millorar la relació amb els EUA, que s’ha vist afectada per la retirada precipitada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan el mes passat. I en aquest sentit AUKUS és una oportunitat perquè el govern britànic convenci el món, i l’electorat, que no necessiten la Unió Europea, i que “el Regne Unit global” pot ser un actor clau a l’escena internacional.
Quina és l’alternativa?
És evident que la relació entre la Xina i Occident és tensa a causa de la sospita mútua i dels intercanvis hostils. Mentre que la Xina té por que Occident representi una amenaça per al règim polític intern, a les nacions occidentals els preocupa que una Xina expansionista es torni més agressiva aquests anys vinents.
La manca d’un compromís diplomàtic sostingut amb la Xina vol dir que és probable que els responsables polítics continuïn malinterpretant les accions de l’altra banda.
Una solució molt més bona seria fer que la Xina es comprometés amb la política d’armament nuclear actual. L’Associació per al Control d’Armes, una organització no partidista dels EUA que promou el control efectiu de les armes, suggereix que les potències nuclears occidentals poden fer servir l’experiència que tenen en diplomàcia arran de la postguerra freda per desenvolupar un sistema en què els estats s’informin mútuament sobre els seus estocs d’armes nuclears. Encara de manera més ambiciosa, el Regne Unit i els seus aliats haurien de fer que la Xina es comprometés al desarmament, i no pas proporcionar-li una excusa per a continuar amb l’expansió nuclear.
és professor de Política Internacional de la Universitat de Lancaster. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
