14.02.2025 - 13:47
|
Actualització: 14.02.2025 - 13:53
La Plataforma per la Llengua denuncia que l’estat espanyol va aprovar l’any passat 218 normes que privilegien l’ús del castellà i discriminen el català. Aquesta xifra representa un increment del 13,5% respecte del 2023, quan es van comptabilitzar 192 normatives amb clàusules lingüístiques discriminatòries, segons que expliquen en un comunicat.
Les normatives aprovades durant l’any passat han afectat àmbits molt diversos, entre els quals, la sol·licitud de subvencions, la redacció d’instruccions per a aparells electrònics (televisions, mòbils i ordinadors) i l’avaluació de llengües als centres educatius espanyols a l’exterior, on no s’ha permès l’avaluació en català.
El darrer trimestre del 2024, es van aprovar 54 normes d’aquesta mena, que se sumen a les 71 del tercer trimestre, les 59 del segon i les 34 del primer. Un dels àmbits més destacats és el de les subvencions i premis públics, on s’ha imposat l’ús exclusiu del castellà en les sol·licituds, i també en la documentació acreditativa i les obres candidates a premis.
Hem analitzat les normes que ha aprovat l'Estat espanyol que afectin la llengua i hem detectat que…
Les normatives discriminatòries CONTRA EL CATALÀ han crescut gairebé un 15 % el 2024
Ho expliquem:https://t.co/514yJYQcqJ
— Plataforma per la Llengua
(@llenguacat) February 14, 2025
Desigualtat jurídica entre el català i el castellà
La Plataforma per la Llengua considera que el fet que el català no sigui una llengua oficial ni a l’estat espanyol ni, de moment, a la Unió Europea genera una situació de desigualtat jurídica. L’entitat explica que la constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de saber el castellà mentre que només permet que les altres llengües pròpies de l’estat espanyol siguin oficials als seus territoris respectius, però no pas en les institucions generals.
“Aquesta desigualtat jurídica de partida entre el català i el castellà fa que fins i tot la legislació amb voluntat igualitària no pugui instaurar un tracte perfectament equitatiu entre ambdues llengües, sense matisos ni excepcions”, es queixa la Plataforma per la Llengua.
A tall d’exemple, esmenten la llei orgànica 4/2024 del dret de defensa, que fou aprovada a començament del novembre del 2024 quan la Plataforma va presentar esmenes i va ajudar els partits a defensar-les durant la negociació. Aquesta llei és un gran avenç, ja que permet de fer servir el català a tots els jutjats de l’estat espanyol, entre els quals el Tribunal Suprem (TS) espanyol o l’Audiència espanyola. Tanmateix, l’entitat diu que el dret d’usar el castellà és incondicional en tots els casos i no requereix cap justificació.
La Plataforma també destaca que algunes normes aparentment neutrals revelen una visió de l’estat espanyol com a estat essencialment castellà. I posa d’exemple el fet que durant els darrers tres mesos del 2024, tres reials decrets i una ordre del Ministeri d’Educació espanyol van citar la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) com a referent per a qualificacions professionals, sense esmentar l’Institut d’Estudis Catalans ni l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que són les institucions de referència.
Discriminació en la petició d’ajuts públics
Les normes discriminatòries en la petició d’ajudes públiques són les que més han augmentat els darrers anys. L’augment va començar el 2021 amb la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus. Aquestes normatives afecten especialment les sol·licituds de subvencions, les candidatures a premis i la presentació de documentació acreditativa o d’obres candidates, exigint en molts casos que es facin exclusivament en castellà.
Aquestes regulacions, segons la Plataforma, no tan sols afecten l’ús públic de les llengües, sinó que tenen un efecte perniciós més ampli, ja que creen incentius perquè persones, empreses i entitats prioritzin l’ús del castellà també en els seus documents interns o privats. La necessitat de traduir aquests materials al castellà pot implicar un augment significatiu de costs tant en diners com en temps, dificultant la participació de parlants de català en convocatòries públiques. En alguns casos, el cost i la complexitat de la traducció poden desincentivar totalment la participació en ajudes o premis.
Efectes europeus
La no oficialitat del català a escala espanyola i europea té conseqüències que van més enllà de l’absència en les institucions generals. La integració política i econòmica de la Unió Europea afecta l’ús del català en el dia a dia, segons la Plataforma.
L’entitat explica que en els darrers tres mesos del 2024, es van aprovar unes quantes normatives que exclouen el català, com una directiva que obliga la pàgina web de la Targeta Europea de Discapacitat a estar disponible en totes les llengües oficials de la UE, però no en català.
També es va aprovar un reglament que exigeix que els informes de transparència de les plataformes digitals detallen el nombre de moderadors per llengua oficial, sense considerar el català. A més, una altra directiva obliga les autoritats de trànsit europees a emetre notificacions d’infracció en la llengua de matriculació del vehicle o en una altra llengua oficial de la UE, però exclou el català.
