El fort augment dels preus és un fenomen transitori o no?

“Potser avui cal tenir en compte que sabem ben poca cosa sobre on som en aquest estrany episodi econòmic. Els economistes que, com jo, no esperaven gaire inflació es van equivocar, però els economistes que sí que van predir la inflació potser la van encertar per raons equivocades, i ningú no sap realment què ha de venir. A parer meu, hauríem de dubtar molt abans d’eliminar precipitadament les mesures expansives actuals. Estic convençut que la inflació remetrà durant el 2022 i, per això, no hauríem de prendre cap mesura dràstica. Però alguns economistes raonables no hi estan d’acord i podrien tenir raó.” Això deia fa poques setmanes, al New York Times, el premi Nobel d’economia Paul Krugman. Són paraules sinceres i que ens posen en guàrdia davant els qui “ho saben tot” en el món de l’economia. Probablement, l’aspecte que comenta, els dels preus, serà un dels grans temes econòmics d’enguany. Quin comportament tindran?

Precisament avui hem sabut l’indicador avançat de l’IPC del gener per a l’estat espanyol. La nota de l’INE és molt sòbria, com d’habitud. Diu que la inflació anual estimada de l’IPC el gener del 2022 és del 6,0%. Aquest indicador proporciona un avenç que, en cas de confirmar-se, significaria un descens de cinc dècimes en la taxa anual, perquè el mes de desembre aquesta variació va ser del 6,5%. En aquest comportament es destaca la baixada del preu de l’electricitat, en contrast amb la pujada registrada el gener del 2021. Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de tres dècimes, fins al 2,4%.

De la dada d’avui, el fet que em sembla més important –i preocupant– és l’evolució que porta la inflació subjacent, perquè en aquest indicador no hi ha els alts i baixos que habitualment originen l’energia i els preus dels aliments frescs. I em preocupa perquè no fa soroll. Gairebé no se’n parla, perquè el 2,4% de creixement és poc mediàtic i no serveix per a fer titulars tan agraïts com el 6%. Però vegem el comportament d’aquests darrers mesos. Partirem del juny, que és l’últim mes amb una certa tranquil·litat. L’IPC pujava d’un 2,7% i la subjacent, d’un 0,2%. Doncs bé, de llavors ençà, en aquests set mesos, la mitjana mensual d’augment ha estat de 0,37 punts percentuals (pp) en el primer cas i de 0,31 pp en el segon. I si ens centrem només en els darrers tres mesos, la situació s’ha capgirat i el creixement global és de 0,5 pp en el primer i de 0,7 pp en el segon.

Això ens diu que va arrelant i es va estenent l’augment de preus. De moment, no a totes les empreses els és fàcil de repercutir l’augment de costos que han de suportar. A l’enquesta a les pimes industrials (PIMEC) que vam comentar a la píndola de divendres, es deia: “L’augment del preu del gas i l’electricitat ha implicat un increment de costs en el 82% de les pimes del sector. Un 46% d’aquestes empreses no els ha poguts repercutir (ni totalment ni parcialment) en la clientela; només un 7% els ha poguts repercutir íntegrament.” És a dir, que cal veure si enguany una part important d’empreses es mantindrà amb marges reduïts o mirarà de millorar-los, bo i apujant els preus al consumidor. Això dependrà de la força de la demanda i de la competència.

Sigui com sigui, el debat sobre si el nivell de l’IPC actual és transitori o no es mantindrà obert. Cal recordar que l’augment de la inflació observat a tot el món el 2021 es va deure principalment a tres factors induïts per la pandèmia: en primer lloc, l’alliberament de la demanda acumulada; en segon lloc, l’escassetat d’oferta. El primer és el resultat de la despesa de part dels estalvis acumulats pels consumidors durant la pandèmia i el segon és degut als desequilibris en els estocs, en els colls d’ampolla del transport i en els terminis de lliurament inusualment allargats. I el tercer factor és l’encariment fort del gas, pel desequilibri entre oferta i demanda i per la pujada dels drets d’emissió de diòxid de carboni. I no passem per alt, encara, els factors de fons estimulants, com el relaxament de la política monetària i una actuació decidida de la despesa pública que ha motivat forts dèficits pressupostaris.

Algú ha qualificat la situació de tempesta perfecta, perquè no és normal que conflueixin alhora tants factors contraris. El cas és que, fins fa ben poc, els bancs centrals i les institucions internacionals parlaven de fenomen transitori quan es referien als preus, comptant que els factors que acabo de comentar –sobretot el preu del gas i els colls d’ampolla– anirien millorant. Però sembla que aquesta idea va canviant. “La paraula ‘transitori’ ja no és la més exacta per a descriure l’alt nivell d’inflació”, va dir, a primers de desembre, Jerome Powell, president de la Reserva Federal dels EUA. “Ara és probablement un bon moment per a retirar aquesta paraula.” Fins ara “transitori” volia dir que la pujada dels preus no aniria acompanyada d’una inflació elevada duradora. Poques setmanes més tard, era el vice-president del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que reconeixia: “Potser la inflació no és tan transitòria com es va pronosticar fa pocs mesos.” Això fa que es preparin pujades de tipus d’interès al març als EUA. Ja tindrem temps de parlar-ne.

Quant a l’estat espanyol, el Banc d’Espanya pronostica que els preus pujaran d’un 3,7% de mitjana enguany. I l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) creu que la inflació pujarà d’un 3,2%. Una mica més prudent es mostra el Fons Monetari Internacional (FMI), que calcula un augment entre l’1,5% i el 2%, i la Comissió Europea, que preveu una pujada del 2,1%. No obstant això, aquestes dades es podrien revisar ben aviat. Molts analistes pensen que els preus continuaran alts els sis primers mesos de l’any. Ho creuen també els experts de Funcas, el centre d’anàlisi associat a les caixes d’estalvis, que quantifiquen un IPC per sobre del 5% els primers mesos de l’any, abans de començar a baixar. Aquesta hipòtesi pronostica que la pujada de preus es moderarà ràpidament fins a assolir una taxa del 0,6% el desembre del 2022. A escala anual, la inflació mitjana se situaria al 3,7%.

Veurem qui té raó al final. Si els qui creuen que som dins un fenomen transitori o els qui pensen que la inflació ja no ens la traurem de sobre. Jo diria que d’aquí a pocs mesos hauria d’amorosir-se, si bé em fa por que, pel camí, es vagi estenent la pujada de preus per repercussió dels costs i les autoritats monetàries no facin cas d’això que diu Krugman. Mentrestant, compte amb la inflació subjacent!