L’augment del preu de l’energia amenaça les famílies, però també l’administració

L’esclat de la guerra d’Ucraïna ha desfermat un augment sense precedents del cost de l’energia, que al març ha fet miques els rècords successius establerts aquests darrers mesos. L’allargament d’aquest episodi de creixement de preus amenaça no solament d’escurar les butxaques de cases i empreses, sinó també les de l’administració pública, que com més va més dificultats té per a afrontar un sobrecost pressupostari que no para de créixer.

El cost de l’energia, desbocat

Després del rècord del desembre passat, en què el megawatt/hora (MWh) es pagà a 252 euros al mercat ibèric, el preu de l’energia havia tingut indicis tímids de moderació durant els primers dos mesos de l’any i va registrar descensos consecutius a 210 i 205 euros/MWh.

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia, tanmateix, ha capgirat completament aquesta situació. L’impacte combinat de l’ofensiva i l’allau de sancions internacionals contra Moscou han empès el preu del gas al mercat europeu a màxims històrics, amb un augment paral·lel del petroli cap als nivells més alts d’aquesta darrera dècada.

Aquest augment de preus és especialment notable perquè el gas i el petroli són la font de la gran majoria de l’electricitat que es consumeix: segons les darreres dades, entorn d’un 70% de l’energia consumida prové d’aquestes dues fonts.

Per això el cost de l’electricitat ha pujat en acordança amb el d’aquests dos combustibles: dilluns passat s’assoliren per primera vegada els 400 euros/MWh, i tan sols vint-i-quatre hores més tard se superà el llistó dels 500 euros/MWh. En comparació amb tot just fa un any, el volum de preus d’avui és gairebé inversemblant: entre el febrer del 2021 i el febrer del 2022, el cost del megawatt/hora al mercat ibèric ha crescut d’un 459%, de 37 euros a 205.

L’encariment de l’energia s’acarnissa amb les famílies i les pimes

Aquest creixement tripartit –gas, petroli i electricitat– del cost de l’energia ha imposat un sobrecost inassumible per a tots els agents econòmics.

Per a les famílies, l’impacte immediat d’aquesta tendència alcista es tradueix en un encariment substancial de la factura del gas i la llum, com també en un augment del cost dels carburants. A curt termini, aquesta escalada de preus amenaça d’estendre el risc de pobresa energètica, que afecta aproximadament un 7% de les cases de tot el país. Atès que la taxa de risc de pobresa supera el 20%, un allargament de l’actual escalada de preus podria eixamplar substancialment les xifres de pobresa energètica del país.

La crisi tampoc no eludeix el sector productiu, sobretot la petita i mitjana empresa. Algunes han començat a fer aturades temporals de producció per rebaixar uns costs energètics que com més va més creixen. La dificultat és particularment constrenyedora en el cas dels sectors que més energia consumeixen, com ara la siderúrgia, el ciment i el paper.

Joan Vila, director de la paperera LC Paper i president de la Comissió per la Transició Energètica de la PIMEC, explica que entre el 2020 i el 2021 la factura energètica de la seva empresa s’ha enfilat de 311.000 euros a 2.200.000, i alerta que enguany continuarà creixent. LC Paper, de fet, ja va aturar deu dies la producció a l’octubre per mirar de mitigar l’impacte de l’encariment de l’energia.

La situació al mercat de l’energia, segons que conta Vila, ha abocat la companyia a apujar preus per preservar el marge de beneficis, que entre el juny i el setembre fou negatiu. A escala general, el cas d’LC Paper il·lustra un efecte col·lateral d’aquest encariment, que podria tenir conseqüències econòmiques profundes: un augment general del volum de preus, que al seu torn farà créixer la desocupació i forçarà més empreses a tancar.

Tal com explica la PIMEC, l’allargament de la crisi de preus podria abocar un 16,4% de les empreses catalanes al tancament. Això, d’acord amb les dades de la patronal de la petita i mitjana empresa, podria posar en risc uns 320.000 llocs de feina, una xifra que Foment del Treball eleva a 500.000.

Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la CECOT, resumeix la situació així: “L’augment del preu de l’energia afectarà tota empresa que funcioni amb màquines que gastin una mica d’energia.” Casas, que recorda que l’escalada de preus no és d’ara, sinó del juny de l’any passat, alerta que si la factura de la llum del febrer ja fou una garrotada important, la de març serà més greu i tot: “Si continuem així, tornarem a tenir ERTO.”

L’administració pública, l’altra gran afectada

Els efectes de l’encariment de l’energia per a les famílies i les empreses ha estat objecte de molta discussió aquestes darreres setmanes. Però aquest enfocament microeconòmic, per més comprensible que sigui, sovint n’obvia les repercussions macroeconòmiques.

L’escalada de preus energètics implica un sobrecost com més va més difícil d’assumir també per a l’administració pública. És un maldecap al qual el conseller de Salut català, Josep Maria Argimon, va fer referència fa poc en una entrevista al diari el Món. Enguany, revelà Argimon, la factura energètica del sistema sanitari serà entre 200 milions d’euros i 250 més alta que no l’any passat, una xifra que podria acabar augmentant a final d’any si els preus de l’energia continuen enfilant-se. “Són 250 milions que pagarem a les energètiques i no destinarem a l’atenció sanitària“, va lamentar. Segons que va explicar, aquesta xifra és equivalent al cost de construir quaranta centres d’atenció primària nous, o bé el cost de fer unes 45.000 operacions.

Aquesta qüestió com més va més preocupa els hospitals del país. A l’Hospital del Mar de Barcelona, per exemple, el cost de l’energia de l’any 2021 va pujar d’un 15,88% en relació amb la xifra que s’havia pressupostat. “Si la situació continua, les finances se’n ressentiran, perquè ara com ara podríem pagar fins un 55% més que no l’any anterior“, detalla a VilaWeb un responsable del centre. És el mateix obstacle al qual s’enfronta l’Hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya, que d’ençà de començament d’any ha registrat un augment substancial de la despesa energètica. En declaracions a VilaWeb, els administradors del centre expliquen que, si s’allarga durant els mesos vinents, “podria esdevenir un problema“.

L’ensenyament és un altre dels àmbits afectats. Tant la Universitat de les Illes Balears com la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx han apagat recentment la calefacció per la impossibilitat de fer front a l’encariment de la factura del gas. A la Universitat de les Illes Balears, el cost de la factura elèctrica es va enfilar d’un milió d’euros l’any 2020 a 2,4 milions l’any 2021, i enguany podria superar els sis milions d’euros si la tendència actual continua. A la Universitat d’Alacant, la factura d’enguany es podria enfilar als 10,5 milions, enfront dels 4,5 milions de l’any 2021, i en cas de la Universitat Miguel Hernández l’augment interanual de la factura podria ser d’uns cinc milions.

Per Casas, l’exemple dels hospitals i les universitats il·lustra com l’encariment de l’energia afecta no solament les famílies i les empreses, sinó també l’administració i el país en general. Com es finançarà, aquest sobrecost? L’expert es mostra taxatiu: “Els diners han de sortir d’un lloc o un altre, i tot això acabarà sortint de tots nosaltres per mitjà de més impostos.” Paral·lelament, avisa, “es deixaran de fer coses que s’havien pressupostat per fer quadrar els comptes”.

L’arquitectura fiscal de l’estat espanyol, un entrebanc afegit

Albert Carreras, ex-secretari general del Departament d’Economia català i actual director de l’institut ESCI de la Universitat Pompeu Fabra, explica que una situació com l’actual afecta totes dues bandes de les finances públiques: si bé la despesa del govern creix, també n’augmenten els ingressos en concepte d’IRPF, IVA i imposts especials. “Potser després es farà menys amb aquest augment d’ingressos, perquè, al cap i a la fi, la inflació ens afecta a tots“, admet Carreras.

L’arquitectura fiscal de l’estat espanyol, afegeix, és un factor que podria exacerbar el problema. En el model vigent, les autonomies bestreuen el 50% de l’IVA i l’IRPF i el 58% dels imposts especials al govern espanyol, que disposa aleshores d’una finestra entre un any i tres per a retornar aquestes partides. El període no és fix: durant les retallades impulsades per l’ex-ministre d’Economia espanyol Cristóbal Montoro, per exemple, el govern espanyol l’allargà a tres anys. Per això, a parer de Carreras, “tot dependrà de com de ràpidament vulgui traslladar l’estat aquest ingrés fiscal“. Si decideix d’estirar-ho, la balança fiscal de les comunitats autònomes es podria decantar perillosament cap a les despeses.

Respecte de durada de l’actual episodi d’escalada dels preus de l’energia, Carreras es mostra pessimista. “El conflicte geopolític de fons subsisteix i res fa pensar que pugui millorar.” Considera que la situació comença a tenir l’aspecte de la crisi del petroli del 1973, en referència a la recessió internacional causada per l’augment del preu del combustible arran de la guerra del Yom Kippur. “Això continuarà”, diu. I conclou: “Puc imaginar-me per què l’administració està preocupada.”