Què hi ha darrere de l’augment de casos d’ITS?

Aquesta darrera dècada es va registrar a Europa un augment de les infeccions de transmissió sexual (ITS), que va arribar a un pic el 2019 amb 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes, com ara clamídia, gonorrea i sífilis. També, entre el 2010 i el 2019 es va registrar un augment del 49% dels nous diagnòstics de VIH, i es va arribar a un total d’1,5 milions de casos a tot Europa. Són dades que es van exposar en un estudi epidemiològic sobre l’augment d’ITS bacterianes i ITS emergents a Europa coordinat per Oriol Mitjà i que es fixa en dades entre el 2012 i el 2021 en els països de la regió europea de l’Organització Mundial de la Salut, i que ara prenen més importància en vista de l’emissió de la Marató de 3Cat, dedicada a la salut sexual i reproductiva.

Després del 2019, les notificacions de casos nous van baixar. Indubtablement, la pandèmia de la covid hi va tenir a veure, però els investigadors reconeixen que no poden determinar fins a quin grau és perquè hi va haver menys infeccions a causa de les restriccions o perquè se’n van diagnosticar menys per la tensió del sistema sanitari aleshores. De fet, les diferències entre països de les tècniques diagnòstiques, sistemes de detecció i comunicació dels casos, però també per diferents nivells d’estigma segons país, fan de mal comparar les dades per territoris. Tanmateix, hi ha una diferència significativa entre els països que formen part de la Unió Europea (UE) i l’Espai Econòmic Europeu (EEE), que reporten els casos al Sistema Europeu de Vigilància, dels que no en formen part. Per això les dades següents mostren solament la incidència mitjana per cada 100.000 habitants als països de la UE i l’EEE amb les ITS bacterianes més habituals: la clamídia, la gonorrea i la sífilis.

Hi ha diverses causes que expliquen aquest augment d’incidència, però no es pot menystenir la millora dels sistemes de detecció i vigilància, que fa que ara es detectin infeccions noves que abans passaven per alt. Existien i contribuïen a la transmissió de les malalties, però no es registraven. “Les mirem més bé, i alhora hi ha una major conscienciació social a l’hora de fer-se les proves. Es veu que la gent té una cultura de cures i de fer-se proves periòdiques d’ITS, que en molts casos són asimptomàtiques”, diu Jorge Garcia, doctor del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron i treballador del centre Drassanes Exprés, a Barcelona.

Hi coincideix Ferran Pujol, director del BCN Checkpoint, centre comunitari de detecció del VIH i més infeccions de transmissió sexual adreçat específicament a homes gais i bisexuals i dones trans, alguns dels col·lectius més vulnerables a patir ITS, que veu el costat bo que les dades en registrin un creixement: “Es compatibilitzen els casos, es registren i se’n fa un seguiment.” Ho exemplifica dient que, abans, la clamídia, que en molts casos és asimptomàtica, no se cercava activament; o que la gonorrea tan sols s’acostuma a manifestar quan la infecció afecta el conducte uretral, però no quan és a la faringe o el recte. “Només es comptabilitzaven les ITS que causaven una molèstia i feien que la gent anés al metge”, diu. Així com Garcia, assenyala la importància d’incorporar com a pràctica habitual per a la gent sexualment activa el fet de fer-se periòdicament proves d’ITS, encara que no es noti cap molèstia. En aquest sentit, destaca que l’expansió per Europa de la PrEP –profilaxi pre-exposició al VIH– ha afavorit les proves en massa, perquè els qui segueixen el tractament se n’han de fer regularment.

I malgrat que hi ha elements per a pensar que part de l’augment d’ITS registrades és perquè es vigilen més, també n’hi ha per a creure que hi ha hagut canvis socials que han afavorit les infeccions. “Les ITS són un efecte no desitjat d’una llibertat sexual major. No volem ITS, òbviament, però la feina de la salut pública és posar-hi remei sense pretendre fer reconduccions conductuals moralistes”, diu Garcia. Assenyala l’apoderament de la dona i el col·lectiu LGBTI, que viuen la seva sexualitat amb menys pors, o el canvi de visió social sobre la monogàmia, que fa que les parelles sexuals s’alternin amb més facilitat. També, tal com afegeix Pujol, les aplicacions mòbils per a trobar parelles sexuals i l’augment de mobilitat de la població respecte de dècades enrere, que facilita les relacions amb gent d’uns altres països i, conseqüentment, la mobilitat dels bacteris que causen les ITS.

D’una altra banda, aquest augment de la llibertat sexual també facilita que es trenquin els estigmes, es parli amb naturalitat de les ITS i es facilitin tant les proves com els tractaments sense que l’afectat se senti jutjat. “Es diu que la gent ha perdut la por. Bé, això és bo, no? Vol dir que existeixen tractaments i la gent pot tenir una bona qualitat de vida, també amb el VIH”, diu.

De fet, l’estudi recorda que l’OMS considera que els immigrants i els refugiats també són un col·lectiu especialment vulnerable a patir una ITS per qüestions socials com ara el sexisme, el racisme, l’heterosexisme i la pobresa, que fan que tinguin més problemes per a viure la sexualitat amb naturalitat i puguin adreçar-se als serveis de salut per fer-se proves diagnòstiques, comunicar als seus companys sexuals que tenen una infecció perquè es facin proves o seguir un tractament de manera adequada per a superar-la. Un exemple d’això són els resultats del darrer informe de vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la Sida a Barcelona: l’any 2022 es van diagnosticar 224 casos nous de VIH a la ciutat, 165 (73,7%) dels quals eren nascuts fora de l’estat espanyol. Una xifra absolutament desproporcionada tenint en compte que els barcelonins nascuts fora de l’estat espanyol són el 31,3% del total.

L’ús del preservatiu

La promoció i popularització del preservatiu ha servit per a posar fre a ITS que es transmeten principalment a partir de la penetració, com ara el VIH, l’única ITS incurable. Simulacions de models estatístics consideren que el fet que a partir dels anys noranta es comencessin a fer servir amb més freqüència va evitar 117 milions d’infeccions del VIH a tot el món. Però són poc utilitzats en el sexe oral, i encara menys quan és oral-vaginal o oral-anal, cosa que deixa desprotegides aquestes relacions. I tampoc no es pot confiar tot al preservatiu, tal com demostren el virus del papil·loma humà (VPH) i la verola del simi, que es transmeten pel contacte pell amb pell.

“Evidentment, la promoció de l’ús del preservatiu continua dins les estratègies de prevenció, però també s’han de promocionar uns altres mètodes de prevenció, tant conductuals com farmacològics”, reivindica Garcia. Per exemple, hi ha vaccins per al VPH, que d’entrada tal sols s’administraven a les nenes, però també s’han començat a injectar als nens, que poden arribar a patir càncer d’anus derivat d’una infecció del VPH.

Per tot plegat, tots dos doctors remarquen la importància de fer-se proves periòdiques d’ITS encara que es faci servir el preservatiu: “Cal incorporar l’hàbit del cribratge de manera regular a la teva vida. Tant si fa anys que tens una vida sexual activa com si ets un jove que ha entrat fa poc en la sexualitat”, diu Pujol.