Aquestes setmanes han estat tràgiques quant a l’elevat nombre de feminicidis, en un any en què les xifres són especialment altes. Mentre que el 2023 divuit dones van ser assassinades per les seves parelles o ex-parelles al país, la xifra del 2024, avui, encara lluny d’acabar l’any, ja és de quinze. Alguns d’aquests feminicidis, a més, han estat encadenats: el 13 de juliol es va saber un cas a Bunyol, seguit, el mateix cap de setmana, de dos casos més a Sabadell i Salou, i un més a Alacant. Els experts ja fa temps que apunten que pot existir certa relació entre els períodes vacacionals –o de més temps de convivència, com va passar amb la pandèmia– i l’augment de la violència. De fet, en els darrers dos anys, juliol ha estat el mes amb un nombre més alt de feminicidis, seguit de juny, agost i gener, també períodes que sovint coincideixen amb vacances o més temps de lleure. Es pot parlar, de manera taxativa, d’aquesta relació? O aquesta teoria no és concloent? En tot cas, cal assenyalar que es pot tractar d’un factor de risc, no pas d’una causa.

Augment de la convivència

“Hi ha força dades que ho avalen i es pot parlar amb força claredat d’aquest augment de la violència masclista en aquests períodes”, explica Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violències masclistes. “I no només parlem de l’estiu, sinó que aquest repunt apareix també per Nadal, Setmana Santa i en alguns ponts.”

“No és una ciència exacta, però per la meva experiència en serveis d’atenció de violències masclistes, l’estiu i Nadal acostumen a ser moments d’intensificació de les situacions més greus”, assenyala la psicòloga especialitzada en violències masclistes Marta Mariñas.

Tot això és degut a una suma d’elements. El primer és, clarament, l’augment de les hores de convivència. “L’escalada de violència va a més perquè creix el temps compartit en parella i també el temps lliure”, assenyala Mariñas. “Les violències masclistes no són bolets; aquesta situació hi és tot l’any, però durant aquest període pot escalar més.” Aquesta convivència, a més, no es compensa amb els moments en què se surt del nucli familiar, que poden fer que aquella agressivitat que ha anat augmentant, disminueixi. L’escalada és més marcada amb una convivència ininterrompuda i sense massa elements externs que puguin frenar-la.

A més, encara que no ho sembli, el període de vacances també pot dur a moments d’estrès a causa de l’organització de la llar i dels plans, la convivència amb els fills, possibles canvis laborals d’una temporada a l’altra… Són períodes en què s’acostumen a prendre decisions, com ara trencar la relació amb la parella. “Les víctimes tenen temps per a plantejar-se algunes coses i potser decideixen de separar-se”, explica Ricondo, que també diu que quan els agressors treballen o tenen unes altres ocupacions, el temps per a agredir o centrar-se en la dona disminueix, tot i que evidentment també hi és.

Una altra qüestió molt important és el fet que les dones sovint tenen manca de suport en aquests períodes. “Quan estem en període rutinari, on tenim les nostres amigues, la feina, l’escola, el psicòleg… som en un espai molt més controlat, amb la nostra gent”, diu Ricondo. “Durant les vacances, potser no tenim aquests espais, i això també és un factor de risc.” De fet, tenir suports externs –família, amics, companys de feina…– que hi siguin per ajudar la víctima i que se senti acompanyada és essencial per a poder sortir de l’espiral de violència masclista. En canvi, durant les vacances hi ha el risc que, lluny de casa o amb els amics o familiars fora, a ningú no li saltin les alarmes pels senyals de violència, o la dona no tingui gent a qui recórrer.

Sensació de pèrdua de control

Un altre punt important és l’augment del temps de lleure i socialització. “Les dones tenen més espai per a exercir la llibertat, i moltes vegades els agressors volen aturar-ho”, diu Mariñas. “La violència masclista es basa en la desigualtat de poder. L’exercici dels drets i llibertats de la dona pot causar que l’agressor augmenti la violència per mantenir aquest poder; té una sensació de pèrdua de control.”

Per últim, de manera secundària es podria parlar d’un altre element que crida força l’atenció: el clima. Les onades de calor extremes, com les que es viuen al juliol i a l’agost, poden causar un cansament i un malestar que desencadenin més agressivitat. “Però això no vol dir que s’hagi de justificar la conducta de l’agressor per aquest fet”, alerta Ricondo, que demana de no desresponsabilitzar-los. “No podem dir que com que tenen més temps lliure, fa calor i tenen estrès, les acaben matant.”

En definitiva, les expertes assenyalen factors que poden fer augmentar el risc de violència o poden esdevenir-ne catalitzadors, però que en cap cas no són la causa de la violència. La violència masclista és estructural i té la base en el domini i el menysteniment contra les dones, transversal en totes les realitats socials. A més, és possible que aquestes situacions de violència acabessin succeint igualment en unes altres circumstàncies; els períodes vacacionals augmenten el risc que la violència vagi a més, però no es poden reduir a un causa-efecte del tot simplista.

Un efecte crida?

Sovint pot cridar l’atenció que alguns d’aquests casos, com els esmentats, s’encadenen i succeeixen de manera seguida en poques hores. Això, a vegades, pot fer pensar en un efecte crida dels mitjans, però no hi ha gaire informació concloent sobre el tema. “No crec que el repunt de feminicidis el causi un efecte crida, sinó els factors que afavoreixen l’escalada de la violència en períodes vacacionals. En la qüestió de les violències masclistes, crec que és important continuar visibilitzant-ne la gravetat, i no crec que els mitjans facin un efecte crida.”

Ricondo també avisa que no es poden treure conclusions definitives sobre aquest tema, però assenyala que hi ha estudis acadèmics que sí que hi han trobat una relació: l’efecte imitació. Segons la tesi d’aquests estudis, el fet que algú hagi perpetrat un crim d’aquesta mena pot fer que l’agressor li resti gravetat, el banalitzi i n’esborri el tabú, però en cap cas no es recomana de deixar d’informar-ne, només que cal fer-ho sense donar massa detalls o que puguin aportar idees als agressors, atemorir les víctimes o espectacularitzar la violència masclista. “No s’ha de deixar d’informar, però sí trobar un equilibri sobre com s’informa”, opina Ricondo.

Tants recursos a l’estiu com la resta de l’any

Ambdues expertes coincideixen que la xarxa de recursos d’ajuda a les dones no és més feble durant les vacances d’estiu. “Tots els serveis estan oberts i amb possibilitats d’accés. S’ha fet un esforç molt gran”, destaca Mariñas. “Encara continua la desprotecció i la mirada patriarcal en el sistema judicial, però això passa tot l’any.” Ricondo hi coincideix. Assenyala certa baixada dels recursos personals per a l’atenció, però destaca sobretot la manca de recursos –policíacs, psicològics, judicials, educatius– durant l’any, en general. “Els recursos fallen tot l’any i encara no hem sabut dissenyar un circuit potent perquè les víctimes no siguin assassinades.”

Amb tot, cal tenir en compte que tots els factors esmentats fan augmentar-ne el risc, però la violència masclista cal contextualitzar-la i tractar-la com un fenomen ampli i estructural, que comprèn més factors de risc i desencadenants i que té la base en les creences patriarcals dels agressors envers les dones.

Els serveis d’atenció a les víctimes i el seu entorn

En cas de ser víctima de violència masclista, o si se sospita o se sap que una dona o els seus fills en són víctimes, tenim els següents recursos, de franc, confidencials i disponibles de manera permanent:

• Principat: es pot trucar al 900.900.120 o enviar un missatge a la línia de WhatsApp 671.778.540 o al correu electrònic 900900120@gencat.cat. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507. Les dones que tinguin dubtes sobre si la situació que viuen és violència masclista, o necessitin assessorament, també poden escriure a mossos.atenciovictimes@gencat.cat
• País Valencià: es pot trucar al 900.580.888 o enviar un missatge a sinmaltrato@gva.es o a institutdelesdones@gva.es. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507.
• Illes: es pot trucar al 971.178.989 o enviar un missatge a antencionS24h.ibdona@atenzia.com. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507.
• Andorra: es pot trucar al 181 o enviar un missatge a la línia de WhatsApp 606181 o al correu electrònic igualtat@govern.ad
• Catalunya Nord: es pot trucar al 3919, enviar un missatge al 114 o contactar per correu electrònic amb les associacions de suport a les víctimes.