Nous àudios de Ferreras: es penja la medalla d’haver “mort” Monedero

El dinar d’Antonio Garcia Ferreras, director d’Al rojo vivo, de La Sexta, amb els comissaris José Manuel Villarejo i José Luis Olivera, el conseller d’Atresmedia i president de La Razón, Mauricio Casals, i l’empresari Adrián de la Joya continua essent exposat pel diari digital Crónica Libre, que ha publicat més talls d’un enregistrament. En el nou capítol, es reafirma que García Ferreras –que ahir quan va reaccionar a la filtració es va fer la víctima i va dir que s’havia limitat a difondre una notícia d’Ok Diario– va donar corda a una notícia sobre un compte corrent de Pablo Iglesias al Carib quan era plenament conscient que tenia poca credibilitat. “Jo li ho vaig dir, a mi em sembla molt estrany…”, diu en referència a una conversa amb Eduardo Inda, director d’Ok Diario i col·laborador d’Al rojo vivo.

“El meu problema és que hi ha un paio que aporta un document que és l’hòstia si és veritat. Sempre dic el mateix: si el treuen del PSOE, jo ho explico; si el treuen de Pablo Iglesias, escolta, en directe. I truco a Podem. Dic: ‘Senyors, jo faré aquesta notícia, vostès sabran si volen sortir-hi o no.’ I la resposta és: ‘Sí, sortim i donem la cara’, per dir que és mentida o el que sigui”, afegeix García Ferreras.

La conversa filtrada també mostra com, en un cert moment, van dirigir la diana contra Juan Carlos Monedero, fundador i dirigent de Podem fins l’abril del 2015, quan va dimitir després de dos escàndols: una investigació d’hisenda i la Universitat Complutense de Madrid per irregularitats en la declaració de 425.000 euros per assessorar els governs de Veneçuela, Bolívia, l’Equador i Nicaragua i per l’acusació d’El País d’haver falsificat part del seu currículum acadèmic, que aquest mateix diari va acabar desmentint. García Ferreras presumeix d’haver-lo “mort” per haver donat difusió al seu programa del cobrament dels governs llatinoamericans.

“Monedero ens odia perquè vam matar-lo amb allò, amb la pasta. Perquè, a més, quan nosaltres els donem una clatellada, ells pateixen de collons”, diu en referència a la proximitat dels seus potencials electors amb l’audiència del seu programa de televisió. Com a exemple de la mala relació, explica el cas d’un dia que García Ferreras va obrir el programa amb unes declaracions de Monedero en què que la Guàrdia Civil espanyola havia introduït droga al País Basc durant els anys vuitanta per anul·lar l’organització dels joves: “És de bojos, és la vella teoria que ja havíem sentit fa molts anys: que si Galindo introduïa, que sí… Escolta, tu no pots dir això. No és seriós. ‘Per liquidar la joventut basca.’ Ho vam treure, el convidem a ser-hi i ens diu que no. I se’n va a Cuatro a dir que La Sexta ho explica, però que no li han trucat per demanar-li la seva versió. I aleshores el vaig anar a matar. I el dia que El Plural –crec que van ser els primers– allò de la pasta que guanya per aquell informe de broma… Des d’aquell dia, no se m’hi posa.”

El capítol amb nous talls del dinar s’acaba amb una petició de Mauricio Casals, conseller d’Atresmedia i president de La Razón: atacar Pedro Sánchez, que aleshores era en procés de recuperar la secretaria general del PSOE després del cop intern promogut per Susana Díaz. “Pedro Sánchez torna a ser en plena campanya i, mentre que Margarita Robles és completament a favor nostre i molt bé amb nosaltres… Pedro Sánchez coi, hòstia, a veure si li claves un calbot”, va demanar Casals, i García Ferreras va fer-li saber que aviat arribaria allò que demana: “Molt aviat, eh?, molt aviat. Crec que patirà, aquestes dues setmanes.”