08.10.2018 - 09:05
|
Actualització: 08.10.2018 - 10:40
Catalunya Ràdio ha emès l’àudio de la declaració que va fer el conseller Jordi Turull davant el jutge Pablo Llarena el 18 d’abril. Durant divuit minuts, Turull va atacar Llarena per haver-lo tornat a empresonar el 23 de març, enmig del debat d’investidura, impedint-li de sotmetre’s a la segona volta de la votació al parlament. És per això que li diu que va convertir-lo en un pres polític, a més d’acusar-lo d’accelerar el processament quan es va proposar el seu nom com a candidat a la presidència.
A més, Turull va criticar que el poder judicial faci política i que el govern espanyol influeixi en la macrocausa contra el procés d’independència. ‘Quina casualitat, que ha enviat a presó els qui no hem renunciat a fer política’, diu Turull a Llarena.
Llegiu ací la transcripció completa de l’àudio publicat a ‘El matí de Catalunya Ràdio’.
«Què he canviat, què he fet? He incomplert el meu deure d’assistir setmanalment davant l’òrgan judicial? No. He votat al parlament, d’ençà que va constituir-se fins ara, cap resolució o investidura prohibida pel Tribunal Constitucional? No. He deixat de comparèixer quan sa senyoria m’ha citat? No. Aleshores, quines novetats objectives han ocorregut del 4 de desembre fins avui? No he renunciat a la meva activitat política i he tornat a ser elegit diputat. Les forces independentistes han obtingut la majoria absoluta, vaig ser proposat com a candidat a president de la Generalitat i vaig fer el meu primer debat d’investidura. Es precipita la interlocutòria de processament –casualitat– quan comença a aparèixer a tots els mitjans que si Jordi Sànchez no és president el candidat serà Jordi Turull.
Oh, casualitat: només entrem a la presó aquells qui no hem renunciat a la nostra activitat política. Vostè, senyoria, va impedir-me de sotmetre’m al meu segon debat i votació d’investidura. Senyoria, aquest procés no és per a impartir justícia, i menys amb totes les garanties. Aquest procés és una qüestió de política i escarment. I tot això amb un clar atropellament i amenaça de drets bàsics. Però a més, aquest procés, senyoria, és un autèntic encreuament de procés i un atac als pilars del parlamentarisme democràtic.
És la primera vegada que un magistrat decideix quin diputat es pot votar de president i quin no. Qui hauria de fer política, que és el govern de l’estat, és el que ens diu quan, com i de quina manera serem jutjats i condemnats; i qui hauria d’impartir justícia, senyoria, ens diu com i amb qui ha de ser el retorn de l’autogovern de Catalunya. Senyoria, això és un autèntic encreuament de poders.
El competeix, a vostè, de garantir ‘un encertat retorn a l’autogovern’? Què considera que és, per al seu gust, senyoria, ‘un encertat retorn a l’autogovern’? No és encertat què voten els ciutadans de Catalunya i qui voten? No és encertat, senyoria, què decideixen lliurement de votar els diputats al Parlament de Catalunya?
Vostè diu i escriu que la meva esfera psicològica no permet d’assegurar el respecte a les decisions d’aquest instructor, de vostè. La primera cosa que m’agradaria saber, senyoria, és si vostè té un informe forense que s’hagi endinsat en la meva esfera psicològica, perquè una asseveració d’aquesta mena ha de menester ciència i introdueix una novetat en el sistema jurídic penal de l’estat espanyol. Vostè ens penalitza perquè ens declarem innocents.
No sé, senyoria, si quan vaig entrar a la presó al novembre podia ser considerat un pres polític. Però sí que és cert que a partir del 23 de març vostè em va convertir en un pres polític. Perquè com que no garanteixo, al seu gust, un encertat retorn a l’autogovern de Catalunya, vostè sap que jo podia ser president de la Generalitat: doncs cap dins, a la presó.
No renunciaré a les meves conviccions polítiques. No deixaré de ser independentista ni de defensar la independència de Catalunya. No atendré, senyoria, la seva invitació a abandonar el meu compromís polític. No ho faré. I no és així, senyoria, com es resoldrà el conflicte polític de Catalunya. Es resoldrà amb política, política i política per part dels polítics. I amb diàleg, diàleg i diàleg.
Si vostè revisa, si vostè rectifica, per la seva experiència, per tot el prestigi que vostè s’havia cultivat a Catalunya, senyoria, això sí que ajudarà. Tornem a la separació de poders. Deixem de fer política des de la justícia i deixem d’impartir justícia des de la política. Crec que serà en benefici de tots. Aquest era el meu propòsit i la meva voluntat. Fer política i diàleg, pacte i acord.»
Llarena respon breument a Turull: ‘En tot cas, senyor Turull, li puc assegurar que la interlocutòria de processament serà revisada, i revisada amb rigor. No aspiro que necessàriament sigui compartit en funció que la resolució pugui donar o no satisfacció a les seves pretensions. Però que serà revisada, sí. Molt bé. Bon dia.’
