29.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.03.2023 - 22:25
La pèrdua d’audició té un impacte emocional, físic i social que vinculen amb la demència. Segons en estudi de la Universitat Johns Hopkins de l’any 2011, una pèrdua d’agudesa auditiva de 25 decibels correspon a un envelliment cognitiu de set anys. Un estudi de fa dos anys, publicat a The Lancet, identificava la pèrdua d’audició com a primer factor de risc modificable de la demència, i estimava que si s’evitessin totes les pèrdues d’auditives el nombre d’afectats per demència es reduiria d’un 9%.
Aquesta evidència científica contrasta amb la realitat amb què la salut pública encara el problema de la sordesa. Tant els especialistes com les associacions d’afectats demanen que la medicina primària s’encarregui de fer-ne la detecció precoç i que la salut pública cobreixi el cost total dels audiòfons, igual que fa amb més pròtesis, com ara la de maluc. Actualment, la sanitat pública es fa càrrec dels audiòfons tan sols fins a vint-i-sis anys. Tanmateix, la pèrdua d’audició augmenta amb l’edat i la gent gran s’ha de fer càrrec del cost dels aparells que, segons el nivell de sordesa, poden costar entre 1.200 euros i 3.500. Aquest preu tan elevat i l’estigma social, que els vincula a la vellesa, són grans obstacles per a una millor qualitat de vida, amb tots els sons a l’abast, i també per a evitar totes les complicacions derivades de la discapacitat auditiva.
Contràriament a allò que es pensa sovint, aquesta discapacitat és prou generalitzada. L’Organització Mundial de la Salut parla de 466 milions de persones a tot el món (un 6,1% de la població) que tenen pèrdua auditiva. Calcula que l’any 2030 n’hi haurà 630 milions i el 2050, 900 milions. També segons l’OMS, el 50% dels adolescents i joves de dotze anys a trenta-cinc als països més desenvolupats perillen de tenir pèrdua d’audició per la sobreexposició al soroll en contexts recreatius. Segons les dades de l’enquesta de salut de la Generalitat de Catalunya de l’any 2021, el total de sords és de 205.307, és a dir, un 2,6% de tota la població. D’aquests, 81.789 són homes i 123.518 són dones. La franja d’edat més afectada és a partir de seixanta-cinc anys, gairebé un 73,5% del total.
Accés universal als audiòfons
En vista d’aquesta situació tan precària, cada govern autonòmic ha desenvolupat mesures parcials per a poder encarar una part del problema. Són ajudes que solen anar associades al nivell de renda i a uns requisits temporals. En determinats casos hi col·labora l’ONCE. Ara, aquests ajuts en cap cas no resolen un problema que cada dia s’agreuja. Totes les associacions coincideixen a reclamar l’ajut universal per a totes les edats i consideren que els ajuts actuals són insuficients. Algunes associacions miren de pal·liar la situació amb propostes solidàries, com fa ASPAS València, que té un banc de donació d’audiòfons reciclats que es readapten a nous usuaris.
David Prujà, coordinador tècnic de la Federació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa, ACAPPS, explica la importància que els audiòfons siguin per a tothom: “L’audiòfon és una pròtesi imprescindible per a valer-se per un mateix amb autonomia, i hi ha una part importantíssima de la població que no se la pot permetre. Segons l’OMS, només el 17% dels qui podrien beneficiar-se de l’ús d’un audiòfon en porta, amb diferències poc significatives entre països. Cal un accés universal a les pròtesis auditives i que el garanteixi la sanitat pública.” També és d’aquest parer Magdalena Varnell, de la Fundació ASPAS de Mallorca, que reivindica així mateix que els ajuts siguin per a tothom i no estiguin condicionats ni per edat ni per cap mena de limitació, com ara que la sordesa afecti totes dues orelles: “Pensem en algú, posem per cas, de trenta anys que necessiti un audiòfon o tots dos, arran d’un accident o d’una medicació. Tot i ser en una fase de la vida laboralment activa, es pot trobar en una situació complicada pel fet de no poder pagar l’aparell.” ASPAS València insisteix que és un error pensar que els audiòfons són un luxe. “Les persones sordes s’aïllen molt i els audiòfons són una necessitat de primer nivell.”
L’estigma de la sordesa, associada a l’envelliment
No poder obtenir un audiòfon empitjora la sordesa. Eva Ruiz, membre de l’equip tècnic de FIAPAS, explica que no anar estimulant la via auditiva, deixant de banda el problema, va fent perdre més audició. A banda aquests obstacles, n’hi ha un altre que resta més ocult però que també fa que la sordesa s’agreugi i no s’afronti a partir del primer moment: l’estigma social que tenen els audiòfons, perquè s’associen a la vellesa. Encara no se n’ha normalitzat l’ús, a diferència, per exemple, de les ulleres.
Rubén Luna és audiòleg protètic i treballa a Audiopacks, un centre especialitzat en processos de rehabilitació auditiva de Barcelona. Cada dia li arriba algú que ja fa temps que no sent tots els sons amb nitidesa. Com a especialista, sap que el temps que fa que el pacient té dificultats d’audició compta molt a l’hora de trobar-hi solució. Adequar-li la pròtesi i ajustar-li les freqüències per a una audició tan bona com sigui possible és una tasca complicada si s’ha trigat gaire a posar-hi remei. “Sovint expliquen que ja feia molt de temps que la família els deia que no hi sentien bé”, diu Luna. És gent que hi arriba derivada de l’oto-rino o bé directament del metge de capçalera. Considera que, de la mateixa manera que fem amb la vista, a partir de cinquanta anys no seria sobrer de fer audiometries cada any o cada dos. Mesurar la pèrdua de vista i la pèrdua d’audició són processos molt semblants, però en acabat hi ha una diferència clara: “En el cas de la vista, et posen les ulleres i ja hi veus, el veredicte és molt ràpid. En canvi, en la pèrdua d’audició no és tan fàcil. S’ha d’ajustar el programa de l’audiòfon d’acord amb els resultats de l’audiometria i regular-lo segons l’experiència de cada persona amb els audiòfons.” La relació amb l’audiòleg –diu– és una relació a llarg termini, durant tot el temps que es duguin audiòfons, i l’eficàcia d’aquests aparells requereix una adaptació prèvia i revisions periòdiques. “Si molesten més uns sons que uns altres, si es percep un so enllaunat o metàl·lic, si no s’entén quan parlen, tot això és informació necessària per a anar afinant l’ajust de les freqüències. És com unes sabates noves: potser al principi sembla que s’hi camina bé, però després pot sorgir alguna molèstia”, diu.
Els audiòfons, petits ordinadors que poden canviar la vida
També explica que, arran de la pandèmia, a molta gent que no es podia desplaçar li van ajustar l’audiòfon a distància, amb sistemes telemàtics com ara una videotrucada, amb què es poden fer els ajusts immediatament, mentre l’afectat va explicant com hi sent. Els audiòfons són petits ordinadors i els avenços tecnològics, per tant, els van millorant molt, de manera que s’afina una bona audició d’allò que interessa i es difuminen, o fins i tot s’esborren, els sorolls ambientals que l’obstaculitzen. “Avui ja fem servir sistemes remots de regulació amb telèfons mòbils. Aparelles l’audiòfon al mòbil i, mitjançant el telèfon, pots apujar i abaixar el volum en cada moment, segons la necessitat, i fer canvis de programa segons on siguis”, diu Luna. I encara més: es poden enviar per internet les modificacions de l’aparell que demana cadascú, de manera que se les instal·la –com un connector o plugin– i, si no li va bé, se les desinstal·la.
El manteniment dels aparells inclou també el canvi de piles, que alguns dels audiòfons més avançats ja no porten, perquè són recarregables; és a dir, disposen d’una base –com els telèfons–, que, connectada a la llum, renoven la bateria durant la nit, de manera que se’n garanteix l’autonomia per a tota la jornada.
