20.09.2024 - 14:38
|
Actualització: 23.09.2024 - 23:00
Els tertulians del programa El partidazo de la cadena Cope, que presenta Juanma Castaño, van fer escarafalls dimecres a la nit perquè, suposadament, el Barça havia vetat el castellà en la conferència de premsa de l’entrenador, Hansi Flick, abans del partit contra el Mònaco. “No entenc per què volen aïllar el castellà en una conferència de premsa. Quina estupidesa. De veritat hi ha aquesta guerra?”, es lamentava en antena Castaño.
🚨NUEVA VERGÜENZA BARÇA🚨¿Qué sentirán los culés no catalanes?
👉🏼 El Barça HA PEDIDO a la UEFA que no se traduzcan las preguntas en CASTELLANO
👉🏼 Solo se traducen el CATALÁN y el francés
👉🏼 Si preguntan en castellano, SE TIENE QUE TRADUCIR ÉL MISMO
👉🏼 11 preguntas, 9 en catalán pic.twitter.com/P4yaIPuZmO— Juanda Palacios (@JuandaRM7) September 19, 2024
El tall del programa, malgrat la incorrecció de la informació, es va viralitzar a les xarxes entre usuaris espanyols amb acusacions contra el Barça de supremacisme lingüístic. “Un periodista espanyol té el dret d’exercir la seva feina, almenys a Espanya o amb equips espanyols, amb l’idioma que es parla a Espanya. És que no entenc per què ens ho empassem”, insistia més endavant Castaño.
En otras palabras: El Barça HA VETADO las preguntas en español (ya que no ofrecen traducción para las mismas).
MANDA HUEVOS. Y Cochambre intentando blanquear el tema… pic.twitter.com/XssU8qpj72
— Juanda Palacios (@JuandaRM7) September 19, 2024
La realitat era molt diferent de com la pintava la Cope. El presentador de la TDT, de Catalunya Ràdio, Ricard Torquemada, va explicar abans del partit que el Barça no havia vetat cap llengua. En els partits de la Lliga de Campions, el club local contracta el sistema de traducció, però amb la instrucció de la UEFA de no permetre més de tres llengües.
Una de les llengües havia de ser l’anglès, perquè és la que fa servir Hansi Flick per dirigir-se als periodistes. El Mònaco, com a equip local, va triar el francès i el Barça, el català. De fet, segons que va detallar Torquemada, el club blau-grana va demanar si es podia fer una excepció i permetre també la traducció del castellà, però tant el Mònaco com la UEFA s’hi van negar.
“Vull destacar que és una decisió molt important del Barça com a club. Primer, perquè ho fa amb naturalitat, per desafiar una inèrcia arrossegada durant molts anys. El Barça simplement tria la llengua del país com a vehicle comunicatiu de l’entitat al món. Si a algú això li sona estrany és perquè durant anys el Barça no va tenir aquesta convicció tan consolidada”, explicava Torquemada.
Així mateix, el presentador va recordar com el català sempre ha estat un plat de segona en les conferències de premsa de la Lliga de Campions. “Durant molts anys viatjant per Europa i pel món amb el Puyal, que és qui més ha lluitat històricament per aquesta normalització, nosaltres, a la TDP, havíem hagut de buscar traductors de català on jugava el Barça, com una feina més per oferir aquest servei al club. I posar-li més fàcil al Barça. Si no, el club local en qüestió en posava un en castellà i el Barça ho acceptava”, va afegir.
