[ÀUDIO] La lliçó d’un mallorquí a un guàrdia civil que l’amenaça amb la llei mordassa perquè parla en català

Un agent de la Guàrdia Civil va amenaçar un motorista mallorquí amb la llei mordassa per intentar de forçar-lo a parlar en castellà. Els fets es remunten al 26 de juliol, quan l’home es desplaçava d’Artà a Capdepera, i va ser aturat per una patrulla de la Guàrdia Civil. Els agents van multar-lo, suposadament, per circular massa a poc a poc.

Després d’haver-li comunicat la sanció, el motorista se’ls va dirigir en català, fet que va enervar-ne un dels policies, que li va exigir que “per educació” li parlés en castellà. L’home, que és funcionari i sabedor dels seus drets lingüístics, no va canviar de llengua. Veient la intransigència del policia, va decidir d’enregistrar l’estira-i-arronsa verbal.

La conversa, publicada ara per la Plataforma per la Llengua –que estudia mesures legals en contra del guàrdia civil—, és la següent:

—El seu mallorquí, quan algú li parli en castellà, per deferència i educació.
—Vas errat amb això. Vas molt errat. Vas equivocat amb això. Aquí hi ha una llei que diu que el català és cooficial. Jo puc xerrar en català, tu me pots xerrar en castellà i jo no t’obligo a tu a xerrar en català.
—Jo li demano que em parli en castellà. Per educació, no?
—Per educació? Quina educació? Jo sóc funcionari i parlo en castellà, en català i en anglès.
—Ah, bé. I com el tracto jo? En quin idioma em dirigeixo?
—En castellà.
—Llavors per què…
—I jo per què no et puc xerrar en català?
—Si jo li he dit i li he reiterat que no l’entenc?
—Bé, idò, potser aquest senyor [l’altre agent] en sap i t’ho pot traduir. No passa res.
—Sí que passa, perquè em centro en la 4/2015 [la llei mordassa], una falta de respecte cap als agents de l’autoritat.
—No, això no és cap falta de respecte. Això és el compliment de la llei. El compliment de la llei de l’estatut d’autonomia. No és educació. Vas errat, vas errat. No és educació. Això no és educació. Jo estic aquí. Això és Mallorca i és una llengua cooficial. El català és una llengua cooficial. El castellà? Perfecte. És cooficial també.
—No, el castellà és la llengua oficial.
—No, perdona, és cooficial aquí, amb el català. Tu no vas bé amb aquest tema. No vas bé.
—No vull discutir.
—No és un tema meu. Si tu ets funcionari i t’han dut aquí i no saps català, no és el meu problema. Si jo me’n vaig a la península, a Madrid, a fer feina de funcionari, jo sé castellà. Me’n vaig a Londres i sé anglès. M’entens?
—No vull discutir. Cadascú…
—Jo sóc funcionari i t’ho puc dir. La llei del funcionari, la pots mirar…
—Em sembla correcte. Simplement, circuli amb precaució per la seva seguretat i la de la resta d’usuaris.
—Perfecte, gràcies pel consell.