30.10.2016 - 12:46
El discurs de Gabriel Rufián, abans de la segona votació de la investidura de Mariano Rajoy, va indignar al grup socialista del congrés espanyol, fins i tot aquells diputats que van votar ‘no’ al candidat del PP. El portaveu socialista a l’hemicicle, Antonio Hernando, va reclamar a Rufián que retirés les seves paraules perquè el ‘PSOE ha donat sang, suor i llàgrimes’ perquè gent com ell pugui expressar-se a la cambra. La reclamació d’Hernando va ser aplaudida unànimement pels diputats del PSOE, PP i C’s. Rufián va respondre de manera breu, però contundent: ‘Em faria vergonya’.
Avui el conductor del Suplement de Catalunya Ràdio, Ricard Ullestrell, s’ha preguntat si el diputat d’ERC s’havia excedit i ha fet conversar en directe el mateix Rufian amb el diputat del PSC Marc Lamuà. Primer ha entrat en antena Rufián.
—Ricard Ullestrell: Creu que es va excedir ahir?
—Gabriel Rufián: No, de fet em sorprèn, perquè nosaltres ens vam limitar a donar veu als militants decebuts, traïts, del PSOE. I després ens vam limitar a fer preguntes. Jo crec que els molesten les formes, perquè saben que el fons és veritat. Si creuen que hem estat especialment durs, millor que no surtin al carrer.
—R.U.: Però els socialistes estan indignats?
—G.R.: Repeteixo, millor que no surtin al carrer. Al final, agradi més o agradi menys, el que vam viure ahir va ser la traïció més gran de la història de la política espanyola. Cal recordar que el PSOE va treure els resultats que va treure i té el grup que té perquè va prometre per activa i per passiva que no que mai, mai, mai, faria president Mariano Rajoy.
Poc després, Marc Lamuà s’ha afegit a la conversa:
—Marc Lamuà: Ahir ho vaig comentar, la seva intervenció va estar molt passada de voltes tant en el to com en les formes. La demostració és la quantitat de gent que va ofendre. Jo entenc que ell parla pel seu públic, i això els hi agrada, però aporta poca cosa en el debat d’investidura. Ell va decidir, en comptes de centrar-se en la persona de Rajoy, acabar de cebar-se amb el grup socialista amb una posició que jo definiria de matonisme de pati d’escola.
—R.U.: Tot el respecte, si al final jo per dir que van trair a la seva gent, a la seva militància i a la seva promesa electoral, això és matonisme de pati d’escola, doncs hi ha alguna cosa que s’han perdut. També recordar-li que el meu avi fins a la seva mort va votar el seu partit. I estic absolutament convençut que, com qualsevol socialista de cor, socialista de veritat, avui estaria molt avergonyit.
—M.L.: Escolti.
—G.R.: Acabo, acabo…
—M.L.: A mi no m’ha de dir res, li recordo que jo vaig votar no.
—G.R.: Acabo, acabo de seguida.
—M.L.: Sí.
—G.R.: Si és matonisme, més matonisme és donar suport la dreta més reaccionària d’Europa després de prometre que no ho ferien.
—M.L.: Mmm…
—G.R.: Pot ser només sóc jo, eh, que estic equivocat.
—M.L.: Ho he definit bé. Jo no li contesto el seu contingut, sinó les seves formes. A les seves formes a les quals ens té habituats. Jo crec que el senyor Gabriel Rufián quan parla des del faristol ho fa per al seu públic. Que això li agrada. Però que és veritat que Esquerra Republicana aporta unes coses quan baixa el senyor Tardà al faristol i en deixa d’aportar moltes quan baixa el senyor Rufián.
—G.R.: És que potser el que tu dius, parlar i ser públics, és ser dignes. I és intentar defensar la gent que et va votar. Jo puc entendre que això avui no ho entenguis, però això és el que se’n diu política i ser dignes.
—M.L.: Escolti, si a mi em vol parlar de dignitat, que ahir vaig trencar la disciplina de vot del meu grup, és que potser es va perdre alguna cosa del debat mentre estava preparant la seva intervenció. Si d’alguna cosa no em pot acusar particularment a mi o als socialistes de Catalunya és d’haver traït ahir la dignitat o les promeses electorals.
—G.R.: Doncs entre tu i jo, qui ha d’estar encara més enfadat ets tu i no jo
Aquí podeu escoltar la conversa sencera:
