[ÀUDIO] Eduardo Inda sabia que el compte suís de Trias era fals quan el va publicar a El Mundo

Noves revelacions de les clavegueres de l’estat espanyol apunten que el diari El Mundo va publicar el comptes suís de Xavier Trias bo i sabent que era completament fals. El responsable d’aquell article, tal com va passar amb el suposat compte de Pablo Iglesias a les Grenadines, fou el periodista ultra Eduardo Inda i l’actual subdirector del diari, Esteban Urreiztieta.

Així ho explica Crónica Libre, que ha publicat un nou àudio de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, enregistrat durant un àpat en un reservat d’un restaurant del barri madrileny de Salamanca amb el comissari José Luis Olivera, el director de La Sexta, Antonio García Ferreras, el director d’Atresmedia, Mauricio Casals, i el soci de Villarejo, Adrián de la Joya.

Durant l’àpat, Villarejo i Olivera retreuen als periodistes que no havien fet cap comprovació de la informació que els van facilitar la policia espanyola, tot i que era maldestre.

—Olivera [O.]: Una altra cosa, una altra cosa senzilleta. Quan li van colar la nyepa a l’Eduardo amb el compte de Catalunya…

—Villarejo [V.]: D’en Trias…

—García Ferreras [G. F.]: Llobatera…

—V.: Això és mentida també i també li ho vam dir.

—O.: Això és mentida i amb cinquanta euros ho arregles, vaja, ara amb 51,32. Te’n vas a un banc i dius: “51,32 euros a aquest compte”. Si t’ho tornen, doncs ja saps que és un bluf.

—G. F.: I ho era?

—V.: Era un bluf, també, completament, i li ho vaig dir…

—G. F.: I com és que li colen?

—V.: Li colen a ell perquè s’ho va menjar, no ho sé… Jo els vaig avisar a tots dos. Això li vaig dir: “Eduardo, això és mentida, aquest compte és maldestre…”

—G. F.: I per què tira endavant? Mira que li vaig dir: “Eduardo, jo t’ho preguntaré, però et diré que em sembla molt estrany.”

—V.: No, això últim no.

—G. F.: Una altra cosa és que, com tu i jo sabem, Trias net, net…

—V.: No, no, no, no és aigua clara. Si allà hi té…

—O.: Sí, té pasta, té pasta… Però no en aquest compte.

—Casals [C.]: Però no en aquell compte.

Qui va fer arribar la informació del compte suís fals de Trias al diari El Mundo, segons Villarejo, va ser la direcció adjunta operativa de la policia espanyola, que en aquell moment era dirigida pel comissari Eugenio Pino. Durant l’àpat, l’ex-comissari també recorda l’amistat que manté amb Eduardo Inda, a qui diu “Eduardito”, i la “quantitat de maldats” que han fet junts, com ara “l’informe esborrany”, en referència al document de les clavegueres sobre la família Pujol.

La conversa continua així:

—Olivera [O.]: Si l’Eduardo fes la més mínima comprovació, tan sols comptant els números del compte ja veuria que en falta algun. Aquesta és la primera, i la segona, si tens algun dubte, envia’m una transferència.

—Villarejo [V.]: L’Eduardo comet l’error, en aquest cas, perquè jo li vaig dir que era maldestre…

—O.: Vaig al director adjunt operatiu, on es gestiona el compte, i li dic al meu secretari d’estat: “Això és molt senzill, cinquanta euros.”

—García Ferreras [G. F.]: Cinquanta-un.

—O.: Cinquanta-un amb trenta-dos, perquè no es vegi l’encàrrec que haig de fer…

—V.: Vam haver de fer un viatge llampec…

—G. F.: Però el vàreu advertir?

—V.: I saps qui ho va causar, això? Que se n’anés emprenyat al DAO [Eugenio Pino], i la va cagar més perquè el DAO es va posar nerviós, es va acollonir i li va ensenyar el número i el va publicar. Allà és quan la caga. Si no hagués arribat a publicar el número…

—G. F.: L’altre no…

—V.: Hauria quedat un segon compte que diu…

—O.: A mi em van donar un segon compte…

—G. F.: I aquest és el bo?

—V.: No, tots dos són maldestres… És que hi ha un paio del nostre gremi que cobra cada volta que porta una informació i quan té un mes cardat… [Riu.]

—G. F.: I per què té el mes cardat?

—V.: Perquè té moltes despeses. Està divorciat, té una dona molt costosa, en fi, i quan arriba el moment que està cardat, ve amb un compte o el que sigui. Hi ha gent que s’ho menja. Sí, allà hi ha gent que s’ho menja. Jo li ho he dit moltes vegades: “Ja us ho fareu, però en aquesta qüestió no hi ha res pitjor que estar necessitat.” I allà és on s’ho menja l’Eduardito. L’Eduardito, jo l’estimo.

—Adrián de la Joya [A. J.]: Una merda [riuen].

—O.: La comprovació és senzilla. Obres un compte al Santander o al BBVA o l’HSBC. “Mireu, precisament tinc un compte a Suïssa, feu-me una transferència de 103,21 euros perquè haig de cobrir unes coses aquí a Ginebra.” I si et diuen: “Escolteu, que ho han retornat, que el compte diuen que no existeix.” “Ah, perquè em dec haver equivocat, la noia em deu haver donat el número malament.”

—V.: En aquestes coses transcendents… L’Eduardo és un bon paio amb cor. Mira si n’hem fet, de maldats junts: l’informe esborrany [en referència al de la família Pujol].

—G. F.: A mi, el que em fot, és que aquests dos, sobretot en Pujol, se’n surti sense problemes… Em posa malalt…

—O.: Se’n sortirà, al final, perquè ni a Madrid ni a Barcelona no hi ha gens d’interès a perseguir-lo.

—Mauricio Casals [M. C.]: Totalment d’acord, ni per part dels fiscals ni per part dels jutges.

—V.: I aquí, a Madrid, hi ha pànic escènic. 

En una entrevista recent a VilaWeb, Xavier Trias es referia a la publicació d’aquesta informació a El Mundo i signada per Eduardo Inda: “La informació meva ni l’ABC ni La Vanguardia no la van voler publicar perquè veien que era falsa i, en canvi, El Mundo sí. I ho va publicar basat en la mateixa teoria que ara fa servir la Sexta: la font original és una bona font.”

La cadena va acabar publicant aquella informació, un fet que Trias va valorar així: “No tan sols la va donar, sinó que el director d’El Mundo va anar a la Sexta i ho va explicar. El fet greu no és la Sexta. El fet greu és que persones amb llocs de responsabilitat no s’atreveixin a parar els peus a periodistes que saben que actuen a dictat.”