30.06.2022 - 12:37
|
Actualització: 30.06.2022 - 16:50
Una treballadora d’un ajuntament de la Marina Alta ha estat víctima de discriminació lingüística per part d’una funcionària de l’Oficina de Fons Europeus de la Diputació d’Alacant, que s’ha negat a atendre-la si li parlava en català. En una conversa telefònica, que ha publicat la Plataforma per la Llengua, se sent com la funcionària de la diputació diu: “O em parles en castellà o no t’atenc.”
L’ajuntament ha qualificat els fets de “propis de temps passats” i ha presentat una queixa formal al president de la diputació i president del PP, Carlos Mazón. Segons que recull la Plataforma per la Llengua, no és la primera volta que la treballadora del consistori sofreix discriminació lingüística quan contacta amb la diputació.
Tot seguit us oferim la transcripció de la conversa:
Treballadora: —A veure, digues-me?
Funcionària (en castellà): —Que si em pots parlar en castellà, que no sé valencià.
Treballadora: —Eh, doncs… I no em pot atendre ningú en valencià? És que és la diputació, no? Estic cridant a la diputació?
Funcionària (en castellà): —Sí, però a la diputació no és obligatori parlar valencià, eh.
Treballadora: Però que m’entengues, sí.
Funcionària (en castellà): —Eh?
Treballadora: —Que m’entengues sí que és obligatori.
Funcionària (en castellà): —Doncs, a veure… És pel tema dels bombers, no?
Treballadora: —Sí
Funcionària (en castellà): —Sóc l’única persona que ho porto.
Treballadora: —D’acord.
Funcionària (en castellà): —Per tant, o em parles en castellà o no podem parlar.
Treballadora: —Eh…
Funcionària (en castellà): —Així de clar.
Treballadora: —D’acord, doncs… Tranquil·la, ja cridaré, ja em buscaré la vida.
Funcionària (en castellà): —Però a veure. No saps parlar castellà? No en saps? És que jo què sé… És un problema que diguis en castellà quin tema… Què és el que voleu?
Treballadora: —Sí, però és que jo tinc dret que m’atengues en valencià.
Funcionària (en castellà): —Que tu has de parlar per nassos en valencià?
Treballadora: —Jo hi tinc dret, sí.
Funcionària (en castellà): —D’acord, doncs res, d’acord.
Treballadora: —T’estic dient que no és obligatori que tu em parles en valencià, per desgràcia. Però sí que és obligatori que m’atengues, que jo et puga parlar en valencià.
Funcionària (en castellà): —Però i si no el sé? Jo sóc de Madrid. Jo no sé valencià. Llavors, si no el sé, què vols que hi faça? Que no t’atenga? Lògicament, et dic que no sé parlar en valencià, que no l’entenc. És lògic que et passes al castellà. Però per nassos, oi? Doncs, mira, t’he volgut atendre, però la pròxima vegada no et podrem atendre.
Treballadora: —D’acord, gràcies. Perfecte, adeu.
