29.07.2022 - 09:14
|
Actualització: 29.07.2022 - 09:16
La professora de català de Terrassa, que va ser detinguda per haver parlat en català a dos agents de la policia espanyola en una comissaria quan intentava de renovar-se el DNI, ha presentat una denúncia contra els policies al jutjat d’instrucció. La defensa de l’afectada al·lega que els agents va utilitzar la llei mordassa com a pretext per a castigar-la, tot assegurant que no es volia identificar.
Segons la Plataforma per la Llengua, que és qui ha facilitat la defensa a l’afectada a través de l’advocat Eduardo Cáliz (Arrels Advocats), els fets constitueixen quatre delictes de coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral.
Així mateix, es reclama al jutjat que requereixi a la comissaria els enregistraments de les càmeres de seguretat i que citi a declarar els agents, que han estat identificats gràcies a la informació que s’inclou en les sancions administratives van imposar a la víctima.
D’altra banda, la Plataforma per la Llengua ha fet públic un enregistrament d’àudio de l’afectada que demostra com els agents la van humiliar a les portes de la comissaria.
👮♂️ Denunciem els agents de la Policia Nacional que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a Terrassa
❗ Haurien comès delictes de coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral
➡ https://t.co/70RzGHagc6 pic.twitter.com/xo9uVnVW1J
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) July 28, 2022
Llegiu ací la transcripció de la conversa:
—Víctima: Per què fas entrar les altres persones i a mi no?
—Policia 1 (castellà): Posis allà, senyora.
—Víctima: Jo em quedo aquí.
—Policia 2 (castellà): Què li passa, senyora?
—Víctima: Mira, que no em deixa entrar.
—Policia 2 (castellà): No, li ha de cedir el pas ell. Això és una comissaria.
—Víctima: Ell m’ha dit que m’estava esperant per haver parlat en català.
—Policia 2: No, això, escolti, jo li parlo en català perquè jo el sé, però ell no té per què saber català, d’acord? Jo sóc bilingüe.
—Víctima: No, jo no li he dit que parli català. Jo què li he dit? Tampoc no li he exigit que em parli en català.
—Policia 2: Aleshores no digui que això està malament.
—Víctima: El que m’ha dit és: com es diu això, què significa això? Li he dit, espera
—Policia 2: Ell no l’entén.
—Víctima: D’acord, doncs mira, et puc traduir i ja està, cap problema, això és el que li he dit. Ja ho buscaré al diccionari.
—Policia 1 (castellà): A quina hora tenia cita?
—Víctima: A les deu trenta-sis.
—Policia 1 (castellà): D’acord, això quina hora és, senyora? Que no entenc el català. Digui-m’ho en castellà, si us plau.
—Víctima: Ah, d’acord. En àrab és (parla en àrab —la víctima té arrels al Marroc—). Espera, que necessito reflexionar…
—Policia 1 (castellà): Senyora, una mica de respecte. Senyora, eh. Una mica de respecte, senyora!
—Víctima: En francès (parla en francès). En castellà és: diez trenta y seis.
—Policia 1 (castellà): A les deu i trenta-sis, no? Perfecte, molt bé, si és molt fàcil.
—Víctima (castellà): Bé, l’has d’aprendre tu també, has de practicar idiomes, home. És la teva feina també.
—Policia 2 (castellà): No té per què, eh, senyora. Respecti!
—Víctima (castellà): I per què ho haig de fer jo? Ell també m’ha de respectar.
—Policia 1 (castellà): S’ha d’esperar allà davant i que li donin un lloc lliure.
—Policia 2 (castellà): Jo parlo català perquè he nascut a Eivissa i a Eivissa parlem català. Aquest senyor no parla català. A Espanya hi ha uns quants idiomes. Llavors, no és una exigència que parli català. Però vostè no veu que a tothom el tractem igual? Que hi ha un control d’accessos i hem de saber-ho?
—Víctima: Doncs no, a mi no, i ja us tinc enregistrats.
—Policia 1 (castellà): No, per què? Per què no parlo català? És per això?
—Víctima: Exacte.
