14.07.2020 - 17:44
|
Actualització: 14.07.2020 - 18:09
Les revelacions sobre els negocis tèrbols de Juan Carlos I han situat la Zarzuela al centre de la polèmica. El rei emèrit espanyol es feia portar centenars de milers d’euros de Ginebra a la seva residència madrilenya. Els encarregats del trasllat dels diners en efectiu eren els seus testaferros Dante Canonica i Arturo Fassana, ambdós involucrats en la creació de l’offshore panamenya Lucum Foundation, de la qual Felipe VI era el primer beneficiari després del seu pare.
Tanmateix, la intrahistòria d’aquests moviments no s’acaba aquí. Ok Diario publica uns àudios enregistrats per l’ex-comissari José Manuel Villarejo, actualment en presó preventiva, en els quals Corinna Larsen —última destinatària, després de l’incident de Botsuana, dels gairebé 65 milions de l’Aràbia Saudita— explica que Juan Carlos tenia una màquina per a comptar els diners que li portaven els seus testaferros. ‘A vegades van amb cinc milions. Els diners són a la Zarzuela. Té una màquina per a comptar-los. Ho he vist amb els meus ulls’, explica.
L’Audiència espanyola té una còpia dels enregistraments i és previsible que formin part del material que analitza la fiscalia del Suprem, que ha de decidir si actua contra Juan Carlos I arran de les seves activitats irregulars després d’haver abdicat en favor del seu fill el 2014. El fiscal suís que investiga els negocis del rei emèrit, Yves Bertossa, també en té una còpia.
Escolteu Corinna Larsen ací:
Tot seguit us oferim una transcripció de la conversa:
—Corinna Larsen [C.L.]: Jo no entenc que no tinguin gent més competent. Com aconsegueixen els diners? Agafen l’avió, van als països àrabs i tornen amb avió.
—Villarejo [V.]: Amb el cru? Amb l’efectiu?
—C.L.: En efectiu, en maletes. A vegades van amb cinc milions. Els diners són a la Zarzuela. Té una màquina per…
—V.: Per a comptar?
—C.L.: Per a comptar. Ho he vist amb els meus ulls… Jo no entenc les operacions que fan, són perillosíssimes. La teva família, els teus amics… Al final [incomprensible] tenir independència, saber els diners que necessites per a viure bé.
—V.: Els diners han de ser un mitjà, no un fi. És un mal tema, eh?
—C.L: Sí, sí. Vas compant diners i et moriràs amb aquests diners. El meu pare sempre m’ha dit: viure bé és un talent, és una…
—V.: Un talent, una habilitat…
—C.L.: A partir d’una certa quantitat que et permet no tenir…
—V.: Gaudir de la vida i tenir un…
—C.L.: I viure bé. Hi ha molta gent amb moltíssims diners que no en sap.
—V.: No en saben, hi estic completament d’acord.
—C.L.: L’emèrit amb una mica de, com es diu?, de creativitat pot tenir una vida extraordinària, sense problemes. Però els diners són com una mala… addicció.
—V.: Una mala addicció.
—C.L.: Es mor pels diners. No per l’amor, pels diners.
