L’Audiència d’Osca ratifica que les obres en litigi de la Franja pertanyen a les parròquies

L’Audiència d’Osca ha ratificat que les cent onze obres d’art de la Franja que eren al Museu de Lleida són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. Segons el bisbat aragonès, l’Audiència ha confirmat la sentència del jutjat de Barbastre que el desembre del 2019 va ordenar de traslladar les peces, que va culminar el 2021. El Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat van recórrer contra la decisió però, ara, l’Audiència d’Osca ha desestimat íntegrament el recurs de la Generalitat i ha estimat parcialment els recursos de les altres dues institucions, a les quals ha eximit de pagar les costes judicials del procediment. La sentència encara es pot recórrer en cassació al Tribunal Suprem espanyol.

En un comunicat, el Bisbat de Barbastre-Montsó ha mostrat la seva “satisfacció” per la sentència, que ratifica la resolució del jutjat de Barbastre que ordenava que les obres fossin traslladades a les quaranta-tres parròquies aragoneses d’on eren originàries. El 2020, el jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre va ordenar l’execució provisional de la sentència i que les peces que eren al Museu de Lleida es van traslladar en quatre entregues, l’última el març del 2021.

Des del seu trasllat, hi ha una seixantena de peces que es mostren al públic al museu diocesà de Barbastre i no a les parròquies, segons s’explica, davant impossibilitat de fer-ho allà. De fet, experts explicaven el 2022 a l’ACN que solament al voltant d’un 10% de les quaranta-tres parròquies originàries podrien acollir les obres amb seguretat.

El Museu de Lleida havia apel·lat al dret que dona la usucapió, pels cent vint-i-tres anys que la institució havia fet manteniment, custòdia, restauració i difusió d’aquell patrimoni. Per la seva banda, el Bisbat de Lleida sostenia en el seu recurs que la devolució ocasionaria un perjudici als drets dels catalans, però segons l’Audiència d’Osca aquest és un procés “estrictament jurídic i no polític”, en el qual “no valen més els drets dels ciutadans catalans ni els dels ciutadans aragonesos”.