L’Audiència de Madrid rectifica i atura ara la petició d’informació de la justícia andorrana sobre Rajoy

L’Audiència de Madrid ha rectificat i ara ha acordat d’aturar la petició d’auxili judicial d’Andorra per a investigar l’ex-president del govern espanyol i cap del PP Mariano Rajoy i l’ex-ministre Cristóbal Montoro. El tribunal ha estimat el recurs de tots dos acusats i ha acceptat que es personin en el procediment obert per la comissió rogatòria de la justícia andorrana. També acorda que s’admetin els recursos en què sol·licitaven la no-tramitació de la petició d’Andorra.

Fa un mes, la mateixa secció de l’Audiència de Madrid havia fallat en sentit contrari perquè el requeriment ja havia estat cursat i, per tant, la impugnació ja no tenia sentit. Però com que no s’hi havia respost pas quan es va signar l’anterior resolució, la secció ha declarat la nul·litat de les seves primeres interlocutòries.

Així que ara l’Audiència de Madrid anul·la la decisió perquè els jutges d’instrucció i el fiscal havien assegurat que la comissió rogatòria ja havia tornat a Andorra i ara, si es demostra que encara és a l’estat espanyol, admetria el recurs de queixa.

Què és la querella a Andorra?

La batlle Stéphanie García García ha encausat Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per indicis d’haver comès delictes molt greus que atempten contra la sobirania andorrana: coaccions, amenaces, extorsió i xantatge a autoritats andorranes –entre les quals, l’ex-cap de govern Antoni Martí i els responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA)– per a aconseguir, entre el 2014 i el 2015, informació sobre els suposats comptes bancaris –és a dir, informació bancària secreta protegida per la legislació andorrana– d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol. Per assolir-ho sembla que van amenaçar de tancar la Banca Privada d’Andorra i la seva filial espanyola, Banco Madrid. De fet, els dos bancs van acabar tancats.

La querella, la va presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets contra Rajoy, Montoro, Fernández Díaz; i també l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i membres de la cúpula de la policia d’aleshores, com ara l’ex-director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, àlies Boni. Les entitats actuen com a acusació popular per haver vulnerat els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel i la secretària del consell d’administració de BPA Rosa Castellón.

Segons l’acusació particular, les coaccions es van fer en la visita oficial de Rajoy i Montoro a Andorra, el gener del 2015, quan es van reunir amb el cap de govern, Toni Martí, i els ministres Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé, i tenien l’objectiu d’obtenir informació dels dirigents independentistes. Ara la justícia andorrana vol arribar al fons de la qüestió.