L’Audiència de Madrid escapça la causa sobre l’espionatge a Gonzalo Boye

La secció cinquena de l’Audiència de Madrid impedeix d’investigar NSO Group i cap altra empresa relacionada en l’espionatge amb Pegasus contra l’advocat Gonzalo Boye. En una interlocutòria, el tribunal reafirma la decisió del jutjat de primera instància, tot i que alguns jutjats catalans, com ara el jutjat d’instrucció número 20, han fet tot el contrari i han demanat –després d’un recurs a l’Audiència de Barcelona– al govern espanyol que desclassifiqui documents secrets per esclarir l’espionatge contra el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jover, i l’eurodiputada Diana Riba.

El juliol de l’any passat, el jutjat d’instrucció número 29 de Madrid va tramitar la querella de Boye per vulneració del dret de la intimitat i del secret de comunicacions. Ara, la magistrada Cristina Díaz tan sols la va acceptar parcialment i es va negar a investigar l’empresa NSO Group, la creadora de Pegasus. A més, va reclamar a Boye que lliurés els seus telèfons mòbils, un pas que es va negar a fer per motius de seguretat.

Arran de la decisió de la jutgessa d’estimar parcialment la querella, Boye va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Madrid, que en una interlocutòria amb data del 8 de maig, ha decidit d’avalar la decisió de la magistrada Cristina Díaz adduint que les “sospites que té [Boye] contra els mateixos [la direcció de NSO Group, l’empresa i unes altres encarregades de comercialitzar Pegasus] són laxes i genèriques”.

“El querellant realment no sap si ha estat espiat (només per les notícies de premsa i de premsa digital) i no sap qui ha pogut espiar-lo en cas de ser cert (enemics polítics o amics polítics, els mateixos clients o la competència, uns altres del seu partit o d’un altre partit, algun agent o potència internacional, uns altres governs). Les sospites són tan genèriques i inconcretes que en aquest moment es fa impossible concretar una imputació o investigació concreta contra alguna persona determinada”, continua el tribunal.

El cas de Boye és equiparable amb el de l’advocat Andreu Van den Eynde, que també va ser espiat amb Pegasus. Aquesta setmana, l’Audiència de Barcelona ha requerit al CNI que aporti la informació relativa a la compra del programari espia i el seu possible ús contra el lletrat. A més, ha instat al jutjat d’instrucció número 24 que investigui una empresa que forma part de NSO Group.

Això contrasta considerablement amb la decisió de l’Audiència de Madrid sobre Boye, que diu que “dirigir la querella de manera genèrica contra empreses estrangeres i persones estrangeres que estan vinculades amb el programari Pegasus equivaldria a voler investigar com a cooperador necessari el fabricant d’armes per haver fabricat casquets i haver-los venut suposadament a un autor desconegut”.

“Del relat de la querella i la documental aportada no s’aprecia l’existència d’indicis de tipus penal contra persones concretes. D’una altra banda, la denúncia mostra una generalització inacceptable i especialment és inacceptable respecte de l’autoria”, rebla el tribunal.

Boye demana la nul·litat de la decisió de l’Audiència

Boye ha presentat un incident de nul·litat contra la decisió de l’Audiència de Madrid de no investigar si ha estat espiat amb el programari Pegasus. En aquest sentit, argumenta que se li han vulnerat el dret a un jutge imparcial i a la tutela judicial efectiva. A més, recorda que jutjats de Barcelona han pres decisions contràries en casos similars. En l’incident, el lletrat acusa els magistrats de “falta d’imparcialitat” i d’una vulneració “grollera” dels seus drets.