23.07.2024 - 19:37
|
Actualització: 23.07.2024 - 19:41
L’Audiència de Girona ha amnistiat l’activista a qui van jutjar per despenjar la bandera espanyola de la seu de la Generalitat durant el primer aniversari del Primer d’Octubre. El tribunal l’ha absolt del delicte d’ultratge a la bandera, però sí que l’ha condemnat per un delicte de desordres públics per haver format part del grup de 300 persones que aquell dia va irrompre a la delegació del govern espanyol a la ciutat. Ara, la Secció Quarta de l’Audiència ha emès una executòria, on revisa la causa, i conclou que els fets s’emmarquen dins els supòsits que recull la llei d’amnistia perquè s’apliqui la mesura de gràcia.
La causa contra aquest activista es va convertir en la primera que va arribar a judici per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari del Primer d’Octubre. Durant les protestes, els manifestants van tallar les vies de l’AVE i, després, van entrar a l’edifici de la Generalitat i van despenjar-ne la bandera espanyola de la façana.
El jove encausat, Jordi Alemany, s’enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros per atemptat contra agent de l’autoritat, lesions, danys, desordres públics i ultratge a la bandera. Al final del judici, però, la fiscalia tan sols va mantenir aquests dos últims delictes i va reduir la petició a un any de presó i 1.260 euros de multa. La defensa, encapçalada per l’advocat Benet Salellas, en demanava l’absolució.
La sentència va absoldre Alemany del delicte d’ultratge a la bandera d’Espanya, perquè va concloure que, tot i que l’activista formava part del grup de 300 persones que van irrompre a la Delegació, no es va poder determinar que fos ell qui despengés la bandera espanyola. A més, aleshores, l’Audiència també va concloure que el simple fet de despenjar la bandera espanyola i tirar-la a terra no es podia considerar, per si mateix, un ultratge.
Tot i això, però, l’Audiència de Girona sí que va condemnar Jordi Alemany per un delicte de desordres públics atenuat, pel qual li va imposar una multa de 1.080 euros. Segons la sentència, l’encausat formava part del grup que va arribar a la seu de la Generalitat cap a dos quarts de deu del matí d’aquell primer d’octubre del 2018, després del tall a les vies de l’AVE, i van irrompre’n a l’interior després de colpejar les portes giratòries i trencar el cordó de seguretat format pels vigilants i els Mossos d’Esquadra.