L’Audiència espanyola no amnistia els CDR de l’operació Judes i ho deixa en mans del TJUE

L’Audiència espanyola no vol amnistiar els tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes, tot i que reconeix que, segons la llei, es compleixen els requisits perquè en siguin beneficiaris. Però el tribunal planteja dubtes sobre el fet que això sigui compatible amb la normativa europea, i concretament amb la directiva europea contra el terrorisme. I per això ha decidit de suspendre el procediment, que era gairebé a punt del començament del judici, i ha enviat nou preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de prendre la decisió d’amnistiar-los. L’Audiència espanyola qüestiona que sigui compatible amb el dret de la Unió el fet que una llei estatal, com la d’amnistia, extingeixi la responsabilitat penal a persones acusades de fets que encaixarien en les accions descrites com a terrorisme en la directiva europea i que es puguin distingir delictes de terrorisme que causen vulneracions de drets fonamentals amb uns altres que no en causen.

Però fa encara més preguntes: com ara si es compleix el principi de cooperació lleial consagrat en el tractat de la UE si la llei d’amnistia eximeix de responsabilitat penal actes descrits en la directiva antiterrorista, o si respecta el principi d’igualtat, o si és compatible amb allò que disposen els tractats de la UE sobre la unitat territorial l’amnistia de persones acusades d’actes tipificats com a terrorisme que pretenien la segregació d’una part d’un estat membre.

La llei d’amnistia diu que els acusats de terrorisme no poden ser amnistiats si es compleixen dues condicions: que els fets que els són atribuïts encaixin en el text de la directiva europea contra el terrorisme i que, a més, hagin causat de manera intencionada vulneracions greus dels drets humans. “A aquesta sala li ve el dubte de si el legislador espanyol pot afegir requisits addicionals (en aquest cas, que hi hagi hagut greus vulneracions dels drets humans de manera intencionada) per exigir responsabilitat penal per participació en una organització terrorista quan la directiva europea expressament diu que perquè el delicte sigui punible no caldrà que es cometi de manera efectiva un delicte de terrorisme”, argumenta l’Audiència espanyola. I afegeix que la directiva europea “no distingeix entre delictes de terrorisme que vulneren drets humans i uns altres que no”. I aquesta és la base de les preguntes que formula.

La fiscalia va arribar a sol·licitar fins a vint-i-set anys de presó per a alguns dels membres dels CDR encausats pels delictes de terrorisme i tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista. Però arran de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, va demanar que els l’apliquessin i que els arxivessin la causa. Però el tribunal, tot i admetre que segons la llei haurien de ser amnistiats, vol demanar abans al TJUE si no contravé el dret de la Unió que tots tretze se’n beneficiïn.

La resposta de la justícia europea pot trigar un any o dos, i mentrestant els acusats no podran ser jutjats i tindran retirades les mesures cautelars que tenien fins ara: els han retornat el passaport i no caldrà que compareguin periòdicament al jutjat.