L’Audiència espanyola demana a la fiscalia si pot destruir les proves dels atemptats del 17-A

L’Audiència espanyola ha demanat a la fiscalia si ja pot destruir la gran quantitat de proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. En concret, el decret del lletrat de l’administració de justícia del servei d’executòries de la sala penal avançat per El Món, al qual ha tingut accés l’ACN, pregunta si es poden destruir els ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotos, a banda de documentació, elements per fabricar explosius, vídeos i banderes d’Estat Islàmic i altres objectes.

L’Audiència també pregunta a la policia on són els vehicles dels condemnats i els morts, com la furgoneta d’Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll, dos turismes dels germans Abouuyaqub, la moto de Mohamed Hichami i els vehicles que els atacants van llogar per cometre els atemptats. El decret del lletrat de l’administració de justícia del servei d’executòries de la sala penal demana a la policia que el vehicle es posi a disposició dels seus legítims hereus. Una situació altament improbable perquè cap dels seus hereus no ha reclamat mai el cos de l’imam.

Algunes acusacions han avançat que s’oposaran a la destrucció de les proves perquè han presentat un recurs d’emparament davant del Tribunal Constitucional espanyol (TC) perquè volen saber tota la veritat del cas, com per exemple, si l’imam de Ripoll està realment mort o si col·laborava amb els serveis secrets espanyols. Per això, si el TC els donés la raó, caldria continuar les investigacions i seria necessari tot el material probatori.

L’execució de la pena arriba després que el novembre passat, el Tribunal Suprem espanyol rebaixés de vuit anys de presó a un i mig la pena per a un dels condemnats pels atemptats. Es tracta de Said Ben Iazza, condemnat per haver deixat una furgoneta i un carnet als atacants. La sala considera que no sabia les intencions dels altres implicats i, per tant, el condemna per imprudència greu en un delicte de cooperació amb organització terrorista.

En canvi, el tribunal va rebutjar els recursos dels dos condemnats principals i també de les acusacions. L’Audiència espanyola va condemnar Driss Oukabir a trenta-sis anys de presó i Mohamed Houli Chemlal a quaranta-tres anys per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i d’estralls i lesions imprudents.