20.04.2021 - 15:23
|
Actualització: 20.04.2021 - 15:48
L’Audiència espanyola ha avalat avui la proposta del jutge José de la Mata de jutjar la família Pujol-Ferrusola per organització criminal i per haver acumulat “un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”. L’únic canvi que fa l’Audiència respecte de la interlocutòria que el jutge va publicar el juliol passat és que es retiren els càrrecs contra la hisenda pública fins ara atribuïts a Mercè Gironès, ex-dona de Jordi Pujol Ferrusola, i que s’arxiva la causa en el cas de l’empresari Carles Sumarroca.
En la interlocutòria, que posa fi a la instrucció de la peça principal d’aquest cas, el magistrat considera que els fets investigats poden ser constitutius de presumptes delictes d’organització criminal o associació il·lícita, emblanquiment de capital, contra la hisenda pública i falsedat documental. Procedeix contra l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol; la seva dona, Marta Ferrusola, que no declararà per l’alzheimer que pateix; i els seus set fills, juntament amb setze persones més que van participar o col·laborar en les suposades activitats il·legals, com ara l’empresari Luis Delso.
Aquestes presumptes activitats corruptes a què es refereix van coincidir amb l’època en què Pujol exercia la presidència de la Generalitat (1980-2003) i alhora era el dirigent de la suposada organització criminal amb la seva dona. El jutge no dubta que és una organització criminal, i destaca que en reuneix tots els requisits: diversos nivells jeràrquics, una estructura planificada i amb permanència, d’ençà que es van obrir els primers comptes corrents a Andorra, el 1992, fins que la família va tancar les últimes fundacions, el 2014.
En les 509 pàgines de l’escrit, el magistrat detalla totes les operacions suposadament orquestrades per la família durant aquests anys i que els van reportar quantitats multimilionàries sense cap raó, perquè la finalitat era tan sols ‘obtenir beneficis il·lícits multimilionaris mitjançant activitats falsàries i corruptes’.
Segons De la Mata, el lideratge de l’organització era de Jordi Pujol i Marta Ferrusola qui, detalla, s’autodenominava la ‘mare superiora de la congregació’. Per sota, hi havia Jordi Pujol Ferrusola, denominat ‘el capellà de la parròquia’, i les instruccions les seguien la resta dels germans.
El primogènit era el responsable de la recepció i distribució de diners, segons el jutge. De fet, Jordi Pujol Ferrusola ha admès que totes les operacions als comptes d’Andorra i bona part dels ‘negocis’ en què va invertir durant anys van tenir relació directa amb el patrimoni econòmic que gestionava per a ell i la seva família. També tenia capacitat de donar instruccions als gestors bancaris sobre els comptes dels membres de la família.
Presumptament, més gent va col·laborar estretament amb l’organització, tot aportant-hi estructures mercantils i fent-se passar per intermediaris per assegurar l’opacitat dels pagaments i encobrir els autèntics beneficiaris de les operacions.
La deixa de l’avi Florenci
La procedència del patrimoni, diu el jutge, deriva de diverses fonts en algun cas desconegudes, tot i que no hi ha indicis sòlids que acreditin que no prové, com al·lega la família, d’una herència procedent de l’avi Florenci Pujol.
‘Durant la investigació no s’ha aportat cap element que permeti de contrastar la veracitat d’aquesta versió, ni tampoc cap de les persones investigades d’aquesta família no n’ha subministrat cap explicació raonable i contrastable’, diu. Paradoxalment, explica De la Mata, els investigats neguen tenir coneixement del lloc on va ser el llegat; l’entitat o entitats bancàries on va ser dipositat o va ser administrat; el moment i la manera com va arribar a Andorra; i el compte o productes financers en què fou invertit.
Pel que fa a l’origen del fons, el jutge diu que prové de pagaments il·lícits de terceres persones, majoritàriament vinculades amb empreses, que feien pagaments milionaris a la família dissimulats sota estructures societàries i utilitzant paradisos fiscals.
Segons el jutge, alguns d’aquests pagaments es feien simulant operacions contractuals d’assessorament en els camps més variats, dotades de la més perfecta aparença de regularitat formal. ‘L’existència real no s’ha acreditat’, assenyala, sinó més aviat al contrari: la inexistència del suposat negoci.
En canvi d’aquests contractes simulats, diu la interlocutòria, la família Pujol-Ferrusola els corresponia amb ‘favors polítics’ en adjudicacions, canvis de qualificació urbanística i concessions a tot Catalunya. I a aquells contractes d’intermediació que sí que s’engranaven en operacions econòmiques reals, se’ls afegia el cost associat al pagament irregular que es feia a la família Pujol-Ferrusola, afegeix.
Pel jutge, tots aquests actes es van fer amb el sol afany d’ocultar o encobrir l’origen il·lícit de diners que es feia arribar a la família directament en negre, en metàl·lic.
De tot això, De la Mata subratlla l’estratègia defensiva dels investigats a l’hora de negar saber detalls fins i tot quant a la coartada que aporten sobre l’origen dels capitals que es van repartir entre tots, ‘de manera que la confabulació i l’organització s’estén fins al dia d’avui’, diu.
