L’Audiència espanyola proposa de jutjar l’ex-conseller Serafín Castellano per haver manipulat contractes

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón ha proposat de jutjar un total de trenta-dues persones, entre elles l’ex-conseller de la Generalitat valenciana i ex-delegat del govern Serafín Castellano, per formar una organització criminal que presumptament es va concertar per alterar la contractació i adjudicació dels contractes d’extinció d’incendis.

En el cas com a ‘càrtel del foc’, el magistrat entén que els fets són susceptibles de ser qualificats com a delictes d’organització criminal; continuats d’alteració de preus a concursos o contractació pública; suborn; falsedat documental; malversació de cabals públics; prevaricació; associació il·lícita, negociacions prohibides a funcionaris públics; tràfic dinfluències i exaccions il·legals.

La interlocutòria indica que amb el que s’ha investigat “ha quedat prou acreditat que un grup de persones i entitats, actuants al sector de la navegació aèria per a extinció d’incendis, amb ànim de lucre i mitjançant múltiples àrdides i mecanismes, s’han concertat per alterar els termes de la normal concurrència en els processos de contractació i adjudicació pública i igualment que, per això, es va corrompre, mitjançant compensacions econòmiques, múltiples funcionaris i autoritats intervinents en l’adopció de decisions inherents als processos de contractació o del control i execució del contractat”.

Tot això s’aconseguia “mitjançant actuacions, decisions o comportaments, injustos, injustificats, arbitraris” dels investigats, bé incrementant indegudament la despesa a favor de les persones i empreses concertades; bé permetent pròrrogues o modificacions contractuals indegudament; bé aprovant indegudament facturacions; o bé afavorint determinades persones i entitats.

Els empresaris i les seves companyies, continua explicant la interlocutòria, s’integraven en un grup d’actuació que es repartia geogràficament el mercat de la contractació pública al sector, així com els procediments concrets de contractació, fins i tot mitjançant progressives reunions en què preestablien quines societats concretes concorrerien (i quins no) en aquests processos.

Com a exemple dels tripijocs, exposa l’escrit, de vegades es va provocar que algun concurs quedés desert generant-se un augment posterior del preu de licitació en el procediment negociat sense publicitat.