L’Audiència espanyola rebaixa de deu anys la pena a dos dels condemnats del 17-A

La sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola ha estimat parcialment els recursos presentats per dos dels tres condemnats pels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, i ha rebaixat de deu anys –fins als 43 i els 36, respectivament– la pena de presó original contra Houli Chemlal i Driss Oukabir, perquè considera que no tenien veritable intenció d’atemptar amb la segona explosió a la casa d’Alcanar.

El 27 de maig de 2021, l’Audiència espanyola va condemnar a Chemlal i Oukabir a 53 anys i 6 mesos de presó i 46 anys de presó, respectivament, per pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. El tercer acusat, Said Ben Iazza, va ser condemnat a 8 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.

Ara, la sala d’apel·lacions ha ratificat els aspectes fonamentals d’aquesta sentència, però ha estimat parcialment els recursos presentats per Chemlal i Oukabir per una qüestió tècnica, tot fixant-ne les respectives penes en 43 i 36 anys, mentre que la del tercer condemnat es manté en vuit anys. Els magistrats ja van establir el límit de compliment màxim en vint anys de presó.

Així, els jutges donen per bons els fets provats en la primera sentència i descarten de condemnar els tres encausats –tal com demanaven les acusacions– pels setze assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula gihadista a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils el 17-A. La sala considera, per tant, que ni Chemlal, ni Oukabir, ni Ben Iazza van tenir coneixement d’aquestes accions, i que tampoc no hi van participar.

Per això centren la sentència en les dues explosions que hi va haver a la casa d’Alcanar en què el grup guardava els explosius que tenia previst de fer servir en l’atemptat. Una de les explosions va ocasionar la mort del cap de la cèl·lula, l’imam de la mesquita de Ripoll Abdelbaki es-Satty, mentre que l’altra va ferir uns quants bombers i agents de la policia que eren a la casa tot fent tasques de desenrunament i investigació.

En conseqüència, el tribunal creu que ha d’aplicar-se un concurs ideal entre el delicte d’estralls imprudents i les lesions produïdes, perquè estima que els recurrents no tenien intenció d’atemptar contra la integritat física de les persones que treballaven en les tasques de desenrunament a la casa d’Alcanar durant la segona explosió. Per això resol que s’ha d’imposar la pena pel delicte més greu en la meitat superior. Aquesta pena es concreta en quatre anys de presó — el grau màxim, “donada la summa gravetat de la imprudència comesa”. Per a la resta de delictes, tanmateix, manté les mateixes penes.